Amics o amants?
Lolita Flores i Luis Mottola actuen a ‘Prefiero que seamos amigos’ al Goya
Uns amics, tan propers i tan còmodes en la companyia de l’altre, que quan un vol canviar les regles de l’amistat, l’altre està totalment encegat i és incapaç de veure-hi més enllà. “Prefereixo que siguem amics”. Una sentència que condemna qualsevol expectativa cap a la persona estimada, que destrueix la il·lusió de ser objecte de desig, de passió, de formar una parella, de ser l’altra meitat d’un amor. El happy ending de la història s’esvaeix i l’amant desitjat es converteix en amic... D’això tracta la comèdia francesa, en la qual regnen les frustracions i les paraules són plenes de sentiments no compresos, i les insinuacions i missatges subtils no són captats.
L’obra també planteja un altre tema universal al món femení; l’abrupte canvi d’estatus quan es passa d’una certa edat. La sensació de ser sobtadament invisible per al sexe contrari. Com diu l’antiga cançó anglesa: “No one loves a Fairy when she’s forty” (Ningú no estima una fada quan té quaranta anys).
La lluita interna de la dona segura de si mateixa, de cap a peus, amb tota una vida a la seva esquena, independent i satisfeta amb si mateixa, que s’enfronta a la terrible inseguretat i a la por de no ser mai més desitjada ni feliç en el terreny de l’amor. Estàs caducada. Se t’ha covat l’arròs! Cal actuar ara o acceptar el teu destí de mai més.
L’obra és de Laurent Ruquier. El director, Tamzin Townsend, i els actors, Lolita Flores i Luis Mottola.