“No hi ha exili en una democràcia”
Manuel Valls, ex-primer ministre de França
L’ex-primer ministre francès Manuel Valls (Barcelona, 1962) va participar ahir en un diàleg amb Javier Solana organitzat pel Cercle d’Empresaris, juntament amb el Cercle d’Economia i Esade, sota el títol Una Europa millor
per a tothom, patrocinat pel Banc Sabadell. Valls, que participarà dissabte en un acte amb Inés Arrimadas i que ahir va mantenir una reunió amb Miquel Iceta –amb tots dos manté bona relació–, ha estat una de les veus europees més crítiques amb l’independentisme.
Una Europa per a tothom?
Europa és un projecte increïble, però els últims anys s’ha agitat amb la globalització, la crisi econòmica... Hi ha la pujada dels populismes, el Brexit, la temptació regionalista. És el moment de dir que hi ha un projecte europeu que ha de prendre un sentit: el de ser un conjunt d’un alt nivell polític democràtic econòmic i associat amb un món que està canviant.
La “temptació regionalista”... Parla de Catalunya?
Els dirigents europeus vam trigar a parlar d’aquest tema, a dir als mateixos catalans que no hi havia possibilitat per a Catalunya de sortir del conjunt espanyol sense pensar en les conseqüències. Marxar d’Espanya no donava la possibilitat de quedar-se a la Unió Europea i la zona euro. Si els dirigents europeus ho haguessin dit abans, les coses haurien estat diferents. O potser el Govern espanyol ho hauria d’haver demanat.
Preocupa?
No és un problema català o espanyol: és un problema per a Europa. I si Espanya es trenca, si hi ha tensions, això tindrà conseqüències molt importants per a Europa. Hi ha molta inquietud. Europa, que ha dominat el món, es pot trencar: el Brexit, Catalunya, Itàlia del nord, la pujada dels populismes...
Creu que Europa hauria d’haver mediat? No. El diàleg, la construcció política, els han de fer les forces polítiques catalanes i espanyoles. Una mediació voldria dir que estaríem reconeixent una forma de separatisme.
Creu que s’hauria de pactar un referèndum?
Totes les forces polítiques en el conjunt d’Espanya i Catalunya han de fer l’esforç per reconstruir una relació, però aquesta no es pot construir amb la idea d’un referèndum pactat que doni la possibilitat als catalans de pensar que podria ser la independència, perquè si es fa això no hi haurà diàleg i hi haurà una confrontació molt forta entre Catalunya i la resta d’Espanya. Hi ha una comissió al Congrés que reflexiona sobre una reforma de la Constitució i model territorial. La unitat d’Espanya i la seva diversitat em sembla que és el més important, i no es pot tocar.
Què opina que hi hagi polítics catalans a la presó?
En una democràcia no hi ha presos polítics. Els dirigents independentistes catalans sabien perfectament a què s’exposaven quan van decidir iniciar aquest procés. I en una democràcia, amb una Constitució com l’espanyola,
l’Estat de dret s’ha de fer respectar.
Tampoc no considera que hi hagi un Govern a l’exili.
No hi ha exili en una democràcia i menys a Europa. Dirigents independentistes esperaven que Europa o països d’Europa donessin suport al procés d’independència: no hi ha cap govern que hi doni suport. I ara el que veig amb preocupació és una crítica molt violenta que es fa, a més des de Brussel·les, contra les institucions.
Les eleccions poden ser un punt d’inflexió?
Després del 21-D, s’ha d’entrar en un procés de diàleg, que serà llarg.
Com ha de ser aquest diàleg?
Un diàleg en què ningú no es pugui sentir humiliat, sense victimisme. S’ha jugat molt amb això a Catalunya: ens roben, o no ens estimen. Com a Catalunya i a Barcelona, amb la potència que representa, s’ha pogut passar d’un complex de superioritat a un d’inferioritat? S’ha de sortir del victimisme. Hi ha una identitat catalana que sempre ha existit en el conjunt espanyol, però hi ha regles, hi ha un contracte, hi ha un Estat de dret.