Actualitat d’una monja del segle XV

NO és fàcil d’explicar com tres taüts de religioses del segle XV –juntament amb quaranta elements artístics més de valor desigual– s’han convertit en objecte de la campanya electoral catalana. La devolució ordenada pel jutjat d’Osca, fa dos anys, de tot aquest material del Museu de Lleida, i recorreguda per la Generalitat, es considera resultat de l’aplicació de l’article 155, que va permetre cessar el govern català i convocar eleccions. Com que el conseller de Cultura està destituït, la responsabilitat del retorn corresponia al ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, que va autoritzar el recurs de la Generalitat, però que ha acceptat la devolució mentre els tribunals no prenguin una decisió. La Guàrdia Civil es va presentar de matinada al museu, juntament amb els tècnics del jutjat, mentre als voltants es concentraven unes 500 persones, que van acabar desallotjades pels Mossos de forma expeditiva. Les caixes sepulcrals van ser acomiadades entre cops de porra a Lleida i rebudes amb una banda sonora a Vilanova de Sixena. La consellera de Cultura d’Aragó, Mayte Pérez, va declarar que “era un dia històric pels aragonesos”, ja que es feia justícia. Carles Puigdemont replicava des de Brussel·les que s’estava davant d’un nou saqueig a Catalunya de les autoritats espanyoles.

Poc s’imaginava la medieval Elisabet d’Urgell, o sor Elisabet d’Aragó (per no ferir susceptibilitats), que tornaria a ser notícia al segle XXI. Ella, filla del comte Pere II, va ser la fundadora del convent de Sixena i la seva caixa policromada és la millor peça de la col·lecció. De la BBC a The New

York Times, passant per The Guardian, es van ocupar del cas ahir, com a part del contenciós català. No explicaven que les autoritats aragoneses no han demanat la devolució d’altres tresors de Sixena que es troben al Prado i als museus artístics de Toledo, Saragossa o Osca. La complexitat de la qüestió catalana no està a l’abast de tothom.