Les abelles ja tenen qui les salvi
La Unió Europea prohibirà els insecticides més nocius per a aquesta espècie després d’una forta pressió de 80 entitats
La Comissió Europea es mostra decidida a fer nous passos per prohibir tres insecticides neonicotinoides altament tòxics per a les abelles. En les properes setmanes està prevista una reunió del comitè permanent que podria arraconar-los definitivament. Mentrestant, un total de 80 organitzacions europees han creat la Coalició per Salvar les Abelles, formada per associacions d’apicultors, així com organitzacions ecologistes, d’agricultors i científics de la Unió Europea, per demanar-ne la eliminació total.
Els neonicotinoides han estat assenyalats en diversos estudis de ser un dels factors clau en el declivi en les poblacions de les abelles. L’exposició continuada origina desorientació dels insectes pol·linitzadors, que es veuen incapaços de tornar als ruscos, amb la qual cosa la producció de la mel baixa, entre altres impactes ambientals.
Els neonicotinoides són els insecticides que es fan servir més àmpliament arreu del món i es troben en el medi ambient terrestre i aquàtic. Utilitzats per combatre certes plagues, queden en les plantes, on són transportats a tots els òrgans, incloses les flors, la qual cosa provoca la contaminació del pol·len i el nèctar que liben les abelles.
El desembre del 2013, la Comissió Europea ja va restringir l’ús de tres d’ells (imidacloprid, clotianidina i tiametoxam), de manera que estan prohibits en tots els cultius atractius per a les abelles (gira-sol, colza, ametllers...). No obstant això, hi ha excepcions importants, la qual cosa fa que els agricultors hi puguin recórrer després de la floració, en els cereals d’hivern i als hivernacles.
Quatre anys després de la prohibició parcial d’aquestes substàncies, nous descobriments científics confirmen que no n’hi ha prou amb aquestes restriccions. Per això, els passats dies 12 i 13 de desembre estava prevista una reunió a Brussel·les per discutir una proposta del comitè permanent de la Comissió Europea per ampliar-ne les restriccions, de manera que només s’anava a admetre el seu ús als hivernacles permanents. Tot i això, la Coalició per Salvar les Abelles en va reclamar la prohibició total, en entendre que els hivernacles permanents són també un perill per a les abelles, ja que no estan tancats i tenen obertures per on poden entrar les abelles.
Davant el desacord originat, els representants de diversos països van sol·licitar que la reunió s’endarrerís, en espera que l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) es pronunciï en un informe sobre la nova avaluació global d’aquests insecticides, esperada llargament.
Un grup de països, amb el Regne Unit, Irlanda i França al capdavant, han assenyalat que donen suport a una prohibició més estricta. França s’hi mostra especialment activa i té previst la prohibició dels insecticides el 2018, amb algunes excepcions, amb la vista posada en l’eliminació total el 2020
Els insecticides neonicotinoides es poden aplicar directament mitjançant la fumigació als arbres fruiters i també es fan servir, entre altres usos, en les llavors tractades o sistèmiques, de manera que aquestes substàncies s’alliberen mentre creix la planta; tot i això, en aquell procés es transporten a través del sistema vascular, amb la qual cosa arriben a les flors, al pol·len i al nèctar, on liben les abelles, que queden contaminades.
“La ciència és clara i contundent: els insecticides neonicotinoides són una gran amenaça per a les abelles i altres espècies. Les abelles no poden esperar”, assenyala Luis Ferreirim, responsable d’agricultura de Greenpeace Espanya. “El Govern espanyol no té cap raó per no donar suport a una prohibició”.
El novembre del 2016, l’EFSA va confirmar que aquests neonicotinoides són altament tòxics per a les abelles, els abellots i les abelles solitàries, per bé que va assenyalar que encara hi ha llacunes en les dades que impedeixen una avaluació de riscos adequada, en particular per a les abelles silvestres. L’EFSA, a més, va advertir que les abelles poden estar exposades als neonicotinoides no només a les zones de cultiu, ja que aquests insecticides es disseminen ràpidament en el medi ambient, sinó també per les flors silvestres.
Els efectes aguts dels insecticides poden provocar la mortalitat de les poblacions d’abelles, mentre que les exposició continuada provoquen trastorns “subletals”. Aquests últims no causen la mort immediata de l’insecte, però sí que provoquen trastorns cognitius; o pèrdua de memòria –aquests recol·lectors que obliden el camí de tornada al rusc–, així com una disminució de la immunitat, més vulnerabilitat a certs patògens o un col·lapse en la capacitat de reproducció de les poblacions.
Actualment, les proves de seguretat d’aquests plaguicides se centren a avaluar els riscos d’exposició aguda d’una abella aïllada. Tot i això, estudis recents han alertat sobre el fet que la contaminació generalitzada de terres agrícoles pot derivar en una crònica de colònies senceres.
Els plaguicides desorienten els insectes, que no poden trobar el rusc