Feijóo, l’altre beneficiat del 21-D
A més d’Albert Rivera, principal beneficiat fora de Catalunya del 21-D, hi ha un altre polític que té el mateix nom, però en castellà, a qui el resultat català li ha afavorit: el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que, sense moure’s, s’ha revaloritzat com la principal alternativa interna de futur després de la desfeta del PP català. La patacada va deixar molt tocat qui era el seu principal rival a la cursa subterrània per una hipotètica successió de Rajoy, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría. De moment, Feijóo ha començat a ensenyar el cap, demanant autocrítica i elogiant la candidata de Cs, Inés Arrimadas.
A diferència del que passava fa dos anys, quan s’aproximaven les eleccions gallegues, el PP ara sí que es podria permetre treure Feijóo de Galícia, en el cas que decidís reforçar el Govern o el partit i sempre que el baró gallec consideri que ha arribat el moment de fer efectiu el seu gran somni, el salt a la primera línia de la política espanyola.
“A l’Alberto a Madrid no el volen veure ni en pintura”, comentava fa unes setmanes en una reunió de quadres del partit un antic alt dirigent. Després de la majoria absoluta de les autonòmiques de l’any passat, l’única de l’Espanya autonòmica i que va funcionar com el pòrtic per al desbloqueig de la investidura de Mariano Rajoy, al PP gallec predomina el sentiment que el seu líder no ha rebut el tracte que mereixia, tot i que no se’n sol culpar el president del Govern, sinó els seus col·laboradors.
Aquell greuge s’interpretava a les files populars gallegues no tant com una falta de gratitud, sinó com el reflex de la por dels actuals responsables de l’aparell central del madrileny carrer Génova de quedar fora de joc. El contrast entre el valor que va tenir la victòria de Feijóo a Galícia el 2016 amb una campanya que ocultava les sigles del PP i el tracte que li dispensaven els seus companys a Madrid es va posar de manifest al congrés nacional de febrer en el qual el rol del president gallec va ser similar al d’altres líders autonòmics.
“Feijóo o el que vingui”, afirma l’exministre Eduardo Zaplana en una conversa amb l’expresident madrileny Ignacio González, gravada dins de l’operació Lezo. Zaplana explicava que el desig de l’exlíder del PP José María Aznar és que caigui Mariano Rajoy i que donarà suport a qui el substitueixi. “Si és Feijóo, doncs Feijóo", conclou en l’àudio que es va difondre al novembre. Abans, al juliol, en una entrevista amb Europa Press, el president de la Xunta va llançar l’advertència que ell continuava en espera d’un possible salt a la política espanyola, després d’un llarg període de no ensenyar massa el cap a Madrid per si de cas acabava esquilat com el 2013 amb la publicació de les seves velles fotos en companyia del narco Marcial Dorado.
“Qualsevol aspiració que tingués, avui, doncs home, em sento igual o més legitimat del que em sentia fa dos anys”, va declarar Feijóo al juliol, frase que s’ha de posar en relació amb les seves repetides afirmacions que el seu actual tercer mandat a Galícia serà l’últim, tot i que sol insistir en el fet que li ha canviat la vida des que al febrer va néixer el seu primer fill. No obstant això, en el passat havia dit que amb dos períodes n’hi havia prou. Després de la seva segona victòria, el 2012, Feijóo va resoldre la seva successió a la Xunta, almenys en primera instància, ja que va nomenar vicepresident al que era el seu número dos al partit, Alfonso Rueda.
La desfeta popular a Catalunya revaloritza el president gallec al Partit Popular com a futura alternativa