“Una ciutat, una empresa o una nació és un organisme viu”
Vaig néixer a Burgos i em vaig criar a Astúries, però soc apàtrida, casa meva és allà on la vida em porta. Divorciat, tinc u nafil lai dos nets. La meva missió ésser un despertador: ajudar persones i organitzacions a despertar. Tinc el compromís de garant
Guareix organitzacions?
Els organismes socials estan constituïts per éssers humans, són vius i, com a tals, poden emmalaltir i guarir-se.
Com?
De la mateixa manera que un ésser humà no és únicament un cos, una organització també té una part espiritual que hem de despertar.
...?
En el vessant individual hem de despertar la idea de la necessitat que cada persona es desenvolupi, sigui la millor versió de si mateixa i trobi una vida amb sentit. En el camp social passa el mateix.
De quina mena d’organitzacions parlem?
Des d’una empresa, una institució pública, una escola, una associació, una granja, una ciutat, una nació... Hem d’entendre que qualsevol equip té una part transcendent, una identitat.
I què la defineix?
El que li dona sentit, el que la mou, els seus valors. Aparentment és simple: fem cadires i el nostre objectiu és guanyar diners.
És així.
Això és tot? Passem cinquanta anys de la nostra vida per això?... No n’hi ha prou, necessitem una feina que tingui sentit.
No tots ens podem realitzar a través de la feina, insistir en això és abonar una societat frustrada.
A una persona que no sap per a què està treballant en una organització no li demanis que es motivi. Es tracta d’alinear els teus valors amb els de l’organització, i això és el que genera l’estímul i la motivació que et permet donar el millor de tu mateix.
El sentiment de pertinença.
Quan ens movem amb aquesta visió, es comencen a guarir molts dels dolors que tenim com a individus i com a organitzacions. Aquí radica la salutogènesi. En lloc de centrar-nos a descobrir les causes dels desequilibris, la patogènesi, hem de potenciar les fonts de salut.
I les organitzacions aconsegueixen esbrinar quin sentit té el que fan?
Així és, preguntant-se què les va impulsar, quins valors defensen. I en el moment en què l’organització es defineix amb claredat, alguns no volen continuar treballant-hi, però d’altres s’hi identifiquen i volen participar-hi i ho fan amb entusiasme.
Moltes empreses es defineixen amb falses bondats.
Cert, moltes empreses, partits polítics i organitzacions defensen la seva tasca social o el seu respecte al medi ambient quan no és en absolut la seva prioritat, són pura estratègia.
Som els nostres actes.
Per això n’hi ha prou amb observar com es comporta una institució o com es comporta un equip per descobrir aquests nivells ocults.
No penso que ningú vulgui reconèixer que el medi ambient li importa un rave.
Has de tenir coratge per reconèixer els teus valors, i així sempre trobaràs gent afí.
Com es guareix la societat?
Segons el model filosòfic de la triformació social, del científic i pensador alemany Rudolf Steiner, guarint les tres esferes o àrees d’activitat que constitueixen qualsevol societat.
Quines àrees?
La politico jurídica, la cultural-espiritual i l’econòmica. En la primera resideixen les lleis, les normes, la constitució del país, la vida parlamentària i política. En l’esfera cultural hi ha l’educació, l’art, la cultura, les creences, l’agricultura, els mitjans de comunicació, la medicina, el folklore.
I?
Cadascuna d’aquestes esferes es regeix per una norma pròpia, l’esfera jurídica per la igualtat, és a dir, davant la llei tots som iguals. L’esfera cultural per la llibertat, i l’esfera econòmica per la fraternitat.
Creia que es regia per la llei de l’oferta i la demanda.
L’economia és una interrelació entre éssers humans que tenen unes necessitats a cobrir i que s’ajuden.
No sé jo...
Per això les societats estan malaltes, perquè en l’esfera jurídica no som iguals, en l’esfera cultural ens manipulen, i en l’esfera econòmica el que més té acaba dominant i imposant-se al feble. I cada esfera s’ha de quedar en el seu àmbit i no inundar les altres, però ara mateix l’esfera econòmica s’ha introduït en totes les altres.
Com es trenca aquesta dinàmica?
La societat civil s’ha de convertir en protagonista de la vida política, cultural i econòmica, començant per recuperar la responsabilitat en les coses més bàsiques, com l’educació dels nostres fills.
A què es refereix?
A no deixar el nen a l’escola perquè te l’eduquin, sinó educar-lo amb ajuda del mestre; fernos conscients de les nostres malalties recorrent als metges perquè ens ajudin, però no abandonant-nos-hi.
Compromís?
Sí, ens hem d’implicar de manera activa en la política, i el mateix aplicat a l’economia, no deixar-la en mans d’economistes i bancs.
Això requereix molta maduresa.
Si participem, passen coses com l’economia col·laborativa, el crowdfunding... Ens hem de conscienciar que la societat és un organisme viu, creació nostra, que la seva malaltia o la seva salut depenen de nosaltres. Un procés llarg, no serà fàcil, però hi ha un camí.