El 2018 acabarà amb menys països en recessió que mai
L’alça de tipus dels bancs centrals marca el curs del pròxim exercici
Només cinc estats al món tancaran l’any 2018 que arrenca demà amb números vermells, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). Els desafortunats seran Veneçuela, Puerto Rico i tres països africans. Un rècord de creixement sincronitzat sense precedents en la història econòmica.
El primer que s’ha de considerar, com molt bé va argumentar el Nobel de Física Niels Bohr, és que “fer prediccions és molt difícil, especialment quan es tracta del futur”. Això és el que ens va deixar el 2017 i el que ens espera (potser) el 2018.
CREIXEMENT GLOBAL. El 2017 es va registrar una fita històrica: la primera recuperació sincronitzada de les grans economies mundials, com va sentenciar l’economista en cap de l’OCDE, Catherine Mann. L’any que ve es podria batre un altre rècord: l’any amb menys països en recessió de la història.
Segons l’FMI, hi haurà 6 estats en números vermells (sobre un total de 191): una cosa mai vista. Veneçuela i Puerto Rico són els casos més sonats però fins i tot a l’Àfrica només hi haurà tres estats en recessió. La pitjor dada es va marcar el 2009, quan van estar en crisi unes 90 economies al món.
En percentatge, el nombre de països que creixerà l’any que ve representarà més del 95% de l’economia mundial: és un fet inèdit des que es tenen estadístiques. L’FMI estima que el PIB mundial repuntarà un 3,7% el 2018.
Vincent Juvyns de JP Morgan explica que “no hem tingut mai tants motius per ser optimistes. Els EUA entren al seu novè any d’expansió, la Xina ha evitat l’aterratge brusc, Europa creix per sobre del seu potencial, el Japó està fent un miracle i els emergents estan sortint bé”. Fins i tot el comerç internacional, que el 2016 havia caigut al nivell més baix en 20 anys, creixerà el 2018 prop del 3,2%. Uns ritmes histò-
ricament baixos, però més que acceptables en temps de desglobalització.
MERCATS. El 2017 ha tancat amb Wall Street en màxims històrics. Els EUA estan vivint el segon període de creixement prolongat més llarg de la seva història. L’índex S&P 500 porta una revalorització del 280% en vuit anys. El Dow Jones va sobreviure el 2017 a dos huracans i al primer any de Donald Trump. Hi va haver 1.700 sortides a borsa al parquet novaiorquès, el nombre més alt en deu anys.
La pregunta és si tot això aguantarà. Roberto Ruiz- Scholtes d’UBS reconeix que el cicle és positiu, “però els creixements de les economies són mediocres, amb inflació continguda sense índexs de rescalfament” i això fa pensar que la bonança continuarà. La seva previsió és que els beneficis nets de les empreses augmentaran un 15% als EUA. La reforma fiscal, que inclou la baixada d’impostos més gran en 30 anys, amb una retallada d’1,26 bilions d’euros, donarà suport als balanços de les companyies.
Però també hi ha qui invoca prudència, com el premi Nobel Robert Shiller. “Estem davant una combinació inusual de molt altes valoracions, un període de forts guanys empresarials i molt baixa volatilitat”, comentava. Els seus càlculs, que mesuren el preu de les accions en relació amb els beneficis, indiquen que estem en nivells que precedeixen caigudes abruptes. “Estem una mica com quan correm cap al bar per demanar les últimes quatre cerveses abans que tanquin”, feia broma l’economista Patrick Artus, de Natixis.
BANCS CENTRALS. Es posarà fi als estímuls. “Una vegada endinsats al 2018, ni l’economia ni els mercats no podran desafiar la gravetat. A mesura que la Fed retira l’experiment més gran de la història recent hi haurà més volatilitat i unes rendibilitats inferiors al 2017. Hem d’estar atents davant la possibilitat que la renda variable assoleixi el punt màxim el segon semestre del 2018”, va dir Witold Bahrke, de Nordea.
A Europa, a part l’interrogant del Brexit, tothom mira Mario Draghi. El president del BCE va dir que després de l’estiu s’acabaran les mesures de suport a l’economia, amb la compra del deute. Per a Azad Zangana de Schroders, “el BCE estendrà amb tota probabilitat els estímuls al final de l’any per acabar el programa el desembre del 2018, cosa que aplana el camí d’una pujada de tipus el primer semestre del 2019”. Fins aquí pot llegir... Niels Bohr.