Jordi Amat Derrota
Diumenge a la nit els Comitès de Defensa de la República a Lleida van penjar el primer vídeo al seu compte. Un grup de persones encerclaven el Museu Diocesà per evitar que les forces de seguretat hi entressin per tal que es pogués fer el trasllat de les obres d’art religiós al monestir de Santa Maria de Sixena que ha imposat un jutge. Estan a les fosques, però s’hi veu una senyora gran asseguda en cadira de rodes. Cantaven Els segadors i davant de la porta havien col·locat una pancarta rebuda amb crits i on hi havia escrit el clàssic “Mans enlaire, això és un atracament”. Devia ser mitjanit quan els Mossos d’Esquadra van demanar als congregats que marxessin i van col·locar les tanques de seguretat. A uns metres de distància, un grup de manifestants, que no van tornar a casa, van enganxar una còpia de l’acta notarial que legalitza l’adquisició en un plafó de cartró que la pluja anava malmetent. Una altra de les pancartes era contundent: “Les paguem, les restaurem, les cuidem i ens les foteu”; al marge inferior esquerra hi havia dibuixat un corb amb el número 155 al costat.
A les 3.20 h de la matinada van arribar cotxes i camionetes de la Guàrdia Civil, i els camions per fer el trasllat. Es van obrir les portes i van extreure caixes per embalar les peces. Sona l’alarma antirobatori del museu. A les tanques els conservadors havien de mostrar la seva documentació per entrar-hi. A primera hora del matí van començar les càrregues policials. Un càntic nou: “No us mereixeu la senyera que porteu”, diuen als mossos. La tensió torna al carrer i la indignació es fa viral. No fallen els tuits de campanya electoral. Des del web del Museu de Lleida es fa una crida: “Ens arriben notícies de fora que ens fan patir. Si us plau, no carregueu contra persones que es manifesten pacíficament. Gràcies a tothom!”. Després d’anys de litigi, enquistats en el conflicte, el criteri dels tècnics i especialistes no ha prevalgut. Res em sembla més greu mentre la vida passa atrapats en aquesta aparença de normalitat que no pot dissimular una realitat grotesca. La política, altra vegada, ha fracassat perquè no ha resolt un problema sinó que l’ha enverinat. Una sola certesa: seguim perdent.