LA LLUITA EN SILENCI DEL ‘KÀISER’
Quatre anys després del fatal accident esquiant, Michael Schumacher prossegueix la seva lluita en un silenci hermètic sobre el seu estat de salut
Protegit per la seva família, l’ex-pilot Michael Schumacher segueix lluitant contra les seqüeles que li va deixar l’accident d’esquí que va patir el 2013.
Aquella tarda del 29 de desembre del 2013 el temps es va aturar. Les redaccions a mig gas no donaven crèdit a les informacions que anaven arribant, ja entrada la nit, des de mitjans francesos: Michael Schumacher, la llegenda de l’F-1, retirat feia tot just un any després de 19 temporades al gran circ ,es debatia entre la vida i la mort per les ferides patides al cap per una caiguda mentre esquiava a l’estació de Méribel, als Alps francesos. Aquell dia la figura atlètica de l’altiu i indomable Kàiser es va començar a apagar. Ja han passat quatre llargs anys.
Quatre anys d’una lentíssima cursa per recuperar-se físicament, en un silenci escrupolosament controlat per la família i el seu servei de premsa, que ha aconseguit blindar la intimitat de l’heptacampió alemany. Tan sols ha transcendit que des que va sortir de l’hospital de Grenoble, el juny del 2014, un equip professional de metges i terapeutes es cuiden diàriament d’en Michael a la mansió familiar al llac Leman, prop de Ginebra (Suïssa). Ni una imatge, ni una filtració, ni un informe de l’estat de salut de Schumi s’ha fet públic.
En aquest temps només l’advocat de l’expilot, Felix Damm, va trencar el mutisme informatiu una vegada. Va ser el setembre del 2016 i per imperatiu legal ,en la seva declaració en el judici contra la revista Bunte per difamació (havia publicat el desembre del 2015 que Schumacher podia “caminar una mica amb l’ajuda dels terapeutes”). “En Michael no pot caminar”, va desmentir rotundament l’advocat, que corroborava la immobilitat de l’expilot.
“Desafortunadament ens veiem obligats a aclarir que l’afirmació feta per un mitjà que en Michael es pot tornar a moure no és certa”, va dir Sabine Kehm, l’agent del Kàiser i portaveu de la família. “Aquesta especulació és irresponsable, perquè atesa la serietat de les lesions la seva privacitat és molt important. Per desgràcia també van donar falses esperances a moltes persones involucrades”. El maig passat el Tribunal regional d’Hamburg condemnava la revista a pagar a la família 50.000 euros per danys i perjudicis.
Lamentablement, com coincideixen a assenyalar especialistes en lesions cerebrals, aquell terrorífic informe de “traumatisme cranioencefàlic, hematomes intracranials i edema cerebral difús” va deixar seqüeles de difícil curació. La família continua esperant un miracle. “Sembla que està enviant petits senyals del seu món distant que pocs entenen, probablement només les persones que millor el coneixen”, deia permetent-se la llicència poètica un mitjà alemany fa setmanes.
És un estat delicat que ja havien insinuat alguns dels seus pròxims després de visitar-lo. “Veure’l en aquesta situació és terrible”, se li va escapar a l’expresident de Ferrari, Luca Di Montezemolo. “Continua lluitant”, va comentar fa uns quants dies Jean Todt, president de la FIA i el seu excap a Ferrari, durant la inauguració del Saló de la Fama a París.
També han estat quatre anys d’una cursa contra l’oblit, per evitar que el Kàiser desaparegui de l’imaginari col·lectiu i que la seva figura es dilueixi en l’amnèsia de la història. Aquesta lluita per reivindicar el geni de Kerpen l’ha liderada la iniciativa sense ànim de lucre Keep Fighting (Continua lluitant), que va llançar la seva família fa just un any per compartir amb tothom l’esperit de lluita i superació de l’heptacampió des del seu accident d’esquí. “Volem animar altres persones a no rendir-se”, deia la seva dona Corinna. “La intenció de Keep Fighting és expandir el convenciment que rendir-se no és cap opció. És un missatge que no només val per a les curses. Així, volem transformar un esdeveniment terrible en una cosa positiva”.
Aquest any Keep Fighting ha instaurat uns premis per reconèixer la superació personal –la primera edició va guardonar l’atleta paralímpica alemanya Vanessa Low, plusmarquista mundial en salt de llargada en els Jocs de Rio–. També ha constituït una fundació que promociona accions de conscienciació de seguretat viària per prevenir accidents de trànsit, i desenvolupa projectes de suport a la investigació de la neurociència. També s’ha instaurat un partit de futbol benèfic, Champions for Charity, amb equips de celebritats liderats pel basquetbolista Dirk Nowitzki i el fill d’en Michael, Mick. I aquest 2018 s’inaugurarà la Michael Schumacher Private Collection, a Colònia, una exposició permanent com a homenatge als fans de Schumacher.
Però en aquesta cursa contra l’oblit els que més arriben al públic rescatant el nom de Schumacher són els seus antics rivals i companys. No només lluint l’etiqueta #keepfighting als seus bòlids i cascos, sinó engrandint la gesta de l’heptacampió. Com va fer Lewis Hamilton igualant (i després superant) el rècord històric de 68 poles en el Mundial d’F-1. “Michael, igualar el teu rècord de poles a Bèlgica va significar moltíssim per a mi, i va ser un veritable honor. Prego sempre per tu i per la teva família #KeepFightingMichael #Legend”, va piular el pilot anglès, que precisamente substituïa Schumacher a Mercedes (2013) i que va pel camí d’assolir els seus llegendaris èxits: de moment, Hamilton ja suma quatre títols a la mateixa edat (32) que ho havia fet Schumi, i és qui més se li acosta en nombre de victòries i podis.
Records afectuosos que també han tingut aquests dies de recuperació de la memòria Fernando Alonso i Felipe Massa. L’asturià, el pilot que el va destronar el 2005, rememorava que Schumi “va ser un competidor dur; va ser molt ràpid, intimidador en alguns moments. Rendia més del que s’esperava, de vegades. Era increïble! Supercompetitiu, un competidor molt dur i un gran gran pilot”. Per Massa, el seu company el 2006 a Ferrari, en Michael va ser el seu “mestre i va ser molt amable quan es va retirar”.
Una evocació del Kàiser que per a molts es torna més nítida cada cop que apareix pels circuits –ara per ara de manera tímida– el seu fill Mick, la seva viva imatge. El jove, que aquest any n’ha fet 18, continua progressant discretament. Aquest any ha estat 12è a l’F-3 Europea.