L’efecte Catalunya
L’impacte de la crisi catalana en el delicat equilibri de la política espanyola és inqüestionable. La severa derrota del PP a Catalunya canviarà la relació amb el seu principal aliat, Ciutadans, que ha crescut. Els resultats han de fer que l’esquerra, i en particular Podem, segui al racó de pensar. En definitiva, res no serà el mateix després del 21-D, ja que els seus efectes no només es notaran a Madrid, sinó que s’estenen també a la resta de comunitats autònomes. Vegeu els exemples del País Basc, Andalusia i Galícia. A Euskadi, el que ha passat a Catalunya abans i des-
prés de les eleccions constitueix un exemple del camí que no s’ha de seguir, però també una advertència sobre com pot respondre l’Estat. A Andalusia, el resultat inquieta Susana Díaz –Ciutadans és una amenaça electoral creixent–, però això no impedeix que la líder del socialisme andalús se serveixi de la derrota del PSC per tornar-se a encarar a Sánchez. I a Galícia, el mal resultat del partit del Govern que ha intervingut la Generalitat –tard i malament, segons alguns– torna a encoratjar una vella profecia: la tornada de Núñez Feijóo a la política d’Estat.