L’herència de Grotowski
El teatre Akadèmia acull dos muntatges de Thomas Richards, continuador del mestre polonès
Jerzy Grotowski, un dels directors teatrals més influents del segle XX, va morir el 1999, als 65 anys, a Pontedera, Itàlia. Allà havia establert el 1986 un centre d’experimentació teatral. Als 36 anys, el 1970, aclamat com un nou messies del teatre, va anunciar que no dirigiria més espectacles, necessitava anar més enllà en la relació entre actor i espectador. Començaria la seva recerca de la font primigènia del teatre en un viatge que va passar per les danses antigues i els cants rituals i xamànics de diferents tradicions. Un viatge que conclouria a Pontedera, en una etapa anomenada de l’art com a vehicle, com a mitjà d’autoexploració, l’actor com a performer, sacerdot d’un ritual.
“Grotowski ens mostra una cosa que va existir en el passat i fa segles que està oblidada: que un dels vehicles que permet a les persones assolir un altre nivell de percepció és l’art de la performance”, va assenyalar el seu amic Peter Brook. A Pontedera Grotowski va triar l’actor nord-americà Thomas Richards per transmetre-li els seus coneixements i Richards va continuar allà la seva feina, que ara ha recalat a Barcelona, al teatre Akadèmia, amb dues propostes que acaben avui: Sin fronteras, amb joves actors, i el solo L’heure fugitive.
Richards recorda el seu mestre: “Era la imatge de l’home savi. I estava molt malalt. Li van donar dos anys i va aconseguir que fossin 13. Els va passar transmetent a les generacions joves el seu coneixement”. En la seva etapa inicial com a director, recorda, Grotowski “va reformar gairebé qualsevol relació existent al teatre. Amb el text el director ja no hi havia d’estar subordinat, sinó que l’havia confrontar, fer-ne la seva versió”. “I va començar a fer servir estructures en què l’espectador era part del drama, va trencar el prosceni. I amb els actors vivia un cara a cara, reflectint qui eren i ajudant-los a convertir-se en qui es convertien”. Després va arribar tota la seva època parateatral, la seva investigació. Encara necessària. “El cinema, internet, s’emporten la necessitat de consumir històries que abans explicava el teatre. I el teatre està en crisi, lluita per trobar la seva ànima, de vegades
“La feina de Grotowski fa l’espectador testimoni d’un flux de vida viva més enllà de l’estètica i de la forma”
de manera molt feble. La feina de Grotowski fa l’espectador testimoni de flux de vida viva més enllà de l’estètica i la forma. I això falta en un món cada vegada més mitjançat. L’art ha de ser un vehicle per a una transformació. Els humans som complicats, atrapats entre passat i futur rarament habitem el present, l’únic que existeix. Grotowski pensava en aquelles cançons antigues i les accions que les acompanyen com a eines per ajudar el performer a estar amb tot el seu ésser, sensualitat, vitalitat, cap, cor. Perquè quan vivim el moment tenim un sentit de transparència, alguna cosa s’obre. Hi ha transformació”, afirma Richards.