Reconstrucció
Per iniciar la tasca de reconstruir alguna cosa, abans ha d’haver estat destruïda o abandonada. En pocs anys, hem apreciat com l’espai de la política catalana ha estat buidat i substituït per les emocions. Els pocs ponts de diàleg han estat destruïts esperant que, un cop dinamitats, els habitants de cadascuna de les parts del riu es converteixin a la causa dels que l’han destruït. Un intent d’adhesió per la força de tots aquells que tenen seriosos dubtes que sorgeixi res de bo de la destrucció.
Es fa imprescindible reconstruir l’espai polític per evitar el desgast del triomf de la no política del Govern de l’Estat espanyol i de l’excés de relat de l’independentisme català. Hi ha hagut massa silenci amb relació al problema català a Espanya i a Catalunya massa soroll.
La reconstrucció de l’espai polític implica que totes les forces, després de les eleccions, puguin parlar, puguin acordar noves majories, allunyades dels prejudicis i els excessos verbals. Un esforç que avui pot semblar impossible, atès que, d’una banda, l’independentisme planteja una decisió de vot que suposa que està a favor de la dignitat del poble català o en contra d’ell i les seves institucions. I, d’altra banda, el Govern espanyol pretén avortar el procés independentista, amb unes eleccions marcades per l’aplicació de l’article 155 com a única proposta de solució.
La política espanyola hauria de veure en l’endemà de les eleccions una palanca per canviar les coses en favor de l’entesa i deixar enrere la fantàstica idea que a Catalunya no hi ha tants independentistes i que només hi ha una Espanya. A Catalunya, el concepte de dignitat que té una part de la classe política que no pot tolerar l’ultratge a què se sent sotmesa per Espanya no hauria de conduir-la a proposar, un cop més, portar els catalans a viure un nou harakiri polític.
La reconstrucció de l’espai polític ha de reconèixer que el conflicte entre Catalunya i Espanya, plantejat des de l’independentisme polític, només pot ser reconduït adaptant una nova estratègia basada en un ampli acord dins de l’Estat de dret i amb l’horitzó d’un canvi de la Constitució que no només ha d’abordar la qüestió territorial, sinó també la desigualtat social que cal combatre des de tots els fronts.