La guerra eterna
Mourinho i Guardiola tornen a creuar els seus camins en el decisiu derbi de Manchester
Old Trafford, dos quarts de sis de la tarda. El City de Guardiola, líder amb 8 punts d’avantatge, es presenta al santuari del United de Mourinho, que va segon. Si els blues guanyen els reds, la Premier quedarà gairebé vista per a sentència. Avui el City aspira a igualar el rècord de l’Arsenal del 2002: catorze victòries consecutives. No perd un punt a la Lliga anglesa des del mes d’agost, quan només va poder empatar a l’Etihad davant l’Everton. El United actual també té el seu propi objectiu: ja encadena 40 partits sense caure a casa. Un més i superarà la marca del llegendari sir Matt Busby (entre el 1964 i el 1966). Ara bé, precisament l’últim que va profanar Old Trafford va ser el City de Guardiola (1-2, setembre del 2016).
La confrontació entre Pep i Mou ve de lluny. Amb els seus
PANORAMA
alts i baixos, ja que qui sol encarregar-se d’animar-la, el portuguès, es reserva per als moments que més li convenen. Aquesta vegada, jugant-se mitja Premier i fent-ho a casa, no s’ha mossegat la llengua: “Si alguna cosa no m’agrada gaire [del City] és que els seus jugadors perden l’equilibri amb facilitat. Una mica de vent i cauen”, va deixar anar. I encara més: per a Mourinho tots els flancs presumiblement desprotegits del rival són bons quan considera que li convé d’escalfar la prèvia d’un partit: “El llaç groc? No l’haurien de permetre. Si les normes l’autoritzen, ell és lliure de portar-lo, però no crec que el reglament permeti missatges polítics sobre el terreny de joc”, va comentar amb referència al símbol que reclama la llibertat dels dirigents catalans empresonats i que Guardiola llueix des de fa setmanes.
L’historial de partits oficials entre els dos entrenadors deixa lloc a pocs dubtes. S’han vist les cares en 19 matxs, amb 8 victòries de Guardiola (entre Barça, Bayern i City), 7 empats i tot just 4 triomfs de Mourinho (entre Madrid, Inter, Chelsea i United).
Les quatre victòries del portuguès van ser per 1-2 al Camp Nou (en l’esprint final de la Lliga 20112012, que va guanyar el Madrid), 1-0 a la final de Copa de València (la del recordat arbitratge d’Undiano), 3-1 amb l’Inter a la Champions (després del desplaçament fins a Milà amb autocar pels problemes aeris) i, ara fa un any, 1-0 a Old Trafford en un partit de Copa de la Lliga anglesa que Guardiola va disputar amb suplents com Maffeo o Aleix Garcia (avui al Girona).
Guardiola va fer la seva conferència de premsa abans que Mourinho i, per tant, no va poder replicar cap de les acusacions del portuguès. Es va limitar a assegurar que es tracta d’“un partit important perquè és el United qui hi ha al davant, però no guanyarem o perdrem la Premier aquí”. Per això va reservar diversos titulars en l’intranscendent partit de Champions al camp del Xakthar, on va perdre per 2-1.
Al bloc red la baixa més significativa és la de Pogba, sancionat. “Per a nosaltres són tres punts; per a ells és una rivalitat bona i positiva”, rebla Mourinho, que podria tenir a la seva disposició, per fi, Zlatan Ibrahimovic.