La confessió de l’esposa deixa el Chicle sense coartada en la desaparició de Diana Quer
El jutge deixa lliure a Rosario Rodríguez, que va mentir per protegir el seu marit
Rosario Rodríguez, dona del Chicle, principal sospitós de la desaparició de Diana Quer el 22 d’agost del 2016, ha reconegut a la Guàrdia Civil després de ser detinguda que la primera vegada que la van interrogar va mentir per facilitar una falsa coartada al seu marit.
No és el mateix declarar en qualitat de testimoni que fer-ho davant d’un guàrdia civil com a investigada per la desaparició de Diana Quer. Sens dubte això va influir, i molt, en Rosario Rodríguez, que ahir va declarar per espai de diverses hores i va deixar al seu marit José Enrique Abuín Gey, àlies el Chicle, als peus dels cavalls, sense coartada.
La primera vegada que la dona va respondre a les preguntes d’un capità de la comandància de la policia judicial d’A Coruña va ratificar la versió que va oferir el pare de la seva filla. On va estar vostè la nit del 22 d’agost del 2016? “La vaig passar sencera amb el meu marit robant gasoil dels camions a la zona d’A Pobra do Caramiñal . No el vaig perdre de vista ni un moment”, va venir a dir. Fa un parell de mesos que els investigadors ja tenien la certesa que cap dels dos sospitosos no havia dit la veritat. Ahir, aquesta vegada davant d’un capità de la Unitat Central Operativa (UCO), la dona va reconèixer que aquell primer dia va mentir per protegir el seu marit. Estava més espantada per ella que preocupada per ell. Després de la seva declaració, la dona va quedar en llibertat. Sense càrrecs. Va estar totes aquelles hores acusada de ser coautora del crim perquè havia declarat haver estat amb ell, amb el principal sospitós. Des del moment en què tots dos, tant ell com ella, van explicar que aquella nit no van estar junts, ella va abandonar la comandància de la Guàrdia Civil.
Així doncs, tot just 24 hores després de ser detingut, el principal sospitós de la desaparició de la jove madrilenya de 18 anys es quedava sense coartada. Va costar, però finalment El Chicle va acabar cedint a la pressió de l’interrogatori. Ahir a la nit, la Guàrdia Civil tenia previst tornar al domicili dels sospitosos per realitzar un nou escorcoll de l’habitatge, però se’ls va fer molt tard i van decidir deixar la gestió per avui. Arrencaran d’hora, a primera hora del matí, i desplaçaran l’home a la casa.
És evident que l’absència de coartada per a la nit de la desaparició ajuda els investigadors a apuntalar la seva acusació contra el sospitós. Però ja la tenien ben assentada després del treball impecable d’aquests interminables mesos d’absència de la jove. És curiós. Ahir, gairebé tothom es feia preguntes per a les quals caldrà esperar a tenir respostes i certeses. Per què? Com ho va poder fer? Per què el va ajudar la seva dona? Però aliens al nou soroll que ha aixecat el cas, Diana López i Juan Carlos Quer transitaven gairebé en silenci en un dels dies més complicats de les seves vides, després de la confirmació de la desaparició de la seva filla gran. L’arrest del Chicle era per ells la confirmació d’un trist desenllaç que, malgrat sospitar-ho, es negaven a acceptar. Ara són més conscients que mai que el marge per trobar la Diana amb vida és gairebé inexistent. Per això ahir, al seu fidel interlocutor, el comandant que els ha escoltat i consolat diàriament, amb prou feines li van fer preguntes. Era com si ja no tinguessin capacitat per saber res més.
En aquesta investigació han jugat un paper crucial els denominats mitjans tècnics. Aquella altra raça d’investigadors especialitzada en el maneig de programes informàtics que són capaços de treure aigua d’un desert i de reconstruir el trajecte d’un número de mòbil en una selva de tres milions de dades. Tampoc no va ser senzill demostrar que un dels dos cotxes que utilitzava habitualment la parella era la nit de la desaparició de la Diana en A Pobra do Caramiñal.
Al Chicle sempre li va agradar rondar per A Pobra. Allà hi segueix estant la seva principal quadrilla d’amics i d’allà eren molts dels membres de la banda que la Guàrdia Civil va detenir el 2007 per tràfic de cocaïna. Va ser anys després de sortir de presó, després de complir condemna per aquells fets, que es va traslladar amb la seva dona a la casa de la façana verda de Taragoña, a peu de la carretera.
