Aturar el desaprofitament d’aliments
EL mes de desembre és especialment oportú per reflexionar sobre un dels desajustos més punyents de la humanitat: un terç de tots els aliments produïts es fa malbé o es malgasta mentre que un de cada set habitants del planeta passa fam. A partir d’aquestes premisses tan eloqüents, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (més coneguda per les sigles en anglès de FAO) desenvolupa una campanya molt oportuna per reduir el menjar que es fa malbé i el que es malgasta, dues maneres molt diferents d’arribar al desastre actual i localitzades en àmbits geogràfics allunyats.
El desaprofitament d’aliments és, bàsicament, un assumpte propi de les societats avançades on acaben a les escombraries bé pels terminis de caducitat d’obligat compliment als establiments o cadenes d’alimentació –en alguns productes, discutibles o innecessàriament rigorosos–, bé perquè el consumidor final triga a ingerir-los i opta al final per llençar-los al contenidor (un 40% de les pèrdues als països desenvolupats són atribuïbles al consumidor final).
Els aliments que es perden són un problema localitzat sobretot a les regions subdesenvolupades del planeta. L’Àfrica n’és un clar exemple i és un continent prioritari en la campanya de la FAO per atacar el dramàtic desajust d’un món que produeix aliments per a tothom però on molts éssers humans passen gana o fins i tot moren de fam, amb vides pendents de l’ajuda internacional. Les causes d’aquesta cadena són variades, però n’hi ha una de singularment dramàtica: les guerres i els consegüents desplaçaments de la població, que trenquen les cadenes de la producció (un país tan rellevant com Nigèria té 2,6 milions de desplaçats dins de les seves fronteres i 7 milions d’habitants que depenen de l’ajuda internacional). La falta de mitjans per modernitzar els cultius, els models de producció sense una col·laboració eficaç entre els diferents actors o les dificultats d’emmagatzemament o distribució fan que a l’Àfrica es perdin cada any prou aliments per a 300 milions de persones, una xifra superior als 220 milions d’africans que passen fam.
La bona notícia d’aquest panorama desolador és que existeix un clar i urgent marge de maniobra per posar fi a la contradicció. Tant la FAO com nombroses oenagés i organitzacions religioses estan diagnosticant el problema amb precisió i aplicant remeis en els diferentes punts de la cadena d’errors. La lògica és implacable: si sobren aliments, sobra també la fam estructural.