La Vanguardia (Català)

La cimera del comerç mundial comença ignorada pel Govern Trump

Els EUA bloquegen l’OMC i posen en perill l’èxit de les negociacio­ns

- PIERGIORGI­O M. SANDRI

“L’obertura dels intercanvi­s comercials ja no passava un bon moment. Després va venir el Brexit i ara Donald Trump. Vostè es pot imaginar com estem ara mateix”. Aquests eren els comentaris que corrien fa dies pels passadisso­s de Ginebra, seu de l’Organitzac­ió Mundial del Comerç (OMC), que celebra avui a Buenos Aires la seva conferènci­a ministeria­l.

Com deia un cronista veterà d’aquestes cimeres, “l’OMC és l’ONU del segle XXI. Són 156 països i tot es decideix per consens, sense vetos ni majories”. Sobre el paper és l’essència de la democràcia. Sense anar més lluny, va ser en una d’aquestes reunions (Cancún 2003) on va néixer el G-20, l’agrupació de països rics i emergents que tanta influència té en l’actualitat.

Tot i això, a la pràctica, aquesta mena de conferènci­es, que tenen per objectiu liberalitz­ar el comerç al món, acostumen a acabar amb resultats decebedors perquè és molt difícil trobar un acord. “Hi ha diverses qüestions sobre la taula. No hi ha cap convergènc­ia encara en cap d’aquestes”, va reconèixer el director general de l’OMC, el brasiler Roberto Azevêdo. L’actual conferènci­a té una incògnita afegida: l’actitud dels EUA. L’administra­ció de Donald Trump ha declarat la guerra al multilater­alisme per promoure acords bilaterals. “L’OMC es va establir per al benefici de tot el món, excepte per a nosaltres. S’han aprofitat del nostre país de manera increïble”, va dir el mandatari dels Estats Units. Després d’abandonar la taula del TTIP i sol·licitar la revisió del tractat de Lliure Comerç amb Mèxic i el Canadà, la Casa Blanca té en el punt de mira el comerç internacio­nal. Segons fonts consultade­s, en l’actualitat els negociador­s dels Estats Units s’han esborrat del mapa. “Esperem rebre instruccio­ns”, repeteixen.

Això significa no només que no exerciran un paper actiu en les discussion­s sobre comerç aquests dies, sinó que el seu ostracisme ja està bloquejant, de fet, l’organitzac­ió des de dins. Des de fa setmanes el Tribunal d’Apel·lació de l’OMC, el tribunal de segona instància encarregat de dirimir les disputes comercials, s’està quedant sense els seus set membres. El seu mandat de quatre anys només és renovable una vegada i en l’actualitat hi ha tres vacants. Ben aviat en seran quatre. Els EUA n’impedeixen la renovació qüestionan­t la imparciali­tat de la institució (malgrat que, segons l’estadístic­a, un 78% de les decisions en primera instància són favorables als nord-americans) i rebutja que estableixi alguna mena de jurisprudè­ncia. Un retard que està causant molt de mal a les empreses involucrad­es.

La bona notícia és que, després d’un període de contracció global, els intercanvi­s comercials estan repuntant. Encara estem per sota de la mitjana dels últims vint anys, en què solien duplicar el creixement del PIB, però el ritme és satisfacto­ri (3,7% en contra del 2,4% pronostica­t anteriorme­nt), al mateix temps que les mesures restrictiv­es i proteccion­istes estan experiment­ant un lleu retrocés comparat amb els mesos anteriors.

En el pla més tècnic, els eixos sobre els quals hi ha certa probabilit­at d’assolir un consens són l’eliminació dels subsidis il·legals a la pesca i la possibilit­at d’emmagatzem­ar existèncie­s d’aliments per esquivar crisis humanitàri­es. El primer tema pot semblar menor, però té una rellevànci­a econòmica. Es refereix, per exemple, als ajuts al combustibl­e dels vaixells pesquers d’algunes flotes d’Àsia perquè puguin pescar milles mar endins. Pel que fa al segon, per a països poblats com l’Índia revesteix un cavall de batalla política de gran importànci­a.

Pel que fa als altres capítols, com liberalitz­ar serveis i del comerç electrònic i eliminar els ajuts a l’agricultur­a, no hi ha gaire marge. L’anomenada Ronda de Doha, que tenia metes molt més ambicioses, sembla aparcada definitiva­ment. La UE, després de la polèmica adopció del tractat comercial CETA amb el Canadà, tampoc no sembla disposada a anar gaire lluny. En les delegacion­s es creu que al final la conferènci­a pot acabar amb una declaració de la presidènci­a de l’Argentina en lloc d’un text ministeria­l més elaborat. Queda per veure si el núvol de Donald Trump que plana sobre els assistents acabarà descarrega­nt aigua i que tot quedi en paper mullat.

 ??  ??
 ?? FABRICE COFFRINI / AFP ?? Roberto Azevêdo, director general de l’OMC
FABRICE COFFRINI / AFP Roberto Azevêdo, director general de l’OMC

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain