Temor de l’onada que pot venir

Les estelades i el llaços grocs van acomiadar l’últim ple de l’any que es va celebrar al Parlament basc la setmana passada. Els disset diputats d’EH Bildu van celebrar així els resultats del 21-D a la Cambra de Vitòria, una imatge que reflecteix a la perfecció fins a quin punt el procés ha penetrat en la vida política basca.

La via sobiranista catalana ha marcat aquest 2017 un debat que ho esquitxa tot, des dels mateixos pressupostos de la comunitat i la coalició PNB-PSE que la governa fins a la negociació jeltzale dels futurs comptes de Rajoy.

El passat dia 22, en plena ressaca electoral catalana, penabistes i socialistes van aprovar els pressupostos del 2018 gràcies al suport del PP. La fórmula, calcada a la de l’any passat, va ser durament criticada per l’esquerra abertzale, que va qualificar el pacte com els “comptes del 155” i va retreure que s’hagin tirat endavant amb partits que “neguen el desenvolupament de l’autogovern”. PP i PSE, mentrestant, espremen la seva escassa representació i s’autodefineixen com els “garants” que Euskadi no emprendrà una aventura sobiranista.

Els atacs d’EH Bildu s’han redoblat des de la intervenció de l’autonomia catalana i han arribat fins al mateix nucli de Lakua, el Govern basc. Per a l’esquerra abertzale és insostenible que el PNB mantingui la coalició amb el PSE després del que ha passat a Catalunya, un Executiu que tot i això els jeltzales consideren blindat. “Comptem amb estabilitat pressupostària i institucional i comencem el 2018 amb un pacte de govern fort”, va ressaltar el portaveu basc, Josu Erkoreka, en la seva valoració de l’any.

Malgrat la campanya abertzale, secundada també per Podem, a la seu del PNB miren amb satisfacció les enquestes de desembre, on l’euskobaròmetre ratifica l’èxit de la via jeltzale centrada a aconseguir més autogovern a través d’acords amb Madrid. El procés no ha estat innocu a Euskadi i ha influït de ple en les ànsies independentistes. Ara mateix, un 66% dels ciutadans rebutgen

emprendre un camí similar al català i el suport a la independència baixa fins al 14%, tres punts menys que fa només sis mesos. L’autonomisme assoleix també rècords de suport i es converteix en el model territorial més avalat (36%).

Els números sostenen el camí penabista iniciat al maig amb el seu suport als Pressupostos de Rajoy, una maniobra política arriscada que els jeltzales han sabut vendre a través de les grans contraprestacions rebudes, com la liquidació de la Quota o l’acceleració de les obres de l’alta velocitat basca. Més complicat resulta presentar una negociació en el context actual encara que, com no deixen d’insistir a Sabin Etxea, si s’aixequen el 155 i les polítiques d’excepció a Catalunya, el partit es veuria lliure per asseure’s a la taula amb el PP.

La confrontació catalana monopolitza, a més, l’acció política a Espanya i, des d’Euskadi, s’entreveu amb temor una possible conseqüència del xoc, una onada recentralitzadora amb derivacions imprevisibles. A la seu del PNB hi ha preocupació per l’“efecte contagi” que el discurs de Ciutadans pugui tenir en el PP després del seu espectacular auge a Catalunya, un posicionament que sembla guanyar adeptes en plena crisi del model d’Estat. Estan en joc les principals eines de l’autogovern basc, la quota i el concert. Cs s’ha abanderat com el principal crític del sistema i els seus atacs no tenen un cost polític al País Basc, on la seva presència és pràcticament inexistent.

L’actitud de la formació taronja, així com la de PP i PSOE respecte a Catalunya, és, al seu torn, molt criticada pel PNB, per a qui el 21-D va suposar la “derrota” del 155 i ratifica l’existència d’un conflicte polític que no pot tenir una sortida judicial. El primer pas, tant a Catalunya com a Euskadi, consisteix per als jeltzales a reconèixer les aspiracions nacionals dels dos territoris. Els vasos de la política nacional són més comunicants que mai i obren aquest 2018 a Euskadi com va acabar l’any, amb la mirada posada en Catalunya.

Els sondejos ratifiquen l’estratègia del PNB: el 66% dels bascos rebutgen emprendre el camí de Catalunya