Les ciutats volen 2.000 milions més per a habitatge

Madrid, Barcelona, Saragossa, Santiago de Compostel·la, València, A Coruña i Cadis alerten de les retallades en polítiques públiques

Els ajuntaments de Madrid, Barcelona, Cadis, Santiago de Compostel·la, A Coruña, València i Saragossa van reclamar ahir més inversió per a polítiques d’habitatge. Les anomenades “ciutats pel canvi” es van reunir amb el secretari d’Estat d’Habitatge, Julio Gómez-Pomar per demanar-li que es doti el Pla Nacional d’Habitatge 2018-2021 amb 2.000 milions d’euros més per al 2018 i que, així, s’equipari la inversió amb la resta de països europeus.

Els regidors d’Habitatge d’aquests ajuntaments van aprofitar a més per denunciar les retallades en aquest àmbit que, segons ells, provocaran que en 5 anys les polítiques públiques d’habitatge desapareguin. Actualment la despesa que destina el Govern d’Espanya a habitatge suposa el 0,059% del producte interior brut (PIB) i que en aquest 2017 va mantenir un pressupost de 467 milions d’euros. Els regidors van advertir ahir dels riscos de mantenir aquesta política de retallades i, per això, van reclamar que la despesa se situï en l’1,5% del PIB en un termini de 10 anys, cosa que permetria que Espanya s’equiparés a la resta d’Europa.

En aquest sentit, van retreure al Govern d’Espanya l’escàs parc públic de lloguer i que Espanya només tingui el 2,5% d’habitatge assequible, mentre que a Àustria i el Regne Unit se situa en el 24% i el 17%, respectivament. També van advertir que l’habitatge és un dret fonamental que està recollit en l’article 47 de la Constitució. Els regidors van recordar a Gómez-Pomar que els ajuntaments són les administracions més properes als ciutadans i les que més pateixen la falta de recursos públics que han de garantir l’habitatge com un bé de primera necessitat.

Un altra de les propostes que van plantejar els regidors és la modificació de la llei d’Arrendaments Urbans (LAU) a fi d’allargar la durada mínima dels contractes i que, així, s’eviti l’augment indiscriminat dels preus. Sobre aquesta normativa també van reclamar que s’habiliti les comunitats autònomes, en coordinació amb els municipis, poder regular els lloguers per evitar rendes abusives en el cas que existeixi una alta demanda acreditada.

Els regidors de les “ciutats pel canvi” van plantejar al secretari d’Estat d’Habitatge iniciatives dirigides a evitar l’especulació amb l’habitatge públic de compra. Entre les al·legacions presentades al Pla Nacional d’Habitatge, els ajuntaments han plantejat la necessitat que la propietat del sòl dels pisos públics de compra no passi a mans privades amb el pas dels anys, com passa actualment. També s’ha reclamat que els ajuts a la rehabilitació prioritzin el petit propietari amb pocs recursos per davant dels grans propietaris.

També proposen de canviar la LAU per allargar els contractes i evitar els augments de rendes indiscriminats