FP i alguna cosa més
La formació professional (FP) és reconeguda i reclamada pels agents socials com una cosa imprescindible per equilibrar i fer sostenibles i competitius els sistemes educatius, la generació de riquesa i l’ocupació. Al nostre país l’escàs reconeixement social de l’FP redueix el seu atractiu, malgrat que molts indicadors revelen grans beneficis des del punt de vista social i laboral. Aquest desprestigi no existeix en altres països, fet que condueix a la pràctica a taxes d’atur juvenil més raonables. Alguns afirmen que la clau de l’èxit està en el seu format dual, per això els nostres sistemes estan plantejantse i fins i tot finançant experiències i estratègies per reproduir-lo.
Estudiar treballant o treballar estudiant són situacions bastant freqüents, encara que en els dos casos la dimensió laboral és dominant si l’activitat està retribuïda. Per eliminar aquest efecte no desitjat, els processos formatius s’organitzen al voltant de pràctiques en l’empresa que tenen poc contingut educatiu i escassa rellevància laboral. El gran repte pedagògic dels processos duals és com es pot estudiar amb el treball i com treballar amb l’estudi. Això necessita un compromís, de ciutadans, educadors, ocupadors i organitzacions, amb plans formatius específics a desenvolupar a les aules i en el lloc de treball. Alguns exemples europeus són aclaridors, però segurament incompatibles amb la nostra cultura educativa (el laboral porta mals records) i possiblement amb els nostres sistemes productius.
L’assumpte s’hauria d’enfocar amb una perspectiva pròpia, imaginativa però realista i contextualitzada. Un primer pas per encaixar-ho tot podria ser una FP avançada universitària (nou grau màster d’FP) que, augmentaria l’atractiu dels estudis laborals al permetre a joves i famílies l’accés als campus, podria ser d’interès per a centres universitaris amb escassa demanda i molt útil per desplegar una formació dual qualificada que dinamitzi l’ocupació. Les universitats s’haurien de comprometre amb aquest repte social i ciutadà (sense oblidar la formació ocupacional), amb generositat i complicitat amb les empreses i altres agents socials, per definir i implantar aquests estudis amb processos formatius innovadors i disruptius fora de les aules. Una cosa complexa, però alineada amb el canvi tecnològic, econòmic i social en què estan immerses les societats desenvolupades.
B. SUÁREZ ARROYO, catedràtic de la UPC