Avís urgent als despistats
Sàpiguen que fer boicot als productes catalans ha quedat sobrepassat davant de l’evidència que moltes de les matèries amb què s’elaboren provenen de llocs com Extremadura o Andalusia. Aquest descobriment va fer que s’alertés la població del que tècnicament se’n diu efecte bumerang. Fa mes i mig, Francisco Peinado, secretari general de la Confederació Empresarial d’Extremadura, va declarar al prestigiós diari El País: “Cada vez que boicoteamos un producto catalán nos pegamos un tiro en el pie. El boicot a los productos catalanes afecta a las empresas proveedoras, por ejemplo de Extremadura”. Quantes vegades, al llarg d’aquestes setmanes, hem tornat a sentir això del tret al peu!
L’última tendència en boicots és una altra, i té Bèlgica com a objectiu. Va començar amb la retirada de l’euroordre de detenció contra Puigdemont i la resta de membres del govern exiliats. Un dels motors de la iniciativa és Forocoches. A part dels bombons Godiva, la ira boicotadora se centra en les cerveses. Chimay i Leffe –no confondre amb lefa– són les més odiades. (Del xampany català hem passat a la cervesa belga: l’alcohol sempre en primer lloc de combat.) Amplien la venjança a les historietes de Tintín i les pel·lis de Van Damme.
Com que els veig curts d’idees, els suggereixo ampliar la gamma. Tan sols en l’àmbit cerveser es comercialitzen a Espanya Duvel, La Chouffe, Vedett, Affigem, Jupiter, Troubadour Magma, Grimbergen... A dues passes del meu estudi, a l’avinguda Mistral, hi ha el bar Heladería, que serveix Grimbergen de barril. Prometo que no en tornaré a prendre mai més, i no sols perquè he deixat l’alcohol. Més coses belgues a boicotar: les gofres i els acers (inoxidables o no) de l’empresa Grosjean. Al carrer Llúria hi ha el súper SuperLekker, que ven en botiga i també online. Hi tenen productes belgues; cerveses, evidentment, i xocolata Côte d’Or. Però també productes holandesos i britànics. Alerta, doncs, no fos cas que, sense voler, boicotéssim qui no toca.
Proposo també un boicot a la carbonade flamenca, un estofat, en general de bou, cuinat amb cervesa i ceba. Als setanta, una època en què a Barcelona la cuina estrangera era poc habitual, a l’avinguda Madrid, a tocar de la caserna de la Guàrdia Civil, hi havia un bar on en preparaven. Era molt bona. El bar va desaparèixer fa lustres i per tant no sé com ara podré boicotar-la.
L’anterior crida a castigar els productes belgues va ser el 2000, a Xile. El setembre del 1998, Pinochet havia viatjat a Londres per operar-se d’una hèrnia. El jutge Garzón va dictar des d’Espanya una ordre de detenció per genocidi, terrorisme, tortures i desaparició de persones. El Govern britànic va arrestar el dictador. El grup ultradretà Movimiento Vitalicio Pinochet es va emprenyar i va exigir la retirada de l’ambaixador a Brussel·les. Com que no els van fer cas, van demanar als seus compatriotes que boicotessin els productes importats de Bèlgica, igual que ara fan a Espanya. El que no els sé dir és com es diu el Forocoches xilè.
La ultimíssima tendència en boicots ja no té els productes catalans com a objectiu