Isidre Esteve
Com es prepara físicament un pilot discapacitat per afrontar el ral·li més dur del món
PILOT
La vida d’Isidre Esteve (45) va canviar arran de l’accident que fa deu anys el va deixar en una cadira de rodes. Però la seva passió pel pilotatge i la força de voluntat no han fet més que créixer. Ens explica com prepara el pròxim Dakar.
Si el Dakar és el ral·li més dur del món, com deu ser per a un pilot discapacitat? Els 8.793 km que esperen al centenar de cotxes a partir del 6 de gener són iguals per a tots els pilots, però per a Isidre Esteve Pujol (Oliana, 15/V/1972), postrat en una cadira de rodes des del 2007, la cursa es pot convertir en una odissea, com la que el va torturar al 2009, o en una competició dura però suportable, com la que espera aquest 2018, en el seu 14è Dakar i tercer en cotxe adaptat. Per fer-ho tolerable, enguany l’Isidru ha treballat a consciència en la preparació física.
“Ha estat el millor any en entrenament físic, ens hem concentrat molt, hem pogut adaptar-lo molt a les necessitats del cotxe; és dels anys que estem més contents”, assegura Lídia Guerrero, la preparadora física i parella d’Esteve des del 2006, que es cuida de la seva condició física i la recuperació. “L’Isidre és un alumne molt aplicat, està molt motivat, i quan està motivat no el para ningú”.
Però com es prepara un esportista que no té sensibilitat per sota del pit? “He d’anar amb molt de compte perquè tinc una lesió pectoral, de les vèrtebres T7-T8, amb afectació a les dorsals D3-D4; per tant, la preparació física ha d’estar pensada per no sobrecarregar aquesta zona perquè és l’única que puc treballar: els braços, una part del pit i una part del dorsal”, explica Esteve. I ho exemplifica Guerrero: “Hem de tenir cura de no sobrecarregar unes zones que ja té carregades habitualment: els braços són les seves cames i els seus braços. Si li provoquem una lesió en una espatlla o en un canell li estaríem limitant la vida quotidiana, no es podria ni vestir”.
Per això la preparació d’Esteve està orientada, d’una banda, a treballar la resistència i la fatiga, “com es fa amb qualsevol altre pilot del Dakar, que pugui aguantar el màxim temps amb la màxima concentració” –detalla Guerrero–, i d’una altra, hi ha un programa específic per a la seva condició, dissenyat per ella. Consta d’exercicis compensatoris (colze i espatlla), control postural, i treball al detall de mans i avantbraços. “Ell té més feina a les mans que qualsevol altre pilot que només agafa un volant; treballem molt la força i la resistència dels dits i dels avantbraços per evitar sobrecàrregues durant la cursa, que el limitarien molt”. Ho fan amb exercicis amb pilotes de goma petites que la Lídia llança a l’Isidre perquè les agafi i treballi la pinça ràpida, o amb discos de 5 kg per treballar la força i l’agilitat dels dits; també fan servir, per als avantbraços, pilotes medicinals de 5 kg o de pilates que ell torna amb cops de barra de fusta. Per a la resistència cardiovascular combina bicicleta de mans, boxa o una màquina d’esquí.
“Intentem que sigui el més variat possible”, diu la Lídia. “I quan fem aquests exercicis cardiovasculars, en alta intensitat, el més semblant a les condicions de cursa, incloem exercicis d’orientació perquè detecti la dreta i l’esquerra i ho automatitzi”. L’explicació és que Esteve, com que ve del món de la moto, “no distingeix dreta i esquerra, perquè seguia les fletxes del roadbook cap a una banda o una altra”. El càrdio és, segons Esteve, “la part més important per suportar les moltes hores que es passen dins del cotxe, de 10 a 12 diàries”. Des que comença l’etapa, cap a les 8 del matí, fins que arriba al campament, cap a les 7 o les 8 del vespre, Esteve no es baixa del cotxe. Tampoc no hi porta la cadira de rodes.
Què és el que més el castiga? Segons Lídia Guerrero, “la fatiga li va bé; quan és una etapa dura, de llarga durada, exigent, rendeix més. Ell és un dièsel. Si l’etapa és curta, ràpida i estressant, no va tan bé perquè no té tants reflexos per anar ràpid”.
Enguany, però, com a novetat, Esteve farà un pas de qualitat en la seva participació: portarà una autocaravana, com fan els equips professionals. “Passaré de dormir a terra, en un matalàs inflable, a fer-ho en un llit. I ens estalviem haver de muntar la tenda i desmuntar-la. L’autocaravana m’aportarà molta qualitat de vida, i crec que guanyaré de 2 a 3 hores de descans cada dia”, diu l’Isidre amb alegria.
Tindrà més temps per recuperar-se, fer estiraments, dutxar-se i rebre els tractaments indispensables per a les articulacions i la pell: massatge, electroestimulació i hidratació. Un parell d’hores al dia. “Al Dakar és molt important descansar bé per competir bé”. Paraula de dakarià veterà.