Eufòria a la portuguesa
El nomenament de Centeno consolida el prestigi internacional de Portugal, on el turisme ja suposa el 12,5% del PIB
En dos anys Portugal va passar de ser l’aneguet
lleig de l’economia europea, amb un govern socialista avalat per l’esquerra radical i els comunistes que estigmatitzaven els guardians de l’ortodòxia, a convertir-se en un cigne resplendent. El seu ministre de Finances, Mário Centeno, presidirà l’Eurogrup. Aquesta reflexió la va fer dilluns el tertulià de més reputació televisiva i avui president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, que al maig, després de la victòria de Salvador Sobral a Eurovisió, el triomf de l’Eurocopa de futbol i l’accés d’António Guterres al lideratge de l’ONU, va expressar el seu temor que “els portuguesos pensin que ho guanyaran tot a la vida”. De moment, la successió d’èxits reforça el prestigi internacional en ple auge del turisme, que ja suposa el 12,5% del PIB, davant el 8,7% de deu anys enrere.
Quan a Portugal hi ha una notícia d’abast, com el nomenament de Centeno, les càmeres busquen àvidament el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, el polític més popular amb molta diferència del país, ja que saben que respondrà amb una anàlisi original per curar la saudade dels seus temps de líder d’audiència dominical al plató de la TVI.
En el comentari de dilluns passat Marcelo, com es coneix a Portugal l’actual cap de l’Estat, es va mostrar més cautelós que al maig i va aprofitar per deixar caure algun encàrrec al Govern, com que tota conquesta a Europa sempre té un preu, que la pressió sobre el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària serà més forta i que Centeno no s’ha d’oblidar de les seves responsabilitats internes. Aquestes reticències reflecteixen les cendres dels esdeveniments que van tenir lloc des que al maig Portugal va aconseguir la seva primera i molt imprevista victòria a Eurovisió. I és que l’eufòria col·lectiva que hi havia a la primavera es va anar consumint en part a causa dels més de 100 morts i les 442.418 hectàrees cremades en la devastadora onada d’incendis que va començar al juny a Pedrogrão Grande i que va culminar amb el terrible cap de setmana del 14 i 15 d’octubre.
Tot i que la lluna de mel amb el president de la República es va acabar, el Govern en minoria d’António Costa va resistir l’embat del foc gràcies al desastre de l’oposició conservadora, ja que el seu líder, Passos Coelho, es va suïcidar amb un alarmisme sensacionalista, i també a la solidesa que va mostrar el Partit Socialista a les municipals de l’1 d’octubre, en què va aconseguir la seva victòria més important.
El Portugal de Costa com a alternativa a les polítiques d’austeritat dins del marc europeu és el terreny de joc en el qual Mário Centeno s’ha erigit com el mag financer d’un Costa que té com a especialitat política fer realitat el que sembla impossible. Després dels seus dos anys de Govern els socialistes lusitans presumeixen de tenir el dèficit públic més baix de la història democràtica, de l’1,4%; d’una taxa d’atur de nou per sota dels dos dígits, amb el 8,5%, i d’un creixement que, si bé es va suavitzar el tercer trimestre, està en el 2,5% i ha arribat a assolir el 3%, cosa mai vista des que circula l’euro. Costa i Centeno asseguren que és el producte de la seva aposta per revertir les mesures d’austeritat draconianes i per estimular el consum intern. Però també els ha ajudat la conjuntura internacional favorable i el boom turístic.
“Portugal està vivint un moment únic en termes de turisme”, va proclamar Marcelo quan a l’abril va inaugurar a Guarda una fira ibèrica del sector. El desenvolupament del turisme suposa al seu parer “un desafiament nacional” i per al qual va apel·lar a la “voluntat vencedora” que el país va mostrar en l’elecció de Guterres com a secretari general de l’ONU i a l’Eurocopa del 2016.
Malgrat que el Banc de Portugal va negar aquesta setmana que hi hagi una bombolla immobiliària, impulsada per l’impacte del turisme i les compres per part d’estrangers a Lisboa i Porto, el primer semestre es va registrar una pujada del 7% en els preus del sector, que dona continuïtat a la de l’exercici anterior. Divendres, en una visita al cèntric barri lisboeta de l’Intendente en què va atendre els mitjans mentre l’afaitaven en una barberia, Marcelo va alertar sobre els perills de la gentrificació i va advocar per evitar “que les persones, de sobte, vinguin a Lisboa per veure estrangers”, a fi que no desaparegui l’estil de vida tradicional de la ciutat, engolit per la massa de visitants.
L’afluència d’inversors estrangers dispara els mercats immobiliaris de Lisboa i Porto i fa pujar els preus