No és un lloc qualsevol. En els vuitanta, a Taragoña enterraven els seus morts sense capellà. Els seus
Rosario Rodríguez admet que va mentir la primera vegada per protegir el seu marit i que no va estar amb ell la nit de la desaparició de Diana
parroquians es van enfrontar molts anys a la jerarquia de l’Església catòlica que va decidir retirar un clergue solidari perquè es negava a cobrar pels oficis. La vaga va travessar la comarca de Barbanza i els veïns la recorden com la primera vegada que van parlar llargament amb periodistes, que van arribar de molts llocs per poder explicar-ho.
Aquesta vegada no estan per romanços. Els costa de parlar, així d’entrada. Es mostren desconfiats i tancats amb els d’estranys, amb els de fora. Més si es tracta de comentar notícies tan dolentes com que dos dels seus veïns estiguin acusats de la desaparició d’aquella jove que ja la senten tan seva i per la qual tant han plorat i resat. Però qui t’estima s’arrima; el fred convida a l’acostament i al final, les hores barrejats, periodistes i veïns, davant la casa dels detinguts esperant la seva arribada per a un nou escorcoll, van ajudar perquè alguns parroquians parlessin amb franquesa dels sospitosos.
Vagi per davant que bona relació amb els de la parròquia no en tenien. Ni ella, ni ell. A Outeiro, que vindria a ser com un barri de Taragoña, ningú no va escoltar mai el sobrenom del Chicle. “Aquí sempre li vam dir el chiquilín, el dentut o el
ximple del poble”, deixa anar a la cuina d’una de les cases, calenta d’estufa de llenya, una dona que ha de rondar l’edat dels detinguts i que continua sense comprendre com aquell home va ser capaç de cometre els fets que li imputen. Al seu costat, una altra dona afegeix que de sempre li van tenir per “un covard i un xivato” i que tothom sabia que almenys hi ha un paio a la presó que va jurar venjar-se quan surti perquè sospita que el Chicle va col·laborar amb la Guàrdia Civil per delatar a la resta de la banda i aconseguir per a ell una menor pena.
De Rosario Rodríguez tampoc no en parlen gaire millor. La descriuen reservada i amb molt mal humor. Ni una sola de les veïnes de les cases més pròximes recordava haver-l’hi sentit pronunciar mai ni un sol “bos dias”. Això sí, quan el matrimoni es barallava, que era bastant sovint, els crits se sentien fins i tot al campanar de l’església del Diví Salvador de Taragoña.
José Enrique Abuín Gey té diverses germanes. Almenys amb una va trencar fa molts anys qualsevol relació. La dona traginava a la cuina d’un restaurant de Boiro quan divendres va sentir la notícia de la detenció. Es va acostar fins al menjador, es va plantar davant del televisor i va deixar anar: “Vaja, si és el meu germà”. Va tornar als fogons i es va negar a deixar la feina. Fa temps que va decidir trencar amb ell i va optar per mantenir-se al marge. Una altra germana, pel contrari, sí que va voler anar a la casa d’Outeiro. Divendres es va emportar un dels dos gossos del matrimoni. L’altre animal, molt gran, es va passar el dia udolant trist al costat de la porta.
La casa té una tanca baixa i és fàcil xafardejar. No era una casa cuidada. Ni abillada. Havien penjat un ornament nadalenc a l’entrada i el paraigua per a la beneïda pluja gallega allà seguia esperant, al costat de la porta. Darrere segueixen l’Alfa Romeo argentat que Rosario utilitzava per anar a treballar i el Fiat Punto negre. Fa un any i mig es van comprar un Audi A4 blau, però almenys ahir no estava a la vista.
Al bar El Pacheco no es guarda loteria per al Nen. Ho anuncia un cartell. I Alejandro Ordóñez, l’amo, i del Barça, adverteix que la premsa tornarà, però serà per celebrar que va tocar el seu número: el 28480.
La Guàrdia Civil traslladarà de nou avui al detingut a la seva casa de Taragoña per a un nou escorcoll d’indicis del parador de Diana