Visió cristiana a través de sis pel·lícules
El catedràtic d’Història i Cinema Josep Maria Caparrós recomana films per a aquestes dates
Forma part de la selecta escola de catedràtics que van introduir els estudis cinematogràfics a la universitat espanyola. Josep Maria Caparrós (Barcelona, 1943) va emular la tradició de grans universitats nordamericanes avalades per la indústria de Hollywood. Amb aquest propòsit, Caparrós va fundar el 1983 el Centre d’Investigacions Film-Història i es va convertir en el primer catedràtic d’Història Contemporània i Cinema a la Universitat de Barcelona. Autor de més de 40 llibres especialitzats en cinema i història, és membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya i ha impartit cursos en universitats d’EE.UU i la Gran Bretanya. Ha seguit el renaixement del fenomen religiós en el cinema i d’aquí surt aquesta llista de sis pel·lícules que recomana als lectors per a aquestes festes.
1. Que bonic que és viure. Qui la visiona per primera vegada es troba una pel·lícula intel·ligent i irònica. Posa en relleu l’amor en majúscula en un context social de diferències socials, seqüela de la crisi de Wall Street i la II Guerra Mundial. Un film que arriba al cor, de Frank Capra. “Un cineasta que va aconseguir que el públic somiés despert”, explica Caparrós. “Un exemple de producció protestant, tan important i influent als EUA, central per als valors tradicionals de la família”, afegeix. Capra eleva l’esperit de l’espectador, amb una cinta solidària atapeïda de moments d’alt voltatge emocional a càrrec d’un James Stewart excepcional.
2. L’Evangeli segons sant Mateu. Lectura de l’Evangeli, fidel i respec- tuosa, per part d’un cineasta marxista. El film plasma els episodis més característics de la vida pública de Jesús. I no s’oblida de cap tema doctrinal d’aquest Evangeli. Pasolini és un director honest que va deixar de banda els seus sentiments personals i no va fer de la predicació de Crist una anàlisi marxista. “Vista avui, com ahir, L’Evangeli segons sant Mateu és una obra de categoria que es manté vigent com a peça artística”, apunta Caparrós. La narració és senzilla i sòbria, amb silencis, mirades, grans primers plans i tràvelings expressius. “Plena de sensibilitat i lirisme que captiva l’espectador”, assegura.
3. Un home per a l’eternitat. No era fàcil plasmar en dues hores d’imatges els últims dies de Sir Thomas More. Fred Zinnemann, cineasta d’un geni artístic singular (Sol davant el perill y D’aquí a l’eternitat ) va aconseguir una gran posada en escena. El director es limita a recrear la vida exemplar de More sense caure en judicis de valor, evocant aquest període convuls amb el màxim d’objectivitat i distanciament. Paul Scofield (Thomas More) aconsegueix ser a tota hora el centre. Captiva l’espectador i li expressa els sentiments més íntims, més subtils del personatge. Un dels films religiosos més intel·ligents “perquè el llenguatge és jove i som davant d’un personatge de totes les èpoques”, diu el professor. El film planteja temes com el compromís cristià en la política, la vida de família, la defensa de la fe o la llibertat de consciència. 4. Prefereixo el Paradís. Estem davant un aconseguit biopic de sant Felip Neri, considerat el sant de l’alegria, un joglar de Déu. Gigi Proietti és la clau de l’èxit del film. El veterà actor, bregat en els escenaris més exigents, acosta la gent a Déu amb un somriure autèntic i amb una mirada humil i lluminosa. Proietti encarna un personatge versemblant que viu de la seva relació amb Déu. El film mostra alguns fets miraculosos de sant Felip Neri, amb el colofó de la caritat.
5. Popieluszko. Narra un període clau de la història contemporània de Polònia a través de la vida i martiri del pare Jerzy Popieluszko, heroi de Solidarnosc. El sacerdot, assassinat l’octubre del 1984 per la policia, va prendre part en la resistència al comunisme. La pel·lícula és un fresc de l’actuació de l’Església i de Solidarnosc contra la dictadura de Jaruzelski als vuitanta. Combina imatges documentals amb ficció. 7.000 actors i extres van prendre part en el rodatge .
6. Nativitat. La història. Pel·lícula evangèlica amb una clara intenció ecumènica. Una obra d’art que porta a descobrir una de les pàgines més boniques de la història de la humanitat. El públic pot captar un moment tan transcendental com l’Encarnació a través d’un diàleg molt ben elaborat entre l’Àngel i María. Una concepció sobrenatural que la directora Catherine Hardwicke plasma en escenes impecables. El personatge de Maria respon a la iconografia tradicional d’una persona jove, que va de la perplexitat al goig. Hardwicke transmet amb mestria un missatge precís a totes les confessions cristianes. S’emmarca en el nou cinema religiós en el qual ja han pres partit Foxfaith i Disney.