L’estafa del Brexit
L’estafador comença així: ‘Do accept my sincere apologies if my mail does not meet your personal ethics’
Els efectes col·laterals de qualsevol fet històric són múltiples i molt diversos. Tots hem rebut algun correu electrònic que ens ofereix guanyar molts diners. Ens demanen fer de “partner” per ajudar a aflorar grans sumes retingudes en països exòtics per circumstàncies excepcionals, sovint tan imaginatives com novel·lesques. Els estudiosos de les estafes per xarxa les anomenen Scam i parlen d’estafa nigeriana per referir-se a l’engany de la fortuna captiva. El juliol del 2002 ja vaig publicar aquí un rum-rum que duia per títol “La gran estampita”. Hi explicava el cas del correu que enviava la senyora Mariam M. Sese Seko, presumpta vídua del dictador del Zaire Mobutu Sese Seko, que buscava blanquejar la fortuna del difunt. El maig del 2005 hi vaig insistir amb “Un nuevo cuento chino”, a partir d’una carta del mateix patró que vaig rebre d’un tal Cheung Pui, resident a Hong Kong. Aquí el relat s’adreçava a demanar que algú es fes passar per hereu de Fadi Basem, un general iraquí molt ric mort a la guerra. El remitent oferia l’ajut d’un gabinet jurídic per aconseguir-ho i el repartiment del botí semblava raonable: un 70% per a ells i un 30% per a qui s’oferís a passar per hereu. La clau de l’estafa sempre és que, abans de rebre la fortuna, el col·laborador convençut ha d’accedir a pagar unes despeses imprescindibles per poder recuperar el dineral retingut.
Amb els anys, la narrativa ha anat canviant, seguint l’actualitat política internacional. Per això m’ha semblat entranyable rebre, amb data 9 de desembre, el primer correu d’aquesta mena que burxa en la crisi del Brexit. El signa un tal David Lambert, domiciliat en un edifici d’oficines del South Dock londinenc (a Marsh Wall), i encapçala la seva petició amb una primera frase meravellosa, digna d’encapçalar una novel·la: “Do accept my sincere apologies if my mail does not meet your personal ethics”. Al costat d’aquesta finor tan british, empal·lideixen tots els correus Scam que he rebut en les últims dècades, sovint escrits en un anglès més aviat matusser. Lambert aprofita l’actual context del Brexit. Les coordenades del seu relat són un dipòsit dorment de 48.375.000 lliures esterlines, a nom d’una persona que va morir el 16 de febrer del 1999 en un accident de cotxe a Birmingham. Dues dècades després, ningú no ha reclamat els diners. El tal Lambert (que llueix un gmail amb el nom de bradleys i tres xifres més, però al qual cal respondre a un altre gmail amb el nom anibalm i tres xifres) busca un “partner” de confiança per treure els diners del Regne Unit i acaba assegurant que la transacció no té cap risc i que els diners no surten de cap activitat ni il·legal ni il·lícita. El Brexit ja estimula la indústria de l’estafa i l’anglès dels nous estafadors millora. Friso per rebre el primer correu Scam en català.