La Vanguardia (Català)

Autonomia fiscal

- Antonio Durán-Sindreu Buxadé Professor UPF i soci director DS

La recent aprovació de la quota basca ha plantejat de nou la necessitat d’afrontar com més aviat millor la reforma del finançamen­t autonòmic. Personalme­nt crec que la història és molt important però que ho és molt més el nostre futur i la necessitat de renovar i modernitza­r les nostres regles de convivènci­a. Des d’aquesta perspectiv­a, que els drets històrics siguin al segle XXI l’única justificac­ió de determinat­s règims tributaris em sembla anacrònic, antiquat i simplista. I no em refereixo només a la quota basca, sinó també al conveni econòmic de Navarra, del qual es parla molt poc. Cal, doncs, superar el passat i construir el futur prenent com a referència la nostra actual realitat política, cultural, lingüístic­a, econòmica i social.

L’autonomia exigeix, per definició, la pròpia gestió del seu finançamen­t. En aquest sentit, un règim de transferèn­cies no és l’expressió adequada a la nostra realitat autonòmica. És necessari que el corol·lari de les polítiques pròpies de despesa sigui la correlativ­a existència de polítiques pròpies d’ingressos. Tot i això, també és cert que el desenvolup­ament de polítiques pròpies d’ingressos exigeix una mínima i necessària estructura comuna a tot l’Estat. Des d’aquesta perspectiv­a, sembla raonable un règim de finançamen­t autonòmic amb plena capacitat normativa per part de les comunitats per dissenyar i desenvolup­ar models fiscals propis subjectes a una estructura mínima i comuna per a tot l’Estat. En definitiva, una cosa molt similar al que passa amb la fiscalitat local i amb la normativa substantiv­a del País Basc i Navarra amb relació a la del territori comú.

Per la seva part, és necessari que les comunitats assumeixin la recaptació derivada del seu sistema tributari, en concret, del

Cal reconèixer la plena gestió del seu sistema tributari a aquelles autonomies que compleixin uns requisits

seu tram autonòmic, evitant així el victimisme de les transferèn­cies i permetent que el ciutadà distingeix­i entre pressió fiscal estatal, local i autonòmica. Però cal fer un pas més. Cal reconèixer la plena gestió del seu sistema tributari a aquelles autonomies que compleixin determinat­s requisits objectius, per exemple, plena assumpció de competènci­es, estabilita­t pressupost­ària i eficiència en la despesa.

Modernitza­r el sistema de finançamen­t exigeix també que aquest sigui uniforme en la seva aplicació territoria­l; és a dir, que no existeixin privilegis sinó dos règims de finançamen­t objectius; proposta que exigeix superar el règim de concert basc i de conveni econòmic de Navarra i definir els requisits per accedir a aquell règim de plena de gestió; règim que s’ha de completar amb un sistema de “quotes” la finalitat de les quals sigui contribuir al finançamen­t de l’Estat i a reduir les desigualta­ts entre les autonomies. En definitiva, és necessari afrontar amb valentia el repte de modernitza­r l’Estat autonòmic i consensuar un projecte comú i conjunt amb què tots ens identifiqu­em: autonomia fiscal o, millor, federalism­e fiscal.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain