La Vanguardia (Català)

De José a Antonio hi ha un llarg camí

- Rafael Ramos

El Chelsea d’Antonio Conte, per bé i per mal, no té res a veure amb el de Mourinho. Per bé perquè juga un futbol més vistós i positiu, que li va permetre guanyar amb escreix el títol a la Premier la temporada passada. Per mal perquè no té aquell caràcter aspre i rocós que el feia tan incòmode per als rivals, entre els quals el Barça. Els blues, tercers a la Lliga a catorze punts del City, han claudicat en l’intent de renovar el títol tot just començar la temporada. En realitat, van perdre les seves aspiracion­s als despatxos abans que comencés a rodar la pilota, prescindin­t dels serveis del davanter centre Diego Costa i del migcampist­a defensiu Nemanja Matic (venut al Manchester United). Cap no es va entendre amb Conte, i l’italià no perdona. Però tots dos donaven solidesa i fermesa a l’equip, que sense ells és molt més tou i vulnerable. Tampoc no contribuei­xen a l’estabilita­t a Stamford Bridge les lluites pel poder dins de la directiva, la resistènci­a d’Eden Hazard (el Messi del Chelsea) a firmar un nou contracte per si el Madrid tira la casa per la finestra per fitxar-lo i els persistent­s rumors que Conte preveu tornar a Itàlia. El Chelsea actual no és com el de Mou, que esperava l’errada del rival per avançar-se al marcador i una vegada que ho aconseguia era molt difícil de batre. La versió 2017-2018 és irregular, té els seus dies bons i dies dolents, com dissabte passat contra el West Ham, i és millor atacant que defensant. Morata, Pedro, Willian i el mateix Hazard tenen gol a les botes i constituei­xen un perill per a qualsevol, però el mig del camp és més fluix que aquell que va tenir diversos enfrontame­nts èpics amb el Barcelona. El belga Courtois és un porter excel·lent i segur. La rereguarda, però, troba a faltar enormement l’excapità John Terry. El Roma els va passar per sobre tant a l’Olímpic com a Londres, on va jugar per guanyar. Els aficionats sembla que per fi s’han oblidat de Mourinho, i dediquen càntics d’“Antonio, Antonio” en agraïment per la Lliga de l’any passat. Però aquest any la seva esperança de glòria es limita a la Champions.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain