Els catalans van treure 6.000 milions dels dos bancs locals en una setmana
CaixaBank i el Sabadell van traslladar la seu amb l’objectiu de tranquil·litzar clients i inversors
La setmana crítica de l’1 al 8 d’octubre, després de la celebració del referèndum i amb la perspectiva de la declaració unilateral d’independència, els catalans van retirar dels seus comptes a Catalunya de CaixaBank i del Sabadell 6.000 milions d’euros. En part, van anar a comptes mirall (és a dir, a la mateixa entitat però fora de la comunitat); en part, a altres entitats. Després d’uns quants dies d’una pressió enorme, l’anunci del canvi de seu va normalitzar la situació a partir de la setmana següent.
DIES INTENSOS La pressió més gran es va registrar entre el dimecres 4 i el divendres 6 d’octubre
CONJUNT D’ESPANYA Les xifres no recullen encara el càstig sofert a la resta de l’Estat en aquest període
La poc més d’una setmana que va transcórrer entre el referèndum de l’1 d’octubre i dimarts dia 10 va ser políticament explosiva. Però no ho va ser menys en l’àmbit econòmic i financer. Aquells dies d’octubre van culminar amb la decisió dels dos grans bancs de Barcelona, CaixaBank i Banc Sabadell, de traslladar la seva seu social a València i Alacant, respectivament. L’anunci responia al creixent temor dels clients de les dues entitats davant la possibilitat que una declaració unilateral d’independència deixés els dos bancs fora de la zona euro amb el consegüent perill per als seus estalvis.
Les entitats no han divulgat les xifres de retirades de dipòsits, o de canvis de sucursal en diferents comunitats dins del mateix banc, els anomenats comptes mirall, encara que sempre han reconegut que la inquietud de la seva clientela va ser molt gran. Tampoc del succeït a tot el mercat espanyol.
Segons fonts contrastades amb accés a informació global del sistema financer espanyol, les retirades de dipòsits dels dos bancs efectuades pels seus clients a Catalunya va ascendir en aquella setmana a 6.000 milions d’euros.
El moviment de sortida de fons des de les sucursals catalanes es va iniciar dilluns dia 2 i es va concentrar en els dies 4, 5 i 6 (dimecres a divendres). Van ser aquelles jornades d’enorme tensió a Catalunya després de la celebració de la consulta, amb una vaga general en protesta per l’actuació policial el dia de la votació, la intervenció televisiva del Rei i l’engegada de les accions judicials a l’Audiència Nacional contra dirigents independentistes. També, davant la possible declaració unilateral d’independència, que finalment Carles Puigdemont va realitzar i va suspendre el dia 10.
En l’àmbit econòmic, les accions dels bancs catalans van ser sotmeses a un dur càstig borsari mentre els mercats començaven a elevar la prima de risc del deute espanyol. El temor entre els estalviadors va córrer com la pólvora.
Precisament, l’última jornada de la setmana, la de divendres, va ser el dia que, finalment, els dos grans bancs catalans van anunciar el trasllat de les seves seus fora del territori català. El Sabadell, presidit per Josep Oliu, ho va fer aquell mateix dia. CaixaBank, el president del qual és Jordi Gual, ho va fer l’endemà al matí, una vegada publicat al BOE un decret del Govern central facilitant el trasllat.
Amb aquella decisió, les entitats van transmetre als seus clients catalans la seguretat que continuarien sota el paraigua de la Unió Europea i del Banc Central Europeu (BCE), i les sortides de dipòsits a partir de la setmana següent van caure dràsticament fins a convertir-se en un degoteig de poca importància econòmica. També van infondre certesa als inversors internacionals, tenidors de les seves accions i dels seus títols de deute. En els dies següents es va començar a registrar una certa estabilització de la situació i recuperació de dipòsits, clarament estabilitzada a partir de dimarts dia 10 d’octubre, segons les dades registrades oficialment.
Els dipòsits de clients de les dues entitats a tot Espanya ascendien a 30 de setembre passat a uns 266.000 milions d’euros, uns 177.000 en el cas de CaixaBank i uns 89.000 en el cas del Sabadell, segons la informació del Banc d’Espanya.
Segons la informació oficial de les dues entitats, la quota de dipositants catalans sobre el total és del voltant del 22% per al cas de CaixaBank i del 27% en el del Sabadell. Amb la qual cosa resulten unes xifres aproximades d’uns 39.000 milions per a CaixaBank i del voltant de 24.000 en el cas del Sabadell. És a dir, les retirades i canvis es van aproximar al 10% dels dipòsits totals a Catalunya dels dos bancs. Atenent les dimensions de les dues entitats, les fonts consultades atribueixen uns dos terços de les sortides a CaixaBank i l’altre al Sabadell.
Les mateixes fonts han assegurat que el moviment de dipòsits també va ser intens a la resta de l’Estat, encara que “a Catalunya va ser proporcionalment superior al seu pes en el total dels dipòsits. Per això, la xifra de retirades totals va ser més gran a la resta d’Espanya però no en la proporció que caldria esperar en funció del pes relatiu de cadascuna de les dues parts”.
Les dimensions, en termes relatius, no semblen acostar-se a les estudiades per exemple en el cas del Popular, que amb un volum molt menor, 82.000 milions en dipòsits totals, va patir una sagnia d’entre 14.000 i 18.000 milions en poc més d’un mes i mig i que, a més, no va saber com atallar.