‘Guerreres’ sense por
Una rejovenida selecció se la juga demà contra la pluricampiona Noruega
Serà un partit a cara o creu; no hem de tenir por absolutament de ningú”, afirma Carlos Viver. Ni encara que el rival sigui Noruega, les pluricampiones del segle XXI, com França a l’handbol masculí. El seu palmarès recent espanta: en els 10 últims tornejos (des del 2009), sis ors, una plata, dos bronzes i un cinquè lloc. Són les vigents bicampiones mundials i europees, bronze als Jocs de Rio. Una altra bèstia negra d’Espanya, que no l’ha guanyat en els últims cinc enfrontaments oficials, des dels Jocs de Londres 2012, quan les guerreres anaven camí del bronze.
Però Carlos Viver (Granollers, 1973) no s’inquieta pel rival de demà (20.30 h) en els vuitens de final del Mundial; l’encreuament que t’envia a casa o et situa a les portes de la glòria. “Per experiència, per carisma, perquè sempre estan bé, Noruega era un rival a evitar. Però és el que hi ha. Nosaltres també hem crescut molt en el campionat, estem en un moment anímic molt bo, i a un sol partit pot passar qualsevol cosa”, comenta des de Leipzig el tècnic vallesà, que va prendre el relleu de Jorge Dueñas al febrer. En només nou partits previs ha imprès el seu segell en un equip que manté el perfil combatiu, però que s’ha rejovenit sensiblement. Ja no hi ha ha veteranes com Marta Mangué ni Macarena Aguilar, mitja columna vertebral de les guerreres que van posar l’handbol femení espanyol al mapa amb tres medalles (plata europea 2014, bronze olímpic 2012 i mundial 2011).
Pensant menys en el curtterminisme i més a formar un grup competitiu amb vista a Tòquio 2020 i el Mundial de casa el 2021, Viver ha revitalitzat l’equip amb saba nova. Silvia Arderius, Almudena Rodríguez, Seynabou Mbengue, Maitane Etxeberria, Jennifer Gutiérrez, Paula García i la catalana Ivet Musons són les set cares noves que estan donant una nova empenta a l’equip. “Estic molt satisfet del rendiment de l’equip en la fase de grups”, confessa el tècnic de les guerreres,
L’OPTIMISME DE CARLOS VIVER “Hem crescut: som en un moment anímic molt bo i a un sol partit pot passar qualsevol cosa”
que van acabar terceres del grup A després de tres victòries (Angola, Paraguai i Eslovènia), un empat (contra la seva bèstia negra francesa) i una derrota (Romania). “Les grans estan agafant la responsabilitat i les més joves estan aportant equilibri, crec que no estan fallant, arribem bé al final dels partits amb rotacions, i l’equip, passi el que passi dilluns, té un gran futur per davant”, comenta el català.
Per al partit contra Noruega, Viver apel·la a la frescor i la confiança que està tenint l’equip. “Ens hem d’agafar als números que ens interessen, també França era la nostra bèstia negra i vam empatar quan vam tenir moments per desfer-nos-en, i l’equip no va perdre la cara, no es va deixar portar pels resultats precedents. Aquest és un partit nou, les jugadores hi estan molt posades, estan treballant molt bé”, els regala.
El seu repte és contradir la història, totalment adversa: en 24 precedents amb Noruega, 19 derrotes, 2 empats i només 3 victòries, l’última a Londres 2012 per 20-25.