Mahmud Ahmadinejad
Els joves es queixen de la inflació i la falta d’oportunitats laborals
EXPRESIDENT DE L’IRAN
El conservador Ahmadinejad sembla que és darrere les manifestacions que des de fa tres dies es produeixen a diverses ciutats de l’Iran en protesta per la crisi econòmica i en contra del Govern reformista de Rohani.
Les protestes contra el Govern d’Hassan Rohani i el líder suprem, Ali Khamenei, es van repetir ahir per tercer dia consecutiu a l’Iran. El règim va mobilitzar els seus partidaris per contrarestar les marxes populars de milers d’iranians que responsabilitzen les autoritats de la crisi econòmica i la corrupció.
Les manifestacions a Teheran no van ser gaire nombroses i, davant de la Universitat, es van trobar els partidaris i detractors del règim. La policia va intervenir per dispersar mig centenar d’estudiants que cridaven lemes molt poques vegades sentits, com “mort al dictador”, fent referència a Ali Khamenei.
“Els estudiants estan disposats a morir, però no poden acceptar l’opressió”, cridaven alguns.
Des de Washington, el president Donald Trump va defensar el dret dels iranians a manifestarse i va advertir el règim que “el món està mirant”.
Aquestes són les protestes més greus que viu l’Iran des de la revolució verda del 2009, en què milers de persones van exigir una obertura democràtica i social. Aquest moviment va ser reprimit pels Guardians de la Revolució.
Aquesta vegada les protestes contra la inflació, la manca de feina, els salaris baixos i la corrupció es van iniciar a Mashhad, ciutat molt conservadora, la segona en importància de l’Iran, i es van escampar a Kermanshah, on centenars de persones van ser detingudes. Això fa pensar que hi havia elements conservadors oposats al president Rohani en l’organització de les primeres protestes, que després van agafar vida pròpia i que avui ningú no sap en què poden derivar.
Les autoritats van advertir la població que no se sumés a les “concentracions il·legals”.
En els vídeos que van circular ràpidament per les xarxes socials, especialment a Telegram –que té una altíssima penetració a l’Iran–, es pot veure la policia mirant de dissoldre les concentracions. Les escenes més violentes es van produir al voltant de la Universitat de Teheran, on la policia va utilitzar gasos.
Mohsen Rezai, veterà guàrdia revolucionari –poderós cos de seguretat amb importants interessos econòmics–, va voler distingir els joves manifestants d’aquests dies dels “hipòcrites” que van donar suport al moviment del 2009 liderat per Mir-Hussein Mussavi i Mehdi Karrubi, que encara avui estan sota arrest domiciliari.
Rezai després va matisar que, si bé els joves tenen raó a queixar-se de la falta d’oportunitats, era convenient donar suport al Govern. Aquesta crida a la calma pot indicar que alguns sectors conservahad dors i de la guàrdia revolucionària van instigar unes protestes que se’ls han escapat de les mans. Mashhad, on dijous es va encendre la metxa de la protesta, és coneguda per l’arrelament que hi tenen els radicals.
És freqüent que els iranians surtin al carrer per queixar-se de les pensions, la inflació i qualsevol altre aspecte de la crisi. Hi ha motius de sobres. L’atur juvenil, per exemple, s’acosta al 40%, mentre que el poder adquisitiu de les famílies s’ha reduït, almenys, un 15% els últims deu anys. Tot i això, és molt poc freqüent que aquestes protestes incorporin lemes polítics.
L’acord nuclear del 2015 va permetre a l’Iran tornar a vendre petroli. Tot i això, els EUA han mantingut sancions financeres que dificulten l’accés dels bancs iranians al crèdit i frenen el desenvolupament econòmic que Rohani havia promès.
Els bancs internacionals no s’atreveixen a fer transaccions amb l’Iran per por de ser sancionats pels EUA i tampoc no es refien del sistema bancari iranià, que encara no s’ha posat al dia amb les normatives internacionals sobre transparència bancària.
L’Iran creix al 6% anual i la situació macroeconòmica és millor que fa dos anys. La població, tot i això, no se’n beneficia i el descontentament es va disparar fa unes setmanes quan el Govern va apujar la gasolina i va posar un impost als viatges a l’estranger. El preu de productes com el pollastre i els ous va pujar gairebé un 50%.
A aquests problemes s’hi afegeix una gran corrupció, de la qual cada dia es parla més. L’últim episodi el va protagonitzar l’expresident Mahmud Ahmadinejad, la reelecció del qual –fraudulenta, segons l’oposició– va fer detonar les protestes del 2009.
Ahmadinejad va acusar el poderós sector judicial, especialment el seu director Sadeq Lariyani, de corrupció. Això ha desencadenat una cadena de reaccions i acusacions que van portar el líder suprem a reconèixer problemes dins de la judicatura. Alhora, Khamenei va enviar un missatge clar a Ahmadinejad perquè guardés silenci, ja que algú que ha treballat durant anys en el sistema no
CONTRA ROHANI Els conservadors utilitzen la crisi per animar les marxes i acorralar el Govern PROTESTES D’UNS El règim mobilitza els seus partidaris per contrarestar les marxes populars
té dret a criticar-lo.
La percepció que té la gent, en tot cas, és que els diners es gasten en assumptes que no tenen incidència en la vida dels ciutadans, com institucions religioses liderades per grans aiatol·làs o les guerres a Síria, l’Iraq i el Iemen.
“Els que estan motivant aquests moviments polítics al carrer podrien no ser els que els posin fi”, va assegurar divendres passat el primer vicepresident, Eixaq Jahangiri. “Han de saber –va afegir– que les seves accions es poden tornar en contra seva”. A Mash- viu Ibrahim Raisi, que dirigeix la poderosa institució religiosa Masqan Quds Razavi, la més rica del país. Raisi li va disputar la presidència a Rohani en les eleccions del maig passat i ha estat un gran crític de les polítiques econòmiques del Govern.
Les protestes de Mashhad es van escampar ràpidament per tot el país. Van arribar fins i tot a Kermanshah, epicentre del terratrèmol del novembre passat que va deixar més de 500 morts i 7.000 ferits. El descontentament de la població en aquesta ciutat és evident, ja que molts assenyalen que l’ajuda no acaba d’arribar. La regió és una de les més precàries de l’Iran.
En altres ciutats, els eslògans que corejaven els manifestants incloïen al·lusions al xa Reza Pahlavi, el monarca contra el qual es va fer la revolució islàmica el 1979 i a qui s’acusava de corrupció i de governar només per a un sector de la societat.
Aquesta barreja de lemes polítics i econòmics ha creat encara més confusió i hi ha els qui acusen forces estrangeres d’estar impulsant les protestes. A l’Iran encara ressonen les paraules del secretari d’Estat dels Estats Units, Rex Tillerson, que va dir que està treballant amb grups reformistes a l’interior del país per fer un canvi de règim. Els Estats Units, ferri aliat de l’Aràbia Saudita, continua sent el gran enemic de la República Islàmica.
La revolució verda del 2009 va ser esclafada i l’oposició més crítica està silenciada, però això no implica que la insatisfacció que llavors sentien molts iranians avui es mantingui.
A més, la divisió política avui és més acusada. Els radicals s’enfronten a Rohani i Ahmadinejad grimpa tot el que pot.
L’Iran, en tot cas, ja no és el del 2009. Si llavors es va censurar la cobertura de les protestes, avui han estat portada dels principals mitjans.