El Suprem investigarà més membres d’ERC i de la CUP
El jutge demana un informe a la Guàrdia Civil sobre el comitè estratègic de l’1-O Les noves indagacions podrien afectar Marta Rovira i Anna Gabriel Els passos del jutge revelen que ja se centra en la presumpta rebel·lió
La campanya no passava per la rambla Aragó de Lleida, però l’entrada de matinada de la Guàrdia Civil al Museu Diocesà la va convertir en l’escenari del dia. L’ordre judicial que posava en marxa el trasllat de peces al monestir de Vilanova de Sixena no és el final d’un conflicte que dura dècades sobre la propietat de les obres, però la decisió d’enviar una desena de vehicles de la Guàrdia Civil a dos quarts de quatre de la matinada, en plena campanya, evidencia que els tribunals han renunciat a la seva tradicional discreció mentre els processos electorals estan en marxa.
L’Audiència d’Osca va fer el pas de matinada. El Tribunal Suprem va esperar fins després del migdia. Convertit en ombra de l’antic Govern, els seus alts càrrecs i dirigents del PDECat i ERC, el magistrat Pablo Llarena va posar ahir en marxa la maquinària judicial per
Durant el procés a un lletrat del Govern li van punxar les rodes del cotxe al jutjat d’Osca
apuntalar la causa contra els responsables del referèndum de l’1 d’octubre, l’aturada del dia 3, la declaració d’independència del 27 i l’aturada del 8 de novembre.
Les investigacions que duia a terme el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona recullen informes detallats de la Guàrdia Civil sobre el que els agents denominen “comitè estratègic” del procés que posen ara nous noms en el punt de mira del Suprem. Marta Rovira n’és una, però també Artur Mas, o antics membres del Govern que van deixar els seus càrrecs perquè no compartien l’estratègia que es duia a terme, com ara Neus Munté o Joan Vidal de Siurana i, per primera vegada, diputats de la CUP, com Anna Gabriel o Benet Salellas. La llibreta Moleskine de Josep Maria Jové, ex-secretari general d’Economia, no només posa cares al reguitzell de reunions paral·leles al Consell Executiu en què es gestava el camí cap a la independència, sinó que també plasma el gir en el posicionament d’alguns dels seus protagonistes.
Les dues decisions judicials van condicionar ahir la campanya dels independentistes, tot i que en sentits inversos. ERC, Junts per Catalunya i la CUP es van posar en marxa de matinada cap a Lleida amb l’argumentari contra el Govern central i els partits que van donar suport a la intervenció de la Generalitat per la via de l’article 155 de la Constitució.
El conflicte dels béns de Sixena havia unit gairebé tots els partits al Parlament, que va aprovar fa un any una resolució per defensar la conservació al Museu de Lleida i al MNAC les obres procedents del monestir d’Osca. La resolució la van firmar Junts pel Sí, el PSC, els comuns, la CUP i fins i tot el PP, mentre que a Ciutadans, que es va abstenir, culpaven els grups no independentistes de mantenir un doble discurs a un costat i l’altre de l’Ebre. La disputa entre els governs de la Generalitat i d’Aragó va ser víctima del procés, però també de la falta de diàleg institucional durant anys. Es van avortar els intents d’un acord entre la Generalitat i el Govern d’Aragó, i durant la via judicial fins i tot un dels advocats de l’executiu català es va trobar les quatre rodes del cotxe punxades quan va sortir del jutjat d’Osca.
Però és que no hi ha hagut contacte ni entre membres del mateix partit. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, del PSC, confessava ahir mateix que no havia parlat amb el president aragonès, Javier Lambán, del PSOE. Lambán anirà avui a Vilanova de Sixena per veure 43 de les 44 peces reclamades (una tela del segle XVIII no s’ha trobat al Museu de Lleida) i celebrar el seu triomf. Mentrestant, Ros va ser rebut amb esbroncades a les portes del museu per les desenes de manifestants congregats, mentre que Joan Tardà qualificava d’“abús”, “vergonya” i acte d’“humiliació” cap als catalans. El mateix discurs van desplegar Mireia Boya, de la CUP, i Laura Borràs, de JxCat.
Els socialistes sumen una de freda i una de calenta a Lleida. Diumenge Miquel Iceta i Pedro Sánchez van omplir el teatre de l’Escorxador i ahir van ser el blanc de totes les crítiques. El candidat socialista va exhibir cintura política: “Un es pot llegir els decrets del Govern després del 155 i Sixena, art o Lleida no surten, no té a veure una cosa amb cap altra”.
Més contenció hi va haver sobre l’abast de la investigació del Suprem. Al bloc constitucionalista perquè no és cosa seva i a l’independentista perquè les imputacions poden estar a punt d’arribar. Més encara entre els republicans, just el dia que Oriol Junqueras demanava per escrit al magistrat autorització per participar en la campanya electoral amb una al·legació d’allò més nítida: “La realitat és que l’escenari polític actual és el d’acatament del 155 de la Constitució, el de submissió a un procés electoral, el del cessament
Iceta va triomfar amb Sánchez diumenge; ahir Ros era esbroncat al Museu de Lleida
MACROCAUSA El jutge també demana informació sobre els Comitès de Defensa de la República
RELACIÓ TENSA
“No sabeu fer-ho tot? Feu-ho!”, va deixar anar un alt càrrec; Jové va apuntar: “Revenja?”
del govern de la Generalitat i el de la proposta (...) d’escenaris de diàleg i resolució bilateral de conflictes polítics”.
El jutge Llarena persegueix els responsables d’actuacions “tendents a aconseguir la independència de la comunitat autònoma de Catalunya” entre CDC i el seu partit successor, el PDECat; i ERC, la CUP, Òmnium, l’ANC i l’AMI, però també sobre les actuacions dels Comitès de Defensa de la República i els seus responsables, malgrat que la seva constitució és de base assembleària. La investigació busca apuntalar l’acusació de rebel·lió i sedició demanant informació a la Guàrdia Civil sobre iniciatives concertades entre el Govern, els partits i les entitats, però també sobre campanyes de publicitat i fins i tot sobre els “posicionaments” dels membres del denominat “comitè estratègic”.
L’evolució de les posicions la va recollir el mateix Jové: el febrer del 2016 Puigdemont recordava la necessitat de disposar d’un 50% de suports perquè la comunitat internacional donés suport al procés sobiranista, mentre que set mesos després anotava que Puigdemont “no s’aturarà”. Recorregut invers va fer Mas. El febrer de l’any passat defensava la importància de la ruptura davant la impossibilitat de “tenir-ho tot preparat”, mentre els últims mesos es va posicionar contra la declaració unilateral d’independència. Les reunions consignades també revelen els dubtes sobre l’èxit d’un referèndum unilateral, sobre les garanties de la desconnexió, però també sobre la dura convivència entre PDECat i ERC.
Una reunió sobre pressupostos va arrencar parlant d’impostos i va acabar amb una disputa sobre el referèndum encara sense data: “No ho sabeu fer tot? Feu-ho!”. “Dolgut? Revenja? No vol que ho aconseguim?”, va apuntar Jové.