L’abat dels ‘fraticelli’
La ideologia no se li veu als vestits, sinó a la mirada de professor que ho té tot molt clar
El cap de llista de la CUP no porta samarretes, com els seus antecessors David Fernàndez i Anna Gabriel. Tampoc no és un dandi com Antonio Baños, aquell cupaire tan fugaç que portava armilla de pinxo i ara a les tertúlies gasta ironies de poeta d’extramurs. Carles Riera és un home madur, pulcrament vestit, amb els cabells canosos pulcrament tallats, que parla amb pulcritud professoral. Es deixa fotografiar amb abric, bufanda i espigada gorra de tweed. Sembla un docent anglès. Les ulleres, de vidre important, li reforcen la mirada, que és decidida i fosca. Penetrant. La ideologia no se li veu als vestits, sinó a la mirada. Una mirada de professor que ho té tot molt clar i que desafia sense recança les inseguretats dels seus interlocutors. Una mirada que connecta amb el radicalisme que s’associa a la CUP: la impugnació total del sistema polític i econòmic català (decapitació d’Artur Mas), espanyol (exigència de desafiament de la legalitat) i europeu.
A diferència dels partits convencionals, plens d’individus previsibles, la gamma de personatges que la CUP fa pujar cada pocs anys a l’escenari revela una banqueta variada i pintoresca. Després del feminisme insubornable de Gabriel, compareix Carles Riera, hereu del catolicisme catalanista. Ha presidit el Ciemen, que el secretari de l’abat Escarré va fundar a Viboldone, prop de Milà, on el mític abat montserratí passava el seu exili. Des de la seu del monestir de Cuixà, a la Catalunya francesa, el Ciemen es va convertir en centre de pelegrinatge de joves reflexius. Aquell monestir va ser un dels principals focus de la mutació del modern catolicisme català en religió nacional substitutòria.
La CUP farda sovint d’un anticlericalisme anarcoide, però sense el component catòlic no s’entendria. Montserrat, Escarré, Cuixà, Xirinacs. Quan la CUP va aparèixer a l’escenari, Juliana i jo els vam anomenar “els fraticelli”: ens feien pensar en el cristianisme revolucionari, pobre i purità que va sorgir a l’edat mitjana contra l’opulenta església romana. Vet aquí Carles Riera, l’abat dels fraticelli.