“El nou govern ha de recuperar una agenda social oblidada”
Entrevista Anna Menéndez Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona
La presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), Anna Menéndez, adverteix que el procés s’està utilitzantt per amagar les retallades socials.
Fins a quin punt la situació política dels últims mesos afecta negativament la convivència ? Hem observat un deteriorament de la convivència en molts barris. Sobretot dificultat de mantenir un diàleg sobre qüestions polítiques que ha generat fractures en cercles d’amics, famílies i llocs de treball. En alguns barris s’han produït cassolades respostes amb himnes, més presència de grups ultres i explosió de banderes contraposades als balcons. Hem de recuperar el diàleg, reconstruir una voluntat comuna per avançar en la millora de les condicions de vida, d’acceptar la diversitat com a elements d’una catalanitat integradora.
L’enfrontament entre els governs català i espanyol ha provocat una desatenció de les necessitats ciutadanes? Sí. Tots dos governs s’han instal·lat en la dinàmica de la culpabilització del contrari com a estratègia d’ocultació de la corrupció endèmica que descompon els seus partits –PP i CiU transmutada en PDECat– d’una banda, i d’una altra la distracció de les greus conseqüències d’unes polítiques comunes de retallades salvatges que han situat el nostre país a la cua d’Europa en serveis públics i en justícia fiscal i social.
Com valora l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona en aquest conflicte? L’Ajuntament ha estat sotmès a una forta pressió que no sempre ha facilitat la millor resposta. El trencament de l’acord entre BComú i PSC és un efecte d’aquesta situació i una resposta que fa més difícil l’articulació de futures aliances. La política municipal ha estat massa mediatitzada per la política general i hem d’exigir a tots els grups una responsabilitat amb la ciutat que sovint no han tingut.
Quina ha de ser la prioritat del govern que es formi després d’aquestes eleccions? La recuperació de la convivència i l’abandó dels discursos de la confrontació en l’esfera política i social, i l’abordatge de les reformes necessàries per a la realització d’un referèndum pactat, que el reclama un 80% de la societat catalana. I a més, la reparació de la crisi, amb polítiques d’habitatge públic que donin resposta a la crisi habitacional que patim; l’impuls de polítiques d’ocupació que ens facin recuperar el contracte social del treball digne i atenguin la bretxa juvenil i femenina; la reversió de les polítiques sanitàries dels últims set anys, que han comportat un greu deteriorament del sistema sanitari; la recuperació i augment de la inversió en educació, bàsic fonament de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats; la reforma del sistema fiscal, que ens permeti una justícia redistributiva; la inversió en infraestructures ferroviàries... En definitiva, la recuperació d’una agenda social desapareguda des de començaments de la crisi.