Avançaments furtius
Les passades en l’F-1 cauen a la meitat en un any, a 21,8 per cursa
EL MÉS ESPECTACULAR Amb 43 avançaments (dos per cursa), Daniel Ricciardo va ser el pilot que més posicions va guanyar
Míster Carey, Chase Carey, el capitost de l’F-1, té un problema: al seu negoci li manca la sal de la vida. Els avançaments. I de manera alarmant. Si el successor de Bernie Ecclestone es va proposar, quan va rellevar l’octogenari magnat britànic el setembre del 2016, d’incrementar l’espectacle del gran circ, dins i fora de la pista, les primeres mesures tècniques per multiplicar la diversió a l’asfalt han estat un fiasco. Les dades del balanç del Mundial 2017 del detallat informe de Pirelli són reveladores: els avançaments han caigut a la meitat, 435 en total (21,8 per cursa), respecte al Mundial del 2016 (866, una mitjana de 41,2 per cursa).
Ja ho va apuntar en aquestes pàgines l’expilot Pedro de la Rosa, analista de guàrdia, en comentar els canvis tècnics que va introduir la FIA aquesta temporada per buscar més espectacle. “Serà una F-1 més física, però sens dubte serà més difícil avançar perquè els bòlids generaran més aire brut”, va pronosticar el barceloní al febrer. Dit i fet, les 20 curses del 2017 li han acabat donant la raó: els canvis tècnics (rodes més amples, increment de la càrrega aerodinàmica en un 30%, més velocitat en el pas per revolt, més pes dels bòlids) han fet que els cotxes siguin més ràpids passant pels angles perquè tenen més adherència (per exemple, en el curvone de Montmeló, el revolt 3, s’ha passat de 212 km/h a 248 km/h), però els avançaments han reculat de manera molt notòria.
Segons l’informe Pirelli, el nombre d’avançaments totals d’aquest 2017 (435) és inferior al del 2016 (866), i fins i tot al del 2015 (509). La firma italiana subministradora de pneumàtics considera avançament la maniobra que suposa guanyar una posició durant les voltes de cursa (excloent-ne la primera) i només si es manté durant tot el gir. No es computen els canvis de posició deguts a problemes mecànics o pels doblatges. Tenint en compte aquest criteri, la cursa en sec en què més cotxes van passar davant d’uns altres va ser la de l’Azerbaidjan, amb 42, mentre que el 2016, la més moguda va ser la de la Xina, amb 128. Tres vegades menys. Al costat oposat, la cita amb menys avançaments va ser la de Rússia –una veritable llauna– amb una sola maniobra, mentre que en el 2016 la menys generosa va ser la d’Hongria, un clàssic, amb 10. Per tant, no és exclusivament una qüestió de traçats (encara que alguns dissenys no hi ajuden gaire, precisament).
La crisi d’avançaments no ha modificat el rànquing dels pilots més espectaculars de la graella, que continuen sent els de Red Bull per tercer any consecutiu. Aquest 2017, l’australià Daniel Ricciardo ha estat el pilot que ha completat més avançaments (43, amb un màxim de 13 en una cursa, a Silverstone); el 2016 ho va ser el seu company Max Verstappen (78), i també el 2015 (49, amb Toro Rosso). Tot i que és igualment notòria la davallada de l’holandès volador, que aquesta temporada només ha fet 22 maniobres. La sequera es fa alarmant veient la involució de Red Bull, que precisament és un dels cotxes amb millor aerodinàmica: el 2016 els seus pilots van sumar 136 avançaments i enguany es queden en 65...
Al contrari, els pilots més difícils d’avançar han estat Verstappen i Hamilton (2 vegades a cada un), i l’equip que ha estat menys avançat, també Red Bull (11) i Ferrari (11), que superen respecte al 2016 Mercedes (7), per l’efecte Bottas.
En un segon esglaó del podi de mèrits dels avançaments hi figura el jove canadenc Lance Stroll (Williams), que en el seu primer any ha aconseguit distingir-se com el pilot que més posicions ha guanyat en la primera volta (36). Un honor que va tenir l’any passat Fernando Alonso (41).
El panorama no sembla que hagi de canviar excessivament el 2018, ja que la normativa tècnica serà la mateixa, amb el mateix tipus de bòlids. L’única novetat que pot incidir en els avançaments és la introducció d’un pneumàtic més tou encara, el P Zero rosa hipertou (per sota de l’ultratou porpra), i amb uns compostos que seran un punt més tous en tota la gamma. “Això hauria d’ajudar a incrementar encara més la velocitat i l’espectacle”, comenta Mario Isola, el responsable esportiu de Pirelli, entusiasmat per haver contribuït amb les seves gomes a tenir “l’F-1 més ràpida de la història”. La pole ha estat una mitjana de 2,4 segons més ràpida, i les millors voltes de cursa, 2,9s més veloços. Però, de què serveix córrer més, que un bòlid vagi a 270 i no a 240, si no es poden avançar? És la clau de volta de l’espectacle en l’F-1.