La tonyina neda en un mar de dubtes

L’augment del total de captures permeses no acontenta ni ecologistes ni la indústria

Amitjans de novembre va tenir lloc a Marràqueix l’última reunió de l’ICCAT (la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica, per les seves sigles en anglès). Era un reunió important perquè s’havia de decidir si s’augmentava el total de captures admeses de la tonyina (TCA) i, en cas afirmatiu, com es repartia aquest increment entre les flotes pesqueres entre totes les parts contractants que integren l’ICCAT.

El 2007, i tal com explica Ana Gordoa –investigadora del CSIC i coordinadora del comitè científic per a la tonyina de l’est, comitè responsable d’avaluar i assessorar la Comissió–, “la tonyina estava sobreexplotada, però no en perill d’extinció. Aquell mateix any l’ICCAT va implantar un pla de recuperació que hauria de durar fins al 2022, però dos anys després, sense donar temps de resposta a les mesures, hi va haver qui la va voler incloure en la llista Cites d’espècies amenaçades, però l’anàlisi del seu estat va mostrar que no complia els requisits. Fins i tot hi havia qui deia que el 2012 ja no quedaria tonyina”. El pla de recuperació va establir noves mesures de conservació i control i entre les moltes mesures preses destaca l’augment de la talla mínima, que va canviar el pla d’explotació i va reduir la temporada de pesca. Aquest pla de recuperació havia de durar fins al 2022, per ser substituït per un pla de gestió.

Finalment, la decisió de la Comissió va ser augmentar el TCA fins a les 28.000 tones per al 2018, fins a les 32.000 el 2019, i fins a les 36.000 el 2020, i ajustant-se a les recomanacions del comitè científic. El TCA per al 2017 ha estat de 23.155 tones.

Com sol passar en aquests casos, la decisió de l’ICCAT no ha acontentat ningú, i no ha aclarit els dubtes sobre si l’espècie està plenament recuperada o no.

D’una banda, ecologistes com World Wildlife Fund (WWF) demanaven que la decisió que es prengués no comprometés la “lluita de més de deu anys per salvar i gestionar de forma sostenible les poblacions amenaçades de tonyina, recuperació de l’espècie que havien permès tots aquests anys de captures molt limitades”.

De l’altra, la indústria pesquera argumentava que l’espècie estava plenament recuperada i que per tant es podia augmentar el TCA –fins i tot més–, i passar d’un pla de recuperació a un altre de gestió dels estocs, que finalment s’establirà el 2019. Però també hi ha professionals que manifesten dubtes sobre l’impacte que aquest augment pugui tenir sobre els preus i la qualitat de la tonyina que arriba al consumidor.

Des de WWF s’ha valorat aquesta decisió de forma molt negativa perquè diuen que els mateixos científics adverteixen que “no poden confirmar la plena recuperació de l’estoc”. Per aquesta raó, creuen que “l’ICCAT ha triat prioritzar els beneficis econòmics a curt termini, quan esperàvem una victòria de conservació a més llarg termini”.

Segons Ana Gordoa, la informació que ha manejat el comitè científic indica que existeixes moltes probabilitats que “la tonyina està molt a prop d’estar recuperada, però a l’informe no s’afirma que ho estigui perquè ens calen més dades que ens permetin establir una relació entre estoc i reclutament, que és el que ens ha de permetre establir una biomassa de referència i dir si l’estoc està sobreexplotat o no”.

Per la seva banda, Raúl García –portaveu de WWF– demana al comitè científic que “millori la seva metodologia per brindar recomanacions científiques robustes i clares en el futur”, encara que reconeix que també hi ha hagut certa fatalitat, perquè “s’han perdut alguns índexs històrics de pesca”. Des de Greenpeace, Sebastián Lo-

PLA DE RECUPERACIÓ Durant 10 anys, la pesca d’aquesta espècie ha estat molt limitada

ELS ECOLOGISTES

Els activistes diuen que els científics no asseguren que els estocs estiguin recuperats

sada –el seu responsable d’Oceans– assegura que “hi ha estudis que demostren que canviant un sol paràmetre de les dades del comitè científic, les magnituds sobre com està l’estoc canvien radicalment”.

En aquest sentit, Gordoa recorda que abans de la reunió del novembre “hi ha hagut reunions de dades preparatives al març, al juliol i al setembre, per poder donar la millor recomanació possible, però hi continua havent forats i falten dades històriques de talles d’algunes pesques”.

Òbviament des de la indústria –encara que amb matisos– es veu tot de forma diferent, i amb sentiments contradictoris. “D’una banda estem contents que s’hagi augmentat el TCA, però no amb la manera com la UE ha negociat el repartiment de la quota”, diu Juan Serrano, director executiu del Grup Balfegó.

De tota manera, des del sector també es considera que la pujada del TCA ha quedat curta, ja que “s’augurava que podria arribar a les 32.000 tones (per al 2018), tenint en compte els informes científics que testificaven la recuperació d’aquesta espècie”, diuen des de la Confederació Espanyola de Pesca (Cepesca).

Segons l’opinió de Serrano, “el comitè científic diu que la població de tonyina està recuperada. La prova és que nosaltres fa tres anys vam pescar 1.600 tones de tonyina en 25 hores. Abans, per assolir aquesta xifra, els vaixells havien d’estar 10 mesos al mar”. Serrano assegura que “la de la tonyina és la pesca més ben gestionada i amb més traçabilitat. Per exemple, només pesquem exemplars per sobre de la seva maduresa sexual, que en el cas de la tonyina s’assoleix quan el peix té 4 anys i pesa entre 25 kg i 30 kg. Nosaltres no podem pescar animals per sota dels 30 kg ni de menys de 9 o 10 anys”, diu el directiu.

Però Josep Comas Arrom, propietari d’Arrom, la distribuïdora de tonyina més gran d’Espanya, no ho té tan clar: “La veritat és que els científics no han pogut demostrar al 100% la recuperació de la població”, però en canvi diu que “sí que hi haurà més tonyina al mercat, per la qual cosa els preus baixaran”. Però el que de debò preocupa Arrom és que “durant tots aquests anys, la tonyina ha estat un producte molt cuidat, i potser a partir d’ara no sigui tractat amb el mateix amor”. Tot un mar de dubtes.

LA INDÚSTRIA Patronals i empreses creuen que la pujada de les quotes podria haver estat més gran

ELS CIENTÍFICS

El comitè opina que les dades indiquen el probable bon estat de la població del peix