‘Ana’ porta 24 hores d’intenses pluges i vents
La primera gran borrasca amb nom propi creuarà avui el mar Cantàbric i posa en alerta deu comunitats
El pas d’un front atlàntic molt actiu, associat a una ciclogènesi explosiva, formarà durant la tarda d’avui diumenge la primera borrasca a la qual s’ha posat nom,
Ana, que estarà localitzada molt a prop del nord-oest peninsular. La borrasca passarà al nord del Cantàbric durant el vespre-nit de diumenge, i s’endinsarà a França dilluns al matí. El temporal ocasionarà vents molt forts, mal estat de la mar i pluges persistents sobre bona part de la Península i de les Balears.
L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) alerta que serà una “borrasca molt profunda”, que donarà lloc a un intens temporal de vent, al mar i precipitacions a tota la Península i les Balears. La previsió és que es prolongui fins dilluns.
L’Aemet ha decretat per a avui alerta taronja per vents i pluges fortes a les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc, Navarra, La Rioja, Castella i Lleó i Madrid –amb onatges a les zones costaneres–, i també a les províncies de Càceres, Toledo, Ciudad Real i Guadalajara. Les precipitacions seran abundants a gran part de la Península, i s’espera que siguin localment fortes i/o persistents sobretot al nord-oest i en zones muntanyoses. Podrien assolir o superar els 80-100 litres per metre quadrat en 24 hores, especialment a Galícia. Les ratxes de vent podran superar els 80-100 quilòmetres per hora, sobretot en zones muntanyoses, Galícia i zones pròximes, on es podrien superar els 120 km/h.
Les pluges tendiran a disminuir d’oest a est al llarg de dilluns. El resultat és que bona part de les zones del litoral mediterrani compreses entre Catalunya i Alacant estaran en alerta taronja dilluns per forts vents que podrien provocar onades de fins a sis metres d’alçària. La cota de neu serà alta al principi, ja que quedarà circumscrita tan sols a zones d’alta muntanya, si bé dilluns baixarà fins als 700-1.000 metres a la meitat nord així que les precipitacions vagin debilitant-se.
Al final de la jornada de dilluns, el més probable és que finalitzi l’episodi després del pas del front i l’allunyament de la borrasca. No obstant això, la pluja, tan necessària en la situació de sequera extrema que travessa Espanya, es mantindrà tota la setmana.
Aquesta aigua serà molt benvinguda en un context en què els embassaments es troben al 36% de la seva capacitat màxima i en què en la major part del territori nacional les precipitacions estan per sota del 50% del seu valor normal per aquestes dates.
La borrasca és un cicló provocat per sistemes de baixes pressions on el vent gira en sentit contrari a les agulles del rellotge en l’hemisferi nord. L’actual porta el nom d’Ana perquè les agències meteorològiques portuguesa, francesa i espanyola han decidit batejar tots els fenòmens d’aquest tipus susceptibles de causar danys significatius, vinguin acompanyats o no d’una ciclogènesi explosiva.
En el cas concret d’aquesta borrasca, sí que ve acompanyada d’una ciclogènesi explosiva, fet que implica que la caiguda de les baixes pressions en un nivell que podria ser igual o superior a 18-20 hectopascals en 24 hores a les latituds mitjanes en les quals es troba Espanya (entre 30 i 60 graus de latitud).
I per què posar nom a les grans borrasques? “Està demostrat que la població està més atenta als avisos i recomanacions de seguretat quan van associats a un nom”, diu Ana Casals, portaveu d’Aemet. La denominació de les borrasques profundes ja s’ha dut a terme amb èxit durant dues temporades (2015-16 i 2016-17) al Regne Unit i Irlanda. La Universitat Lliure de Berlín bateja borrasques i anticiclons des de l’any 1954. De moment, les agències meteorològiques citades només han decidit nomenar les borrasques atlàntiques, no les mediterrànies. Les següents rebran els noms de Bruno, Carmen, David, Emma, Felix i Gisele.
L’aigua serà molt benvinguda en un context en què els embassaments estan al 36% de la seva capacitat