EL DIETARI D’‘EL MÓN’
Setmana 14: Una (genial) dedicatòria en un llibre, la visita emocionant de Jordi Turull i Carles Mundó després d’abandonar la presó d’Estremera, un boig dels jocs de taula mentre comencen les entrevistes electorals als candidats.
DILLUNS
Santi Segurola
En Santi és un personatge tan misteriós com sorprenent. Sempre arriba abans d’hora a les tertúlies i acostuma a asseure’s a les cadires de l’estudi a esperar que s’acabi la tertúlia política. Avui aquest periodista (un dels analistes esportius espanyols més brillants de les últimes dècades) ha portat un petit llibre titulat Contra periodistas, editat fa 20 anys i que va escriure Màrius Carol. És un llibre de citacions del periodisme. Segurola s’acosta a Carol i li ensenya una dedicatòria. No és de l’autor, com seria lògic. És del genial entrenador de futbol Marcelo Bielsa, boig de la cultura i amic de Segurola. La dedicatòria que va escriure Bielsa a en Santi diu: “Només la forma com entens l’amistat t’absol de la teva condició de periodista”.
DIMARTS
Oriol Comas
Descobreixo qui és aquest senyor llegint una contra de La
Vanguardia de fa poques setmanes: la firmava Víctor Amela. Com que a casa, de petit, sempre n’hi havia un (especialment el Monopoly i el Cluedo), llegir una entrevista a un especialista en jocs de taula és emocionant. Comas comença a exhibir una mestria en la matèria que enlluerna els oients. Quins jocs podem posar a la llista dels Reis d’Orient? M’he decidit per tres: Mysterium (un Cluedo modern), Fast Food Fear (un joc familiar per a adolescents que funciona a crits) o Dixit (un atractiu joc de paraules). Em truca el meu amic periodista Lu Martín: “També he posat el Dixit a la carta als Reis. A veure si el troben”. Missatge a en Lu: sembla que ja el tenen.
DIMECRES
Jordi Turull
Jordi Turull fa 36 hores que està en llibertat després de 33 dies a la presó d’Estremera i ja està assegut avui a RAC1. Narra el procés des del dia abans de declarar a l’Audiència Nacional fins a l’entrada i estada a la presó. Relat duríssim responent a les preguntes de Jofre Llombart i que paga pena recuperar. Parlo amb Turull i li demano per la vida allà dins. M’explica que un romanès es va declarar fan polític d’Anna Gabriel i li va demanar si li podia donar un text. Turull ja ho ha comunicat a l’activista de la CUP: “No puc desempallegar-me de tu ni a la presó”, li va confessar. Turull explica que, mentre que Rull va apostar pel tennis de taula, ell ho va fer pel bàsquet: “M’he aprimat. Els dolents hem de fer més moviment per anar a buscar la pilota”.
DIJOUS
Carles Mundó
Veig Mundó i ens fem una emotiva abraçada. Tinc una relació esplèndida des de fa anys amb l’encarregat els últims anys de la justícia catalana. No estava a favor de la DUI i és un autocrític contundent des del seu indiscutible independentisme. Bona gent. Mundó explica aquest matí els 33 dies que va estar ingressat a la presó d’Estremera. No parlem de política. Només deixa entendre que no hi està interessat: a disposició però no a la primera línia. Quan se’n va, dribla les càmeres i es troba de cara amb Carles Riera de la CUP, protagonista de la primera entrevista electoral. Quan Riera i Mundó (que no es coneixen) es veuen, es fan una llarga abraçada i Riera li diu literalment: “Moltes gràcies per tant”.
DIVENDRES
Carles Riera
La capacitat de saber triar el càsting de líders de la CUP s’assembla a la de Operación Triunfo. Riera sembla un home tranquil, perfecte en les maneres, contundent en el fons. Nacho de Sanahuja li regala un CD del pianista Brad Mehldau i resulta que Riera és fan del jazz i d’aquest pianista. Sorpresa majúscula a l’estudi. El líder de la CUP també confirma que és vidu des de fa 12 anys amb tres fills (dos majors d’edat) i que ha començat la campanya a un 80 per cent de ritme per culpa d’una apendicitis, gairebé peritonitis. Els metges han decidit no operar-lo, però s’ha de medicar per via intravenosa i per això va amb el catèter incorporat a la part anterior del colze. Així de bèstia.