2018, l’any de la Lluna
Cinc equips aspirants al Google Lunar X Prize enviaran naus al satèl·lit
Sis missions espacials privades i almenys una de pública aspiren a arribar a la Lluna al llarg del 2018 en el que podria ser l’any amb més activitat al satèl·lit en la història de l’exploració espacial.
Entre les missions privades hi ha les cinc candidates a guanyar el Google Lunar X Prize, que atorgarà vint milions de dòlars (uns 17 milions d’euros) al primer equip que aconsegueixi fer aterrar un vehicle a la Lluna, recórrer 500 metres i transmetre vídeos i fotos a la Terra. En una prova que la cursa a la Lluna s’ha globalitzat, les cinc finalistes són dels EUA, el Japó, l’Índia i Israel, a més d’un consorci internacional.
S’hi ha d’afegir el projecte de l’empresa Space X d’enviar els dos primers turistes a la Lluna a finals del 2018. Els analistes del sector, tot i això, consideren improbable que Space X pugui complir el calendari i vaticinen que la missió tripulada s’haurà d’endarrerir a 2019 o 2020 (veieu l’article adjunt).
Quant a les missions d’agències públiques, la primera que enlairarà serà l’índia Chandrayaan-2, que inclou un satèl·lit que se situarà en òrbita al voltant de la Lluna, un
lander que aterrarà a la seva superfície i un rover que hi circularà. Amb el llançament programat per al març, serà la segona missió a la lluna de l’Organització de Recerca Espacial Índia (ISRO, per les seves inicials en anglès) i confirma l’ambició del país d’esdevenir una potència espacial.
Uns mesos més tard la Xina té previst llançar la missió Chang'e 5, que ha d’aterrar a la superfície lunar, recollir dos quilos de roques i portar-les a la Terra. La missió, que s’emmarca en un ambiciós programa d’exploració que culminarà previsiblement amb l’enviament d’astronautes a la Lluna, s’havia de llançar inicialment el novembre del 2017 amb un coet Llarga Marxa 5 –que va entrar en servei el 2016 i és el més potent que té la Xina–. Però el llançament fallit d’un coet d’aquest model aquest estiu, en el qual es va perdre el satèl·lit que anava a bord, ha obligat a ajornar la missió lunar en espera d’identificar i corregir la causa de la fallada. La Xina encara no ha anunciat la nova data de llançament i no es descarta que s’endarrereixi al 2019.
Els propers mesos també seran
EL REPTE TECNOLÒGIC
Han d’aterrar, recórrer com a mínim 500 metres i enviar fotos i vídeos
QUATRE PAÏSOS EN LLIÇA
Els finalistes són dels EUA, Israel, l’Índia i el Japó, a més d’un consorci internacional
crucials per a les ambicions d’exploració lunar dels Estats Units. Després que Donald Trump anunciés l’11 de desembre que la NASA tornarà a enviar astronautes a la Lluna, al febrer se sabrà quin pressupost proposa destinar la Casa Blanca a aquest objectiu el 2019 i per a quines accions concretes. Segons va avançar Trump, el pla preveu col·laborar amb companyies privades i amb altres països, i té per objectiu a llarg termini preparar un futur viatge tripulat a Mart.
En la mateixa línia, l’Agència Espacial Europea (ESA) continua impulsant el seu projecte Moon Village, que intenta crear un marc de cooperació pacífica a la Lluna en un moment en què l’espai s’està obrint al sector privat. “El concepte de Moon Village intenta transformar en accions concretes el canvi de paradigma que estem veient a les activitats espacials”, ha escrit Jan Woerner, director general de l’ESA, al web de l’agència. L’objectiu –assenyala– és “crear un entorn on tant la cooperació internacional com la comercialització de l’espai puguin prosperar”. Entre les possibles iniciatives comercials, Woerner cita explícitament “activitats tecnològiques, però també activitats basades en l’explotació de recursos o fins i tot el turisme”.
Estimular iniciatives privades a l’espai era precisament l’objectiu inicial del Google Lunar X Prize, organitzat per XPRIZE i finançat per Google. Quan es va anunciar el 2007, la data límit per arribar a la Lluna, circular per la superfície i enviar imatges era el 31 de desembre del 2012. Però, atesos els progressos que han fet alguns dels 33 equips inscrits inicialment, i la impossibilitat d’arribar a la lluna en el termini previst, la data s’ha endarrerit en cinc ocasions. A hores d’ara, la data límit per guanyar el premi és el 31 de març del 2018.
“Tenim prevista una finestra de llançament que ens doni prou temps per completar la missió abans del 31 de març”, ha declarat per correu electrònic Tomoya Mori, portaveu de l’equip japonès Hakuto –en el qual treballen tres enginyers i una enginyera espanyols, entre ells Oriol Gásquez, format en la Universitat Politècnica de Catalunya–.
També l’equip indi IndoTeam, la sonda del qual viatjarà al mateix coet que la japonesa, hauria d’arribar amb temps per completar la missió abans de la data límit. Viatjar al mateix coet fa preveure un esprint final entre el vehicle indi i el japonès a la segona quinzena de març per veure quin és el primer que recorre els 500 metres sobre la superfície lunar.
A més dels 20 milions de dòlars que rebrà el guanyador, s’atorgaran cinc milions al segon classificat i cinc milions més en premis addicionals fins a un total de 30 milions de dòlars (uns 25 milions d’euros).
Els altres tres participants que queden en lliça –Moon Express dels EUA, Team Space IL d’Israel i l’equip internacional Synergy Moon– no han precisat encara una data de llançament, per bé que tots tres tenen coets contractats per llançar les seves missions. Entre els 33 equips inicialment inscrits, hi havia el Barcelona Moon Team, liderat per l’interiorista Xavier Claramunt, que va quedar fora de la competició tot just començar.
Cap dels cinc finalistes no té com a objectiu principal guanyar el Google Lunar X Prize. Encara que tots ells han sorgit arran del premi, la seva visió va més enllà d’arribar a la Lluna el 2018 i circular mig quilòmetre.
L’equip Hakuto, per exemple, vinculat a l’empresa iSpace, ha aconseguit donacions per valor de 90,2 milions de dòlars (75,8 milions d’euros) per continuar l’exploració lunar amb dues noves missions el 2020.
L’equip Moon Express, que ha instal·lat la seu al Centre Espacial Kennedy a Florida i treballa en estreta col·laboració amb la NASA, també té dues missions més previstes els propers dos anys. El seu objectiu –igual com el d’iSpace– és explotar hidrogen, oxigen i altres recursos lunars per produir aire, aigua i combustible per a futures missions.
Tot això fa preveure un debat sobre la legitimitat d’explotar recursos espacials. El Tractat de l’Espai Exterior, firmat el 1967, prohibeix que ningú no reclami la sobirania de territoris extraterrestres. També estableix que l’espai ha de ser “per al benefici de tota la humanitat”. Tot i això, no prohibeix extreure els recursos de la Lluna o d’altres astres, adjudicarse’n la propietat i vendre’ls.
ESTÍMUL EMPRESARIAL
El premi ha estimulat que sorgissin iniciatives privades d’explotació de l’espai
EL FIASCO DE BARCELONA
El Barcelona Moon Team va quedar apartat de la competició des dels inicis