Altre cop Stamford Bridge
Barça i Chelsea ressuscitaran la seva rivalitat en una eliminatòria d’alta volada
Era l’encreuament que tenia més opcions de produir-se i la llei de probabilitats es va complir. El Barça i el Chelsea van quedar aparellats en el sorteig de vuitens de final de la Champions que es va fer ahir a Nyon i protagonitzaran una de les eliminatòries estrella d’aquesta fase. Havent-hi un 43,7% de possibilitats que es trobessin, a gairebé ningú no el va sorprendre el resultat. Un any més i, malgrat ser primer de grup cada temporada, l’equip blaugrana se les haurà amb un rival de nivell en l’arrencada del caixa o faixa, amb l’avantatge, això sí, de dirimir el partit de tornada al Camp Nou. Aquest partit suposa reviure una rivalitat que es va fer cèlebre entre el 2005 i el 2012, set anys en què van disputar aferrissadament fins a quatre eliminatòries. Batalles ja famoses que s’actualitzaran el proper 20 de febrer a Londres i el 14 de març a l’Estadi.
Es van anar obrint les boles dels possibles rivals i s’anaven descartant els adversaris més senzills. Ni el Basilea, que hauria estat desitjable, ni el Porto, un desplaçament còmode, ni el Xakhtar, un contrari assequible. Va sortir el Chelsea, el campió vigent d’Anglaterra. Almenys el Barcelona va evitar un clàssic com el Bayern.
És gairebé un costum. Arriben els vuitens i el Barça agafa les maletes i refresca l’anglès. Per quarta vegada en les últimes cinc temporades, li ha correspost un adversari de la Premier en el primer encreuament. L’única excepció, el PSG, la temporada passada. I ja sabem com va anar la cosa: l’equip blaugrana va haver de recórrer a una remuntada inaudita per passar. També ho havia aconseguit abans contra l’Arsenal i davant el Manchester City en dues ocasions. Perquè el Barça no falla a vuitens des que el Liverpool el va eliminar l’any 2007.
El Chelsea serà un os dur de rosegar, encara que hagi perdut fiabilitat aquesta temporada i es trobi tercer a la seva Lliga, a 14 punts del City. L’equip del Bridge, amb An-
Cesc i Pedro es trobaran amb el Barça per primera vegada des que van marxar del Camp Nou
“És un partit atractiu i motivador”, declara Valverde; “Haurem de donar el 120%”, diu Conte
tonio Conte a la banqueta, presenta una plantilla de quirats, amb vells coneguts de l’afició barcelonista. Com Cesc Fàbregas i Pedro Rodríguez, que s’enfrontaran al Barça per primera vegada des que van abandonar el Camp Nou. “Serà una alegria coincidir-hi, però espero que es deixin guanyar”, va dir de broma Sergi Roberto, que també sap el que és enfrontar-se o compartir vestidor a les seleccions espanyoles amb Azpilicueta o Álvaro Morata. Amb tot, en aquest Chelsea de sabor hispà qui porta el timó és el belga Eden Hazard, que pot lliurar un duel vibrant amb el mateix Roberto, ja que Semedo està sancionat per a l’enfrontament de l’anada.
Com amb gairebé tot, Ernesto Valverde fa de la dificultat virtut. L’entrenador sempre busca el cantó positiu de les coses, i ahir no va ser l’excepció: “El sorteig ha estat dur, però serà una bonica eliminatòria, atractiva i motivadora per a tothom. Ens la prenem amb entusiasme. El Chelsea és un equip físic i sòlid, amb un esquema tàctic ben definit. Amb Morata són ràpids en atac i Hazard és molt bo entre línies”, va analitzar Valverde a Barça TV. A l’altre bàndol van rebre el guant amb la mateixa motivació: “Hem d’afrontar el repte de manera positiva. En aquest punt has d’estar preparat per a tot. Quan jugues contra el Barcelona has de fer-ho al 120%”, va dir Conte.
Una de les incògnites serà com arribaran els equips a finals de febrer. Aleshores hi pot haver canvis a les seves formacions, amb el mercat d’hivern pel mig. “Si podem millorar la plantilla en alguna posició, sempre hem d’estar oberts a tot, com a gran club que som”, va admetre el director de relacions institucionals barcelonista, Guillermo Amor.
En el que segur que ha de millorar el Barcelona és en les seves prestacions fora de casa a la Champions, per no confiar-ho tot al factor Estadi. En els seus tres últims encreuaments continentals l’equip no va veure porteria a domicili i va ser derrotat àmpliament (3-0 a Torí, 4-0 a París i 2-0 al Vicente Calderón).
Intentarà capgirar aquesta estadística a Stamford Bridge, on va caure el 2005 i el 2012 per acabar perdent totes dues eliminatòries; on va guanyar el 2006 per passar ronda, i on va empatar de manera agònica gràcies al gol d’Iniesta el 2009 per plantar-se a la final de Roma. Per cert, un detall que no és fútil: Messi no ha marcat mai un gol contra el Chelsea.