MÈXIC El tresor de les aules de plàstic
Els terratrèmols de Mèxic van deixar 4 milions de nens sense escola; Unicef i la Fundació La Caixa ajuden a que tornin a la rutina escolar
“Se me fue la sombra”. Així explica la por que va passar Francisco Javier García, de 13 anys, originari d’una pedania de Puebla (Mèxic), el dia del terratrèmol del 19 de setembre, quan passaven uns minuts de la una del migdia. “El terra va començar a tremolar. Vaig sortir al carrer i vaig veure que la terra saltava. Les cases es desplomaven, un dipòsit es va trencar i en sortien rajos d’aigua que mullaven el carrer. Moltes persones corrien, cridaven, ploraven. D’altres es buscaven, s’abraçaven... Va ser una sensació increïble, fictícia, com si estigués en un videojoc”, descriu aquest noi. La sacsejada, de 7,1 graus segons el Servei Sismològic Nacional, va tenir l’epicentre a uns 10 quilòmetres d’Axochiapan (en el límit entre els estats de Morelos i Puebla) i es va produir dotze dies després que un altre sisme colpegés durament el sud del país.
“Se siente feo”, resumeix la por i tristesa d’aquell dia la Valeria, una nena de l’escola Aquiles Serdán de San Pedro de Atlixco (Puebla). El terratrèmol va deixar 369 morts, 155.700 cases malmeses, prop de 15.000 escoles inutilitzades i uns 4 milions de nens sense poder anar l’escola. A Puebla i Morales va aniquilar la fantasia que la naturalesa no tornaria a castigar, augmentant la por no només d’un nou terratrèmol sinó de l’erupció del volcà Popocatépetl, situat a pocs quilòmetres, les entranyes del qual es van avivar a causa del sisme.
Justament el dia de la sacsejada, que es va produir a l’hora de dinar, s’havia realitzat al matí un simulacre a tot el país, recordant el gran sisme de Mèxic del 19 de setembre del 1985 amb una magnitud de 8,1 i uns 3.000 morts. El simulacre gairebé coincideix amb el veritable. “Crèiem que estàvem preparats però no ho estàvem”, reflexiona Fernando Moreno González, director del torn de matí de l’escola Presidente Lázaro Cárdenas, que es va desplomar completament. “Menys mal –afegeix– que Déu va ser generós perquè no hi va haver gaires ferits”. Diverses caravanes de voluntaris van acudir a ajudar. Els adolescents també es van posar mans a l’obra. “De vegades desgasten la seva vida però després et donen sorpreses”, reflexiona la directora del centre del torn vespertí, Magdalena Hernández.
El Govern va iniciar els dictàmens de l’estat dels edificis, ordenant la immediata reconstrucció dels centres educatius, començant per aquells de què les estructures físiques s’havien esfondrat completament. “Els mestres repartien fotocòpies amb feines per fer o enviaven deures en línia, però era important reprendre l’activitat escolar”, assenyala un mestre de San Pedro de Atlixco. Les autoritats miraven com ressituar els ¡4 milions de nens que van quedar sense escola! Unicef, amb experiència en la instal·lació d’aules mòbils en llocs d’emergència, va oferir la seva ajuda. “Després d’una catàstrofe, tornar a l’escola com més aviat millor i en condicions segures és prioritari perquè els nens puguin recuperar les seves vides”, indica Daniel González, portaveu d’Unicef a Mèxic. “Per això, vam instal·lar espais temporals d’aprenentatge, vam capacitar mestres en suport psicosocial i vam lliurar una caixa amb materials de suport per als docents i útils escolars per als nens”. A més de normalitzar, s’evita que els nois en
risc abandonin l’escola, especialment en comunitats rurals i indígenes com són les àrees afectades. A Mèxic hi ha 4 milions de nens i adolescents que estan ja fora del sistema educatiu de forma parcial o total i uns 600.000 estan en risc d’exclusió, segons dades de l’informe “Nenes i nens fora de l’escola” d’Unicef. Els abandonaments es produeixen a mesura que avança l’edat, s’acumulen fracassos, i poden treballar per ajudar l’economia familiar, que s’estalvia d’aquesta manera la despesa en educació. L’escàs suport emocional dins i fora de l’escola i la manca d’una protecció social els condueixen fora de l’aula abans dels 17 anys, i es fa difícil el retorn. L’abandonament es dona amb més incidència en els nois, comunitats indígenes i rurals. I noies embarassades.
“Aquests tendals són un veritable tresor perquè ens han permès tornar a fer classes”, explica la directora Claudia Navarrete, de l’escola Emiliano Zapata de Jojutla de Morelos. Unicef, en aliança amb la Fundació La Caixa, que aporta la seva experiència en cooperació a més de finançament, va instal·lar entre octubre i novembre 500 aules mòbils per a 1.200 alumnes, a les poblacions més afectades: Ciutat de Mèxic (Benito Juárez, Coyoacán, Iztapalapa, Milpa Alta, Tláhuac i Xochimilco), Morelos (Jojutla, Ocuituco, Tetela del Volcán i Tlaquiltenango) i en 12 municipis de Puebla.
Les tendes de campanya, capaces d’allotjar 40 nens, són de plàstic però els professors se les componen per convertir-les en aules acollidores penjant-hi dibuixos i decoracions nadalenques. Cándido González, de 9 anys, es va alegrar de veure el nou recinte escolar que les famílies del poble van ajudar a aixecar. “Ja tinc on estudiar”, es va dir, alleujat de no perdre el curs. Tenen incomoditats (al matí, fred; al migdia, calor) però són temporals i hi ha qui hi veu molts avantatges: “No es nota l’olor dels altres”, posa els ulls en blanc una pulcra adolescent. Gonzalo Espinosa Flores, mestre, assegura que els alumnes tenien moltes ganes de reprendre la seva vida escolar.
Els tendals estan ubicats en camps de futbol, solars o les zones d’esbarjo d’una escola que no va patir alteracions i que acull un miler d’alumnes d’un centre que es va ensorrar. Així mateix s’han instal·lat màquines potabilitzadores que proveeixen aigua als alumnes i “que redueixen la despesa de les famílies en aigua i les begudes ensucrades”, assenyala el president de Cántaro Azul, l’entitat responsable del projecte i que ha instal·lat també, a falta de clavegueram, lavabos ecològics mòbils, capaços de separar els residus líquids dels sòlids, als quals se’ls afegeix terra i cendra del volcà de manera que, amb el temps, es converteixen en adob. Uns sanitaris exportables a qualsevol lloc.
Els nens i mestres volen girar full i entrar a les seves noves escoles, que estaran construïdes, previsiblement, en els primers mesos de l’any. La vivència del terratrèmol va quedant enrere i, encara que la possibilitat que es produeixi una nova catàstrofe existeix, els professors reforcen la valentia amb lemes com “Junts som invencibles”.
DESPRÉS DE LA CATÀSTROFE És prioritari tornar a l’escola com més aviat millor en condicions el més segures possible
EN CAMPS DE FUTBOL
A més dels tendals, s’han instal·lat potabilitzadores i sanitaris ecològics