Més morbo impossible
Neymar i Mbappé, dues fruites prohibides, amenacen el Madrid
Al Madrid li podia caure el United o bé tornar a trobar-se amb Mourinho, mestre de la provocació capaç de renegar del seu passat si amb això treu una mica d’avantatge. Però hi havia una cosa més excitant: l’actual campió podia haver-se-les amb el City, potser el conjunt més en forma del continent i que dirigeix Guardiola, als antípodes dels blancs pel seu ideari –futbolístic i fins i tot polític–. Però encara hi havia un encreuament més cruel, més pervers: no hi ha més morbo que veure jugar Neymar Júnior i Kylian Mbappé al Bernabeu... amb una altra samarreta. La del PSG.
Pocs, molt pocs futbolistes han dit que no al Reial Madrid. Si el president era Florentino Pérez llavors encara es redueix més el grup. Es poden comptar amb els dits d’una mà. Ni amb l’estrella brasilera ni amb la joia francesa Pérez no se’n va sortir.
Tots dos li van donar carbassa després de ser objecte de desig blanc. Per edat, eren els successors ideals per a Cristiano. Però, amb quatre anys de diferència, tant Neymar com Mbappé van rebutjar el Madrid per triar algú altre. En un món tan volàtil com el del futbol, no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré, i potser algun dia acabaran de blanc, però ser eliminat per ells seria un cop per a Florentino.
Va ser el 25 de maig del 2013 quan Neymar va comunicar a Instagram que s’havia decidit pel Barça. El club blaugrana el tenia emparaulat, però el Madrid va fer un últim intent a la desesperada. Li va oferir pagar la compensació al Barcelona, una casa a La Moraleja, 60 milions al pare, 10 milions per a sis temporades per a ell i li cedia el 70% dels drets d’imatge. I ni així no el va fer canviar l’opinió de jugar al Camp Nou al costat de Messi.
Aquest estiu la història es va repetir amb Mbappé, la sensació del Mònaco. Ni Zidane, ídol i campió del món amb els bleus ,el va poder convèncer. Mbappé va preferir fer història a París: “No puc negar que la idea de compartir davantera amb Neymar em sedueix”, va dir l’adolescent.
Per 402 milions el PSG va ajuntar els dos puntes que volia Florentino i se li van resistir. Neymar ja ha marcat 15 gols. Mbappé n’ha celebrat 10. I cal sumar-hi les 23 dianes de Cavani. “Cada estiu han contractat futbolistes d’enorme nivell. Han guanyat molt amb Neymar i Mbappé: són dos jugadors que estan aportant molt al futbol. Un de molt jove i l’altre ja consagrat”, va reflexionar Emilio Butragueño.
No hi ha res més motivador per a un nou-ric amb ànsies de transcendir que l’equip més premiat i el que més s’identifica amb la Champions. El Madrid s’ha vist penalitzat per ser segon. El seu càstig és, que si vol aspirar a la duodécima, s’haurà de desfer del PSG, que sempre l’ha eliminat: a la UEFA de la 1992-1993 i a la Recopa de la 1993-1994. A més el partit d’anada es jugarà el 14 de febrer. El dia de Sant Valentí inspira el PSG, ja que la temporada passada va destrossar el Barcelona per 4-0.
Ningú no semblava estar content amb l’encreuament fins que va entrar Unai Emery a la sala de premsa: “No crec que hàgim tingut el pitjor sorteig possible. Tenim el nivell per guanyar-los. La meva primera sensació ha estat posarme content. Ho afrontem amb optimisme”, va dir el tècnic d’Hondarribia, que hauria de saber que el matx de tornada és cinc dies abans de l’aniversari de la germana de Neymar. El futbolista ja va anar aquesta setmana al Brasil per un problema personal. “Estem en contacte i en tres o quatre dies espero que vingui”.
La resta d’opinions van ser més mesurades. “Considero que és una mica aviat per a aquest encreuament”, va lamentar Butragueño. “És una final anticipada”, va sentenciar el lateral Meunier. “Es veuran moments màgics”, va vaticinar Al-Khelaifi, aconseguidor de les fruites prohibides de Florentino.