Banyoles, l’estany de les cigonyes
Per primera vegada un grup d’aquests ocells hiberna a la zona i dorm en edificis de la ciutat
Aprimera hora del matí s’agrupen a la nova zona dels aiguamolls construïda a prop de l’estany de Banyoles. Després de descansar una estona i carregar piles sota el sol, estiren les ales i les potes. Així que una comença a ferho, sembla que la resta decideixin imitar-la. Al cap d’una estona, juntes aixequen el vol, un espectacle visual i tot un regal per als caminants més matiners.
Durant el dia, aquestes cigonyes blanques (Ciconia ciconia) s’alimenten d’animals com crancs americans o ratolins. I també de les restes que troben a l’abocador comarcal de Puigpalter. La bandada, que dorm en grues, edificis alts o al campanar de l’església de Santa Maria del municipi, repeteix cada dia aquests hàbits. És a dir, han fixat aquí la seva residència per passar el que queda de tardor i l’hivern. Es tracta d’un fenomen inèdit al Pla de l’Estany, que fins ara només rebia les visites d’aquests ocells quan s’hi aturaven només un dia per descansar i continuar després la ruta migratòria per Europa.
“Ha estat una sorpresa. Les vam localitzar a finals d’octubre, quan les que emigren ja deixen de passar”, subratlla Carles Feo, tècnic del Consorci de l’Estany. És una bandada heterogènia, d’entre vint i setanta exemplars. Les ulleres de llarga vista i els prismàtics permeten desxifrar les anelles de les seves potes i esbrinar que algunes han hibernat altres anys a Lleida i al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. D’altres venen de França, Suïssa i Alemanya. “Això significa que són exemplars que procedeixen del nord d’Europa i que, en lloc de creuar l’estret de Gibraltar i anarse’n cap a l’Àfrica, es queden per aquestes zones”, afirma Feo. I quin és el motiu? El canvi climàtic n’és un, tot i que no l’únic. “És fruit del canvi climàtic però també perquè aquí hi troben menjar i recursos als abocadors. No és tant el fred el que els fa mal sinó la falta d’aliment”, aclareix aquest tècnic. A més de crancs americans (una espècie invasora) o rosegadors, les cigonyes també cacen granotes i talps, així com insectes de l’entorn natural del llac i contribueixen, així, al control de les plagues. Malgrat aquestes preferències, són espècies molt oportunistes i espavilades i al final és una qüestió d’energia. “Calculen què els costa més, si una cuixa de pollastre de l’abocador o dues hores caçant crancs”.
Que un entorn com el de Banyoles atregui les cigonyes no és casual. Fa 12 anys que el Pla de l’Estany treballa per a la reintroducció de la cigonya blanca amb el suport de la Diputació de Girona i fundacions en l’anomenat projecte Cigonya. El 2006 es va instal·lar a la finca de Casa Nostra, propietat de la institució Magadalena Aulina, un aviari amb una trentena d’exemplars. Durant dos anys van estar dins d’un recinte perquè perdessin l’instint migratori. Es van fer dos alliberaments, el 2008 i el 2010. Però no va ser fins al 2009 quan es va establir la primera parella de cigonyes en un niu que es va construir a la zona. Des d’aleshores n’han nascut unes 23 cries.
Precisament, una de les que hiberna a la ciutat va ser un d’aquests exemplars alliberats. Potser “ella va ser la guia, la que ha portat les altres de turisme a Banyoles”, ironitzen els responsables del Consorci de l’Estany.
Ser un nou punt de residència de cigonyes al nord-est de Catalunya ha estat des d’un inici l’objectiu del projecte Cigonya. La geografia hi ajuda. Segons Miquel Campos, tècnic coordinador del Consorci de l’Estany, “ens trobem en un punt important de passada de cigonyes entre l’agost i el setembre. També tenim poblacions nidificants al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i les Terres de l’Ebre. En línia recta, ens trobem just al mig i pensem que era un bon punt per tenir un nou espai de nidificació”. Així que el Consorci de l’Estany va instal·lar més nius a la zona de les maresmes de la Puda i l’estany de Can Morgat, però l’actuació no ha cobert totes les expectatives. “Tenim un mascle alfa, que no deixa que cap altra parella ocupi l’entorn d’aquest estany”, lamenta Campos. Malgrat això, “la creació de zones i prats humits i noves llacunes així com espais oberts en camps de cultiu amb herba sembrada han permès un ambient que els resulta favorable i on se senten protegides”. Prova d’això és l’arribada d’aquesta bandada, que deixa una imatge que captiva els veïns i també els turistes. Els que s’adonen de la seva presència no poden resistir-se’n i fan fotos. La Doly, una veïna de Banyoles que passeja amb freqüència al voltant del llac, és una observadora privilegiada. “Cada matí són aquí; després, cap a les deu, se’n van. Algunes vegades les tornem a veure a la tarda. D’altres, fins i tot, es posen en un arbre de la ciutat. És una visió espectacular”.
Però, compte. Les cigonyes són animals molt sensibles i la presència massiva de persones podria foragitar-les. Es recomana no acostar-s’hi gaire ni fer sorolls estridents. De fet, el camí al costat de la llacuna on reposen està pendent d’obrir-se al públic. El regidor de Medi Ambient, Jordi Bosch, que qualifica la presència d’aquests exemplars d’“excepcional”, afirma que l’obertura d’aquesta part del traçat està supeditat al comportament dels ocells. Les cigonyes tenen la paraula.
Els ornitòlegs creuen que arriben aquí pel canvi climàtic i es queden pel menjar fàcil dels abocadors Criden molt l’atenció, però els experts assenyalen que la presència massiva i sorollosa de curiosos pot espantar-les