El TS amplia la investigació de l’1-O a Marta Rovira i membres de la CUP
Llarena demana dades sobre el comitè estratègic que formaven partits i entitats
Una vegada preses les primeres decisions sobre la situació personal dels fins ara investigats pel referèndum de l’1-O i la declaració unilateral d’independència (DUI), el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha començat la tasca d’investigació pròpiament dita. Per això va dictar ahir una providència en què transmet diverses ordres a la Guàrdia Civil, amb un doble objectiu. Primer, individualitzar les responsabilitats que podrien correspondre a cada implicat en aquests fets. I segon, obrir el ventall de les indagacions, amb la finalitat d’aclarir si cal ampliar la llista d’investigats, perquè hi hagués altres persones que podrien haver tingut una funció clau en l’estratègia que es va posar en marxa per aconseguir la secessió de Catalunya.
Malgrat que la providència de Llarena no les esmenta pel seu nom, aquesta decisió pot implicar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i la dirigent de la CUP Anna Gabriel, en funció del paper exercit per totes dues durant el procés sobiranista. Es parlava d’aquesta possibilitat des de fa un temps, però ara ha pres cos en vista del nou pas del jutge. Llarena ha demanat a la Guàrdia Civil un informe específic sobre la tasca desenvolupada pel comitè estratègic al qual s’al·ludeix en el document EnfoCats, trobat en l’escorcoll del domicili de Josep Maria Jové, exnúmero dos de l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras.
D’aquest comitè en formaven part el president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, i el mateix Junqueras, juntament amb Artur Mas i Marta Pascal (PDECat), Marta Rovira (ERC); Jordi Turull i Lluís Corominas, com a portaveus de Junts pel Sí, i Anna Gabriel i Mireia Boya, com a portaveu i presidenta de la CUP, respectivament, així com Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), i Neus Lloveras, presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
El magistrat encarrega a la Guàrdia Civil que elabori un informe que “reculli el posicionament evidenciat pels diferents encausats i per la resta d’integrants del comitè estratègic definit en el document EnfoCats, respecte a la generalitat dels episodis violents esdevinguts des del 20 de setembre a Catalunya, una vegada aquests ja havien esdevingut, els quals són coneguts i notoris”. Llarena subratlla que demana que l’informe s’assenti “sobre bases objectives”. És a dir, que se li exposin fets, no valoracions.
Clarament, l’objectiu del jutge és definir responsabilitats. Els recursos de les defenses estan incidint que les acusacions de rebel·lió són molt genèriques i no concreten la conducta que es retreu a cada un dels investigats. Es diria que Llarena es disposa a ferho. I per això encarrega una altra desena d’informes a la Guàrdia Civil, a fi d’aclarir des del possible ús de fons públics durant el procés sobiranista, fins al que va passar en diverses dates clau, com les del 20 i 21 de setembre, l’1 d’octubre i els dies en què es van convocar vagues, 3 d’octubre i 8 de novembre.
El jutge també demana dades sobre “l’existència d’un eventual concert inicial” entre els partits i les entitats esmentades. I sol·licita detalls sobre si tots aquests “van impulsar, van sostenir o van conèixer sense alterar després els seus plans, la realització de mobilitzacions socials com un instrument per aconseguir o facilitar la declaració d’independència de Catalunya”.
Els informes demanats pel jutge revelen que ja entra de ple en la fase d’investigació de la suposada rebel·lió