La ironia de ‘The square’ arrasa als premis europeus del cinema ‘Timecode’, de Juanjo Giménez, s’emporta el premi al millor curt
Va guanyar la favorita. Va guanyar The square. Va guanyar sense discussió possible. Sàtira amable del món de l’art alhora que mirada descarnada sobre la hipocresia social. Amb un home fent el mico, i el mico que portem a dins, lliure, al seu aire. El film del suec Ruben Östlund va guanyar ahir el premi a la millor pel·lícula europea de l’any. The square, que ja va obtenir la Palma d’Or al darrer festival de Canes, partia amb cinc candidatures en aquests Oscars del Vell Continent que cada any concedeix l’Acadèmia del Cinema Europeu (EFA). I va estar a l’altura. A més de millor pel·lícula, es va emportar la resta de coses: millor guió, millor director, per a Östlund; premi al millor actor, per a Claes Bang, el protagonista absolut de la sàtira, que l’encarna amb tanta convicció perquè, també, guanyés The square, amb el premi a la millor comèdia de l’any. Ple absolut. El principal rival del film d’Östlund era l’hongarès En cos i ànima, d’Ildikó Enyedi. Una peculiar love story en un escorxador de Budapest, guanyadora al seu torn de l’Ós d’Or en la passada Berlinale. En cos i ànima competia en quatre apartats, però al final es va quedar només amb el premi a la millor actriu. Alexandra Borbély, la protagonista, va emocionar amb la seva pròpia emoció i el premi a la mà.
I per descomptat va guanyar la favorita entre els curts: Timecode. Després de voltar pel món recollint premis, Juanjo Giménez, el seu director, amb més de cent guardons aconseguits amb aquest cant d’amor i dansa, guanyadora a Canes i participant en els passats Oscars, va saludar des de l’escenari amb absolut domini de la situació. “Bona nit a tothom”, va dir, per després saludar en castellà i parlar en anglès. “Som europeus no perquè sigui al nostre ADN –va dir a tall de conclusió–, sinó que perquè ens sentim europeus i els sentiments no estan prohibits... Encara”.
El lliurament dels premis europeus va resultar una cerimònia especialment reivindicativa i, a estones, excessiva. Amb lloc per a totes les reivindicacions i per a tots els greuges. De fet, semblava que hi havia temps per a tot menys per tenir en compte els soferts
A més de millor pel·lícula, ‘The square’ també s’emporta el premi al guió, actor, director i comèdia
espectadors que van haver d’aguantar tres hores de suposat espectacle.
Bona part de les esperances per al cinema fet aquí estaven xifrades en el llargmetratge de Carla Simón, Estiu 1993, representant d’Espanya en els pròxims Oscars en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa. Competia dins de la categoria de European Discovery 2017, un premi que al final va ser per a Lady Macbeth , de William Oldroyd, digne, immens, valuós contrincant que, amb el seu premi, engrandeix el film de Simón.
L’actriu i directora francesa Julie Delpy, reconeguda amb un premi a tota la seva carrera, va parlar al seu torn, amb humor i passió, de les seves pitjors experiències en els seus 35 anys a les pantalles. No va resultar un nou cas d’assetjament. Però gairebé. Va parlar de la seva pròxima pel·lícula, que ha perdut el finançament perquè el productor no confia en una dona. Però no es rendeix, com no s’ha rendit mai al llarg dels seus 35 anys de carrera, va dir, i ahir mateix va iniciar un sorteig per finançar el film pendent. El premi: un dinar amb ella
L’actriu i directora francesa Julie Delpy va parlar amb humor i passió dels 35 anys de carrera en el cinema
mateixa com a companya de taronjada i torrades. Rialles per ella i una mica de cansament, la veritat, per la posada en escena.
El director rus Alexandr Sokúrov, al seu torn, amb el rigor i la sobrietat del seu propi cinema, va rebre l’altre premi honorífic de la vetllada. En alguna d’aquestes evocacions hi va participar amb una ignorada vis còmica Àlex Brendemühl, l’actor dels sentiments interioritzats i mirada eternament pertorbada, que aquí, a Berlín, es va obrir en canal cap enfora, en un exercici d’extraversió poc habitual, demostrant les desconegudes possibilitats còmiques que té aquest actor “de la contenció” que és Brendemühl.