Els comerciants volen pagar per gestionar els carrers
Negocis de Sant Andreu i el Born s’organitzen per importar models anglosaxons
Els llums de Nadal dels barris de Barcelona ja no poden competir amb les pistes de gel dels centres comercials, amb els flocs de neu de mentida que cauen de les cobertes de volta, amb els nous serveis de lliurament a domicili en menys de dues hores... “Si els petits volem ser competitius hem de plantejar noves formes de cooperació –diu Pròsper Puig, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç i president de l’associació de comerciants de Sant Andreu–, sobretot en eixos com el nostre, de barri, de comerç de proximitat, dirigit als veïns dels voltants. Mitjançant simples quotes voluntàries no podem fer front a La Maquinista, a Heron City, a Glòries...” A Amazon. Per això, la majoria de comerciants de Gran de Sant Andreu volem muntar un BID. Som uns 200 negocis”.
I els de bona part del barri Born, també. “El nostre projecte inclou comerç, restauració i cultura –diu Marga Domingo, presidenta de l’associació de comerciants del Born–. Parlem d’uns 100 establiments. Podríem donar molta vida al barri, muntar tastos, activitats nocturnes, una pista de gel gratuïta per a tothom... Tenir una mica d’autonomia i tirar endavant un munt de coses que normalment no ens deixen fer”. La Cambra de Comerç ultima els plans estratègics destinats a dur a terme aquestes proves pilot. L’Ajuntament està disposat almenys a desenvolupar aquestes dues experiències, però el projecte s’enfronta a esculls legislatius, oposicions ciutadanes i sobretot problemes de finançament. Qui pagarà els primers passos? Els comerciants? L’Ajuntament? No està clar. Sense un exercici de voluntat política, un exercici que ha d’implicar l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament, tot això es diluirà en molt poc temps.
BID són les sigles de business improvement district, un mecanis- me de col·laboració publicoprivada que des dels anys noranta abunda a moltes ciutats anglosaxones. La idea és senzilla. Totes les activitats econòmiques d’un lloc determinat, ja siguin botigues de roba, restaurants amb terrassa o un dentista en una cinquena planta, paguen més impostos a canvi de poder finançar millores en la neteja, la seguretat... i també del desenvolupament d’estratègies de promoció col·lectiva. El BID s’estableix després d’una votació en què la majoria de negocis de la zona en qüestió donen suport a la iniciativa. Una vegada aprovat paguen tots els establerts a la zona, de manera obligatòria, per llei, independentment que hi hagin votat en contra. Els BID es renoven cada cinc anys.
Aquí els BID van ser rebatejats com a àrees de promoció econòmica urbana (APEU). Un any i mig enrere, quan feia poc que havien entrat al govern de l’alcaldessa Ada Colau i assumit les responsabilitats en matèria de comerç, els regidors socialistes van apostar per aquest model. Llavors van sorgir molts candidats i molt variats. L’interès per les APEU es va disparar per tot Barcelona. “A nosaltres ens hauria encantat –diu Luis Sans, portaveu dels comerciants del passeig de Gràcia–. Constituint una APEU atraccions com el Shopping Night podrien ser molt més habituals”. Mitjançant les APEU tots els comerciants d’una zona es beneficien d’estratègies comunes i a més tots contribueixen a realitzar-les. Els llums de Nadal els paguen els comerciants que volen, però tots les aprofiten.
EN BARRIS MOLT DISPARS El passeig de Gràcia i Sant Antoni, entre d’altres, també volen acollir la iniciativa
EMBOLICS LEGISLATIUS
El desenvolupament requereix sobretot voluntat política, que hi hagi canvis legals
La gent no és conscient de la rancúnia que acumula el membre de la junta de comerciants encarregat de cobrar les quotes dels llums de Nadal. “Les APEU són un camí complicat –diu el representant dels comerciants del barri de Sant Antoni, Vicenç Gasca–, però és el camí de la supervivència dels petits. Altrament no podem enfrontar-nos a grans operadors”.
La Fundació Barcelona Comerç, que agrupa als eixos dels barris, apadrina l’APEU de Sant Andreu, i Barcelona Oberta, que fa el mateix amb els eixos més cèntrics, el del Born. Les dues associacions de comerciants més importants de la ciutat pensen que aquestes proves es multiplicaran, que han de fer-ho.
“Si a Gran de Sant Andreu tinguéssim un BID, és a dir, una APEU podríem encarregar bosses iguals per a tots –reprèn Puig–, gestionar els estocs de manera col·lectiva, plantejar un sistema de venda en línia competitiu de debò, aprofitar que aquí tenim una escola de jazz molt potent per organitzar esdeveniments al carrer... I d’aquesta manera, disposar d’uns ingressos estables, tenir una estructura permanent, deixar de dependre de quotes voluntàries que de vegades cobres i de vegades no, en lloc de tenir entre tots un grup de WhatsApp en què ens advertim de la presència de lladres per la zona, ja que podríem tenir una persona encarregada de la seguretat en contacte directe amb la Guàrdia Urbana. A més, una APEU es basa fonamentalment en l’autofinançament, en un autofinançament que ofereix estabilitat i et permet no dependre de les subvencions públiques. Nosaltres calculem que podríem disposar d'un pressupost anual d’uns 200.000 euros. Però hem d’arrencar. I per arrencar necessitem l’ajuda de l’Ajuntament. Amb les nostres subvencions i quotes no podem començar”.
“El més complicat és engegarho –coincideix en Domingo des del Born–. L’APEU del Born serà autònoma, però necessita uns 80.000 euros per començar”. El Born és una terra d’emprenedors, on grans i petits van a la recerca de fortuna. Els seus comerços no estan tan integrats al barri com els de Gran de Sant Andreu, on la majoria de cares són familiars de tota la vida. Això genera desconfiances entre veïns de Ciutat Vella. Alguns entenen que les APEU són una altra manera de privatitzar l’espai públic, de posar-lo de moda i al servei de determinats interessos, de propiciar l’expulsió dels veïns menys adinerats. Aquí saben bé què és la gentrificació. És el discurs que va portar els comuns a la victòria electoral. El pla estratègic de l’APEU del Born posa l’accent en la importància d’implicar els veïns en les seves activitats perquè no siguin desplaçats pel visitant ocasional.
El regidor de Comerç, Agustí Colom, una de les persones del govern de Colau més afí a la col·laboració publicoprivada, que acaba de prendre el relleu de la socialista Montserrat Ballarín, assegura que l’Ajuntament vol desenvolupar les proves de Sant Andreu i el Born. “Encara hem de conèixer els seus plans estratègics –afegeix–. Podrien arrencar a finals del 2018. Esperem que llavors els canvis legislatius necessaris ja estiguin a punt. L’Estat ha de reformar la llei d’hisendes locals perquè puguem aplicar als comerciants un recàrrec de l’IBI, perquè puguem crear el tribut que faci funcionar l’APEU. Esperem que al final de l’any aquests canvis estiguin llestos”. I sobre les peticions d’ajut econòmic dels comerciants perquè aquestes proves facin els seus primers passos Colom diu que “l’interessant de les APEU és l’autofinançament. Potser podem buscar algun fons europeu”.
VEUS CRÍTIQUES A CIUTAT VELLA Alguns veïns diuen que aquests mecanismes afavoreixen la gentrificació
PROJECTE EN MARXA El govern de Colau garanteix que almenys desenvoluparà les proves experimentals