Anar a votar amb esperit nadalenc
La periodista Pilar Urbano va entrevistar un dia Severo Ochoa, premi Nobel de Fisiologia i Medicina. Què és la vida? Què és la mort? Em pot explicar per què cap al tard es posa vostè trist?, el va interpel·lar la periodista.
Severo Ochoa escoltava, va pensar una estona. Després va deixar caure un lacònic “No ho sé”. Al final es va posar dret i va deixar anar una tremenda confessió: “No tinc ni una sola resposta per a res del que de veritat m’interessa. Pots escriure ben gran que t’he dit que soc un savi estrany. Un savi que no sap res”.
El premi Nobel confessava que la ciència no dona resposta a les preguntes finals. Pot explicar amb detall i profunditat el procés biològic de com vam arribar al món i com desapareixem, fins i tot pot aconseguir allargar la vida, però no ens podrà explicar mai per què som aquí, per què ens en anem i què hi ha darrere de tot això. D’altra banda, la reflexió d’Ochoa anava més enllà: se centra en el que de veritat li interessa, reconeix el que és substancial.
I això què té a veure amb les eleccions?, es preguntarà el lector. Perquè estem davant els comicis del dia 21, unànimement reconeguts com a molt importants per a Catalunya, per a tot Espanya, i amb influència a Europa. Encara que anem ja saturats de dies presumptament “històrics”, no pocs consideren transcendentals les votacions del 21 perquè per a un percentatge elevat de catalans el procés ha estat l’eix central de la seva vida i actuació en els últims anys, fins al punt de convertir la independència de Catalunya en el seu horitzó poc menys que únic. En sentit contrari, els que el rebutgen s’han mobilitzat amb idèntica vehemència en mesos recents per parar-los els peus i mantenir la unió Catalunya-Espanya.
La reflexió d’Ochoa ens pot ajudar a uns i d’altres a desdramatitzar, a relativitzar. Són comicis realment importants i totes les opcions són legítimes si s’expressen amb respecte. Però la vida no acaba aquí. La ciència no dona solució a tot, i la política tampoc. Al marge de qualsevol posició, és personal i socialment insà haver ocupat aquest país durant anys amb un monotema convertit en cosmovisió que ha provocat que les relacions entre les persones s’hagin ressentit, que la divisió entre la gent sigui gran, sobretot en aquesta darrera etapa.
És urgent contribuir a normalitzar la convivència. Estem en campanya electoral, que no crea precisament situacions i moments propicis per a la concòrdia, però tampoc no es pot caure en un determinisme davant el qual no es pot fer res. Les persones podem capirar estadis en què l’emotivitat ho embarga tot. En primer lloc, tenir la capacitat de dubtar. Amb l’honradesa d’estar disposats a escoltar o llegir arguments dels que defensen opcions polítiques contràries. Ningú no pot atribuir-se tenir tota la raó. I al votar, ferho en positiu, a qui sigui. Com diu Daniel Innerarity al seu llibre La política en temps d’indignació, es vota més en contra de (tal) que a favor de (qual). Això passa de manera freqüent, però es dispara en temps com els que vivim i en situacions polítiques com les que travessem.
De forma particular, desterrar tot odi. No és poca la rancúnia acumulada, que des de totes les tendències alguns han intentat avivar. Si el lector encara no ho ha fet, suggereixo que en els dies previs a la votació, que coincideixen amb els del Nadal, faci el pessebre a casa i mediti els missatges de la vinguda al món del Nen Déu. Amor, concòrdia, ajudar els altres, alegria, pau, sobrietat, generositat, humilitat... I anar a votar el dia 21 amb l’ànim renovat i purificat. No necessàriament ha de canviar el vot previst, però potser dirigirà un somriure amb expressió d’afecte i respecte a l’interventor d’un partit oposat que estigui fiscalitzant la mesa electoral. I a la nit, en conèixer els resultats, podrà sentir alegria o entusiasme, pena i fins i tot enuig, però en qualsevol cas aquí està la sentència de santa Teresa: “Que res no et torbi, res no t’espanti, qui a Déu té, res li falta. Només amb Déu n’hi ha prou”
Ah, i quan faci el pessebre, posi-hi la il·lusió del nen. Pot ser una representació molt senzilla, però que no hi faltin les figures fonamentals, siguin clàssiques o modernes. Això sí, no un esperpent com els que en els últims anys contemplem a la plaça Sant Jaume. Que tingui una mica més de nivell i bon gust que l’Ajuntament de Barcelona.
El Nadal convida a desterrar l’odi i les rancúnies acumulades en els últims temps i a anar a votar el dia 21 amb l’ànim renovat i purificat