Una croada amb diferents vestits
La coalició d’interessos artístics, de conviccions ideològiques i potser també d’equilibris generacionals que des de fa uns anys protagonitzen Neil Young i el grup Promise of the Real segueix endavant, ja sigui en forma de gires, de concerts o de nous discos. Mentre Young paral·lelament va publicant mostres sucoses dels seus amazònics i gloriosos arxius... per a alleujament d’una part dels seus incondicionals. Perquè és indubtable que un segment de l’afició youngiana no en té prou, o li sembla poca cosa, el seu actual joint venture amb la banda liderada pel fill de Willie Nelson, Lukas.
The visitor és, en qualsevol cas, un nou capítol d’aquesta col·laboració en forma de tercer àlbum després del The Monsanto years de fa dues temporades i el directe Earth d’en fa una. El rerefons de reivindicació i denúncia que és subjacent en la gènesi d’aquest projecte conjunt des dels seus inicis, aquí mostra uns matisos significatius, com que les estereotipades i irades cançons de denúncia apareixen ara en forma de càlida, un punt divertida i formalment bonica música de protesta. Divertida en el sentit, per exemple, de contestar el lema trumpià de “make America great again” amb la cançó Already great, que obre el volum a mode de presa de posicionament i que vindria a ser un Rockin’ in the free world posat al dia. Més enllà d’això, sonorament el projecte és, com a mínim, confús i a estones desconcertant, amb espai fins i tot per a un funk sui generis, gotes de llatinitat (Carnival )o spoken word de soca-rel.