La cimera del comerç mundial comença ignorada pel Govern Trump
Els EUA bloquegen l’OMC i posen en perill l’èxit de les negociacions
“L’obertura dels intercanvis comercials ja no passava un bon moment. Després va venir el Brexit i ara Donald Trump. Vostè es pot imaginar com estem ara mateix”. Aquests eren els comentaris que corrien fa dies pels passadissos de Ginebra, seu de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que celebra avui a Buenos Aires la seva conferència ministerial.
Com deia un cronista veterà d’aquestes cimeres, “l’OMC és l’ONU del segle XXI. Són 156 països i tot es decideix per consens, sense vetos ni majories”. Sobre el paper és l’essència de la democràcia. Sense anar més lluny, va ser en una d’aquestes reunions (Cancún 2003) on va néixer el G-20, l’agrupació de països rics i emergents que tanta influència té en l’actualitat.
Tot i això, a la pràctica, aquesta mena de conferències, que tenen per objectiu liberalitzar el comerç al món, acostumen a acabar amb resultats decebedors perquè és molt difícil trobar un acord. “Hi ha diverses qüestions sobre la taula. No hi ha cap convergència encara en cap d’aquestes”, va reconèixer el director general de l’OMC, el brasiler Roberto Azevêdo. L’actual conferència té una incògnita afegida: l’actitud dels EUA. L’administració de Donald Trump ha declarat la guerra al multilateralisme per promoure acords bilaterals. “L’OMC es va establir per al benefici de tot el món, excepte per a nosaltres. S’han aprofitat del nostre país de manera increïble”, va dir el mandatari dels Estats Units. Després d’abandonar la taula del TTIP i sol·licitar la revisió del tractat de Lliure Comerç amb Mèxic i el Canadà, la Casa Blanca té en el punt de mira el comerç internacional. Segons fonts consultades, en l’actualitat els negociadors dels Estats Units s’han esborrat del mapa. “Esperem rebre instruccions”, repeteixen.
Això significa no només que no exerciran un paper actiu en les discussions sobre comerç aquests dies, sinó que el seu ostracisme ja està bloquejant, de fet, l’organització des de dins. Des de fa setmanes el Tribunal d’Apel·lació de l’OMC, el tribunal de segona instància encarregat de dirimir les disputes comercials, s’està quedant sense els seus set membres. El seu mandat de quatre anys només és renovable una vegada i en l’actualitat hi ha tres vacants. Ben aviat en seran quatre. Els EUA n’impedeixen la renovació qüestionant la imparcialitat de la institució (malgrat que, segons l’estadística, un 78% de les decisions en primera instància són favorables als nord-americans) i rebutja que estableixi alguna mena de jurisprudència. Un retard que està causant molt de mal a les empreses involucrades.
La bona notícia és que, després d’un període de contracció global, els intercanvis comercials estan repuntant. Encara estem per sota de la mitjana dels últims vint anys, en què solien duplicar el creixement del PIB, però el ritme és satisfactori (3,7% en contra del 2,4% pronosticat anteriorment), al mateix temps que les mesures restrictives i proteccionistes estan experimentant un lleu retrocés comparat amb els mesos anteriors.
En el pla més tècnic, els eixos sobre els quals hi ha certa probabilitat d’assolir un consens són l’eliminació dels subsidis il·legals a la pesca i la possibilitat d’emmagatzemar existències d’aliments per esquivar crisis humanitàries. El primer tema pot semblar menor, però té una rellevància econòmica. Es refereix, per exemple, als ajuts al combustible dels vaixells pesquers d’algunes flotes d’Àsia perquè puguin pescar milles mar endins. Pel que fa al segon, per a països poblats com l’Índia revesteix un cavall de batalla política de gran importància.
Pel que fa als altres capítols, com liberalitzar serveis i del comerç electrònic i eliminar els ajuts a l’agricultura, no hi ha gaire marge. L’anomenada Ronda de Doha, que tenia metes molt més ambicioses, sembla aparcada definitivament. La UE, després de la polèmica adopció del tractat comercial CETA amb el Canadà, tampoc no sembla disposada a anar gaire lluny. En les delegacions es creu que al final la conferència pot acabar amb una declaració de la presidència de l’Argentina en lloc d’un text ministerial més elaborat. Queda per veure si el núvol de Donald Trump que plana sobre els assistents acabarà descarregant aigua i que tot quedi en paper mullat.