Despropòsits per al 2018
Cada any, aquests dies, la humanitat s’imposa una llista de bons propòsits a fi de justificar el crit etílic d’“any nou, vida nova!” tan propi de sogres engrescades i homes carallots.
L’incompliment any rere any dels bons propòsits acaba provocant alopècia, úlceres de duodè i molts divorcis, per això aquesta vegada els suggereixo que facin com jo i s’imposin una llista de despropòsits. Al capdavall, d’aquí a dotze mesos sempre hi haurà un insensat que pensarà “any nou, vida nova”.
Aquesta setmana m’esborro del club de tennis amb gimnàs industrial, piscina a l’aire lliure i activitats extraesportives trampa que només volen aparellar els socis lliurepensadors a fi d’elevar l’aprofitament de les pistes de pàdel i augmentar el nombre de socis infantils.
Més temps amb la família? Cal estar trompa per fer-se un propòsit com aquest. Quines ganes d’arruïnar l’estrena de la llenceria vermella (no es faci el suec)! El més important de la família és el seu suport i no hi ha un despropòsit més bo que treballar més
Més francès, donar-se de baixa del gimnàs, ser més egoista, atropellar els vells que creuen en vermell...
hores i acabar el 2018 obrint mercats comercials a Grenlàndia, cosa que farà que els seus comentin: quin home més abnegat, sempre pensant en la família!
Un despropòsit bàsic per al 2018 és ser més egoista, de manera que el següent Nadal l’agafi on sempre diu que l’agafarà el proper: al Carib, terra promesa de l’home amb bons propòsits. Cal tenir força de voluntat i començar per no assistir a cap reunió de la comunitat de propietaris i tot seguit calar foc a la segona residència i acabar atropellant els ancians amb bastó que creuen en vermell fingint que no hi veuen bé i que han de recollir els nets a l’escola.
Res de trobar parella. És un propòsit contraproduent que el portarà a compartir la solitud de què ja gaudeix quan el que cal compartir en tot cas són les senyores formidables, amigues dels manolos, l’opera italiana i la vida en prosa.
Guanyar un parell de quilos és un despropòsit de manual, molt adequat per arribar a la nit de Cap d’Any del 2019 amb autoestima. N’hi ha prou amb buscar-se un metge dels d’abans i fumar-se al seu consultori un Lusitania mentre li suggereix com augmentar la mida del penis, on menjar pollastre amb llagosta i en quin gimnàs de Barcelona expliquen els millors acudits verds.
Aprendre anglès? Però si el parla tothom! Aquest any cal reivindicar el francès, que dona més satisfaccions i és molt senzill de practicar sobretot si un té una nòvia del Perigord. Jo crec que l’exemple de Carles Puigdemont, passejades solitaris pels boscos, abric fosc, rostre insondable, encoratjarà el despropòsit d’aprendre francès entre els nens adoctrinats del país.
Els despropòsits tenen tant recorregut com els propòsits i són una via com una altra d’arribar a l’inversemblant “any nou, vida nova!”.