La frontera és el riu Liffey
En un derbi entre el Bohemians i el Shamrock Rovers només hi ha tres mil aficionats, però tanta policia com en un Barça-Madrid
Si a Irlanda parles de futbol, la gent pensa en el futbol gaèlic, aquella barreja de rugbi i bàsquet associada amb el republicanisme i la identitat nacional. I si esmentes el clàssic ,es tracta del partit d’aquell mateix esport entre els equips dels comtats de Cork i Dublín.
El nostre futbol és tan sols el tercer esport nacional, darrere també del rugbi. A Dublín les grans multituds van a Croke Park per a una semifinal o final de la GAA (Gaelic Athletic Association) o al nou Aviva Stadium per a un matx del Sis Nacions. Un partit de lliga de màxima rivalitat entre el Bohemians i el Shamrock Rovers atreu milers de persones, no desenes de milers. Els camps no donen per a més, la gent prefereix veure per la televisió la Premier, els millors jugadors estan en qualsevol cas a Anglaterra, i Irlanda ni tan sols no s’ha classificat per al Mundial de Rússia.
Però això no vol dir que el futbol irlandès no tingui passió, història i solera, i de fet ha estat marcat –com tot al país– per la guerra civil, la fundació de l’Estat Lliure (Irish Free State) i la partició de l’Ulster. Quan era una colònia britànica, el futbol era molt més fort al Nord, i els gegants de Belfast com el Cliftonville catòlic i els protestants del Linfield i el Glentoran s’imposaven amb facilitat als clubs de Dublín. El 1921, després de la independència, les dues lligues es van separar, però encara subsisteixen peculiaritats com que el Derry (fortament associat amb el Sinn Féin i abans amb l’IRA) jugui en el campionat de la República per evitar aldarulls.
L’origen dels equips més populars es remunta a finals del XIX i principis del XX, i les grans rivalitats tenen més a veure amb consideracions geogràfiques i de classe que amb la política. En un país de només 4,5 milions d’habitants que en certa manera és com un poble gran, tothom coneix les famílies que van donar suport a la independència i a l’unionisme, les que procedeixen de la tradició de Michael Collins o Eamon de Valera (els dos grans pares de la pàtria), les que voten el Fianna Fail (els “guerrers del destí”) o el Fine Gael (la “tribu dels irlandesos”). Però en futbol, encara que a equips com el Shamrock Rovers se’ls pot associar de manera vaga amb el Celtic de Glasgow i el moviment republicà, la gran línia divisòria és el riu Liffey: el nord més pobre de classe obrera de Dublín o el sud aristocràtic i ric.
El gran derbi de Dublín enfronta els gypsies (gitanos) del Bohemians (11 títols), així denominats per la quantitat de vegades que van canviar de camp i de barri abans d’establir-se a Dalymount Park, i els hoops del Shamrock Rovers (17 títols). Últimament les coses s’han calmat, però la violència no ha estat sempre aliena als seus xocs, i en una ocasió un xaval va rebre una punyalada en una cama que gairebé li costa la vida. Una altra vegada, seguidors enfurismats van llançar un cap de porc al camp a l’estil Luis Figo en protesta perquè el rival “li va robar” dos dels seus millors jugadors. I no d’un garrí ibèric, sinó d’un enorme porc irlandès ja crescudet. El desplegament de la Garda (policia) és tan notable com en un Madrid-Barcelona.
Hi ha hagut partits memorables entre els dos equips, com la victòria 6-4 dels hoops el 2001 després que els bohs anessin guanyant per 3-1. Però encara que és el més febril, no és l’únic derbi de la capital irlandesa. El més antic enfronta el Bohemians i el Shelbourne (un altre històric amb 13 títols a les seves vitrines), els dos quadres del nord de la capital i els dos únics supervivents entre els fundadors originals de la lliga el 1922 (els seus respectius estadis es troben a tan sols tres quilòmetres de distància). El derbi del sud el protagonitzen el Rovers i el Saint Patricks, mentre que els partits entre els sants i el Shelbourne es coneixen com el derbi vermell, el color de tots dos.
El futbol irlandès va tenir una de les seves èpoques més brillants durant la Segona Guerra Mundial, en la qual el país va ser neutral. Però en canvi ha patit durament les conseqüències de la crisi financera. Els seguidors del Shamrock encara no han acceptat del tot la pèrdua a l’especulació immobiliària del seu adorat estadi històric de Glenmalure Park, i en barris com Inchimore i Philsborough, molt futbolers, les cases no han recuperat encara el seu valor.
La lliga irlandesa no es pot comparar a la Premier, però li ha donat estrelles com Roy Keane, Dennis Irwin, Paul McGrath, Liam Brady i David O’Leary. I com que es juga a l’estiu, és una oportunitat de continuar veient el futbol quan la resta d’Europa està de vacances.
A Irlanda, el ‘clàssic’ és el partit de futbol gaèlic entre els equips dels comtats de Cork i Dublín