Una orquestra amb ganxo
El conjunt barceloní és ara un projecte il·lusionant que enganxa músics joves
El perfil de l’orquestra del Gran Teatre ha anat canviat aquests últims anys. Les incorporacions de músics pertanyents a la nova generació d’intèrprets que encara no ha fet els trenta ha rejovenit la Simfònica del Liceu, que ara té una mitjana d’edat de 45-50 anys. Un relleu generacional que no ha descartat el talent local a l’hora de fer nous fitxatges, si bé, com qualsevol orquestra d’avui dia, la del teatre de la Rambla, amb més d’una vintena de nacionalitats, ja és una petita ONU en si mateixa.
Quan ahir, durant la pausa de l’assaig, els músics frisaven per fer-se fotos al costat de Josep Pons i amb el Barceló de fons, el director s’afanyava a anomenar les nacionalitats dels intèrprets que se li acostaven... “Polònia, Itàlia, Russa, Ucraïna, Veneçuela, Argentina...”
Coincidint amb el projecte musical de Pons al Gran Teatre, també s’ha produït un canvi en la manera de viure la música dins de l’orquestra. “Ara la Simfònica del Liceu és un projecte il·lusionant –apunta Toni Pallès, director del departament musical del teatre–, fins i tot la gent que es presenta a les places vacants el percep d’una altra manera. És a dir, s’il·lusiona gent que abans no pensava presentar-se a proves d’aquesta orquestra”, explica. “Si volem qualitat la gràcia és que tant el Liceu com Barcelona siguin prou atractius, i també en salari, perquè qualsevol talent del món s’hi interessi. I perquè el Liceu pugui triar, aquesta és la gràcia”.
El viola solista Germán Clavijo, un músic argentí que feia més de set anys que era tutti a la London Symphony quan va decidir presentar-se a plaça a la Simfònica del Liceu, explica que l’agitada vida de gira de la formació britànica el feia estar quatre mesos fora de casa i que va preferir provar sort a Barcelona. “A més m’interessava ampliar repertori, i el Liceu m’obria a l’operístic”, assegura.
Ha estat important l’esforç del personal artístic perquè entre les representacions de Tristan und Isolde al Gran Teatre es pogués encaixar aquesta sortida internacional, la primera que fa la formació des que la temporada 20042005 va viatjar a Savonlinna (Finlàndia) amb L’elisir d’amore i Goyescas. Ginebra i el projecte de l’ONU és d’allò més oportú i posa fi a anys de sequera en internacionalització de l’orquestra. Sortir sempre és una injecció d’energia i en aquest cas hi ha un plus, el plus institucional.
Els músics han compatibilitzat aquesta setmana assajos del concert de Ginebra amb funcions del Tristan. Van enviar els sis contrabaixos, l’arpa, percussions, contrafagot i vestuari en un camió destí Ginebra el dia abans de viatjar ells. I quan avui es llegeixin aquestes línies, estaran tornant a Barcelona per asseure’s al fossat del Liceu i oferir la sessió de diumenge d’aquest immens Wagner. La il·lusió i el compromís no els ha fet dubtar ni un segon.
Atreu gent de grans formacions, com el viola Germán Clavijo, que feia anys que era a la London Symphony