Trump vol que els Estats Units tornin a la Lluna com a trampolí cap a Mart
A Donald Trump la Terra se li queda petita. Per això ahir es va envoltar d’astronautes i només li va faltar que Buzz Lightyear sortís de Toy Story i digués el seu cèlebre “fins a l’infinit i més enllà”.
De moment, el president dels Estats Units es conforma amb tornar a la Lluna. Si els xinesos treballen en l’enviament d’humans al satèl·lit de la Terra, Trump no pot ser menys, i ahir va anunciar el seu projecte de tornar a la Lluna, on no arriba un nordamericà des del 1972, amb intencions d’avançar en l’exploració aeroespacial, canviant l’objectiu de centrar-se en l’estudi terrestre.
Evocant Neil Armstrong, el primer que va trepitjar el satèl·lit el 1969, el president dels Estats Units va afirmar: “Això és un gran pas cap al futur, reclamant l’orgullós destí americà en l’espai. Això té molt a veure amb altres aplicacions, inclosa la militar”, va afirmar en una cerimònia celebrada a la Casa Blanca. “Som els líders i continuarem sent-ho”, va dir.
Tot i això, el Govern no va oferir cap detall de com la NASA obtindrà el finançament o si programes en marxa es retallaran per pagar aquesta iniciativa. Segons l’agència, els fons per a aquesta nova missió es podrien incloure en les peticions del pressupost per a l’any fiscal 2019. Els experts van assenyalar que, sense establir un finançament, la directiva lunar té més aviat poc contingut o només retòric. Des que van retirar el programa del transbordador espacial, els EUA han confiat en coets russos.
“Aquesta vegada no només plantarem la nostra bandera i deixarem la nostra empremta, sinó que establirem les arrels per a un eventual viatge a Mart”, va proclamar Trump, cosa que ja va prometre el seu antecessor, Barack Obama.
A la cerimònia van assistir, a més de Christina Koch i Peggy Wilson, astronautes en actiu, els històrics Buzz Aldrin –company d’Armstrong en aquella navegació pionera– i Harrison Jack Smith, l’últim dels que van trepitjar la Lluna amb l’Apollo 17 i que en el seu trajecte va recollir una roca de 3.800 anys d’antiguitat.
“Jack va ser dels últims i avui afirmem que no serà l’últim”, va insistir Trump. “Aquesta directiva garanteix el programa espacial americà una vegada més i inspira a la humanitat”, va remarcar.
Després de presumir que “els nostres avantpassats” es van endinsar en el desconegut i van descobrir el Nou Món, el president va assenyalar: “L’esperit pioner sempre ens ha definit i estem agafant-lo de nou en molts altres terrenys”